Twitter Facebook Youtube Instagram flickr RSS Inici Contacte Mapa web Català | Español    Traductor: 
Esteu aquí: Inici Literatura Publicacions Col·lecció "La Banqueta. Quaderns de divulgació ciutadana"

Col·lecció "La Banqueta. Quaderns de divulgació ciutadana"

Cap Banqueta

Creada i impulsada per Jaume Magre des de 1982, és la primera col·lecció municipal amb continuïtat d'edició ininterrompuda des d'aleshores.
Fins al moment són 39 els títols inserits en aquesta col·lecció, que des d'un inici fou pensada per aixoplugar un seguit de números divulgatius sobre la realitat diversa de la vida lleidatana del segle XX, tenint en compte els diferents aspectes, fets i homes d'aquesta ciutat.

Núm. 1
Morera, arquitecte modernista?, Frederic Vilà i Tornos

De l’autor Frederic Vilà Tornos, aquest primer número de “La Banqueta” representà un pas en la investigació de l’arquitectura contemporània de Lleida, amb la figura de l’arquitecte Morera com a centre d’interès. L’autor  ens apropa a la figura d’en Morera, ens parla de les fonts i de l’ambient en què es desenvolupa la seva arquitectura i ens ofereix un catàleg dels projectes que va dur a terme, plasmats fotogràficament, i, finalment, ens presenta un assaig d’interpretació de la seva obra.

Núm. 2
Els carrers i places de la Lleida actual amb més pes polític, Josep Lladonosa i Pujol

En aquest número, l’historiador Josep Lladonosa fa un recull sobre els vint carrers de Lleida amb més contingut històric, el suficient per a comprendre la seva evolució des del segle XII. L’any 1149 és l’any que separa la Lleida antiga, arqueològica, incerta i obscura, de la ciutat cristiana, foral i coneguda a través de la documentació dels diferents arxius, dels monuments, edificis notables, així com per la pervivència de les restes i traçats vials. L’itinerari històric comença pel carrer Major i acaba al carrer de Sant Antoni, després de tombar en semicercle per la costa immediata al castell de la Suda, i davallar per camins de Ronda de la banda de Ponent, des d’on s’iniciaren les vies públiques devers l’Eixample a partir del segle XIX.

Núm. 3
Pintura contemporània a Lleida (1930-1980), Esther Ratés i Brufau

L’autora Esther Ratés Brufau en el número 3 d’aquesta col·lecció pretén donar a conèixer l’evolució general de la pintura a les contrades de Ponent. El llibre abraça un bast període de la pintura lleidatana (1930-1980), que l’autora divideix en els següents apartats: els pioners, la postguerra, els anys 50, el grup Cogul i els anys 70. A més, facilita la biografia de diferents artistes i ofereix un recull cronològic d’exposicions i altres esdeveniments artístics.

Núm. 4
Escriptors contemporanis de Ponent (1859-1980), Josep Borrell i Figuera

De l’autor Josep Borrell i Figuera, el número 4 de la col·ecció “La Banqueta” pretén ser una obra de divulgació sobre els escriptors contemporanis de Ponent pertanyents als  anys compresos entre 1859 i 1980. Es parla, bàsicament, de tots aquells autors que han escrit obra de creació literària amb finalitat estètica, i els classifica en períodes i generacions: autors de la Renaixença (1859-1908), les Terres de Ponent i el Noucentisme (1908-1939), la literatura de Postguerra (1940-1968 i la Generació dels Setanta. Cada un d’aquests períodes, al seu torn, està seccionat en tres blocs que pertanyen als tres gèneres tradicionals: poesia, narrativa i teatre.

Núm. 5
L'arqueologia a la ciutat de Lleida 1975-1985, Josep Gallart, Emili Junyent, Arturo Pérez, Núria Rafel

Dels autors Josep Gallart, Emili Junyent, Artur Pérez i Núria Rafel, aquest llibre ens apropa a  l’arqueologia urbana i, més concretament, se centra en la de la ciutat de Lleida. Els diferents capítols que conformen la publicació fan referència a: L’arqueologia a la ciutat de Lleida, la plaça de Sant Joan, la Paeria, l’església de Sant Martí i l’Antic Portal de Magdalena.

Núm. 6
Cultura popular a Lleida 1150- 1950, Xavier Massot i Martí

Aquest número és, fonamentalment, un treball de síntesi que pretén divulgar i fer entenedora la cultura popular lleidatana i la seva tradició, i un esforç per treure a la llum aspectes desconeguts o poc estudiats. La quantitat de material recollit comprèn un espai de temps precís, que va de la Reconquesta de la ciutat als sarraïns fins als anys setanta del segle passat. Es divideix en sis grans blocs: festes, música popular, cançons, romanços, literatura oral i costums i creences.

Núm. 7
Arbres i arbustos dels parcs de Lleida, Jordi Recasens, Javier Sopesens i Antonio Michelena

Dels autors Jordi Recasens, Javier Sopesens i Antonio Michelena, aquest número és un element bàsic de divulgació cultural del valor social dels arbres en una ciutat, la de Lleida, i una eina pedagògica en el sentit més ampli. El present llibre forma part, doncs, d’un esforç del Servei d’Urbanisme de la Paeria per tal de millorar la quantitat i qualitat dels espais lliures de Lleida. El seu contingut s’estructura, bàsicament, en fitxes dedicades a les diferents espècies d’arbres i  acompanyades d’il·lustracions, d’un glossari de terminologia concreta i de dos índexs: un de noms comuns i l’altre de científics.

Núm. 8
La premsa a Lleida, Josep A. Rossell i Pujol

Josep A. Rosell i Pujol en aquet número de “La Banqueta” ens presenten la història de Lleida contemporània a través del Periodisme. Per tal de poder mostrar-nos la Lleida més viva i variada de cada moment, l’autor ha fet el seguiment de totes les publicacions de l’època. La primera part de l’obra contempla històricament i amb un intent de rigor la premsa lleidatana des del 1808 fins al 1939. La segona part se centra en la reflexió personal de l’autor sobre la premsa lleidatana i, finalment, la tercera pertany a les fonts utilitzades on es destaca, especialment, la gran tasca d’en Romà Sol i Clot, qui recollí, al seu torn,  l’obra del seu pare Josep Sol i Ballespí, capdavanter de la història de la premsa a Lleida.

Núm. 9
Quatre polítics lleidatans, Romà Sol i Clot

Aquest estudi pretén aprofundir en l’aproximació a  la tasca de quatre polítics lleidatans del primer terç del segle XX,  que ultrapassaren l’àmbit local per inserir-se en el col·lectiu del país. Es tracta de Josep Estadella, Alfred Pereña, Romà Sol i Humbert Torres. Segons l’autor, es tractà d’un període fecund de la història de Lleida i de Catalunya, malauradament encara massa ignorat, i que cal arribar a conèixer per facilitar la comprensió del present.

Núm. 10
Art o l'avantguarda a Lleida (1933-1934), Josep Miquel Garcia, Dolors Sistac

En aquest número els autors ens atansen a la dècada dels anys trenta, època caracteritzada per una gran dinamització cultural i que serví de bressol per a la gènesi d’una generació artística, que viu al fil de l’avantguarda, i que descobreix els camins de l’heterodòxia. D’aquesta època destaquen autors com J. Martí Garcés, X. Gosé, A. G. Lamolla, Leandre Cristòfol, Shum,
E. Crous i Vidal, Niko, etc. L’any 1933 neix la revista Art, impulsada per A. Bonet i Isard, J. Vila i Gamon i E. Crous i Vidal. Es tractà d’una publicació que aspirava a reflectir postulats d’avantguarda i fer una anàlisi crítica dels valors preestablerts a la ciutat.  Malauradament, la Guerra Civil trencà aquest avenç fins a l’extrem de separar els membres d’aquest singular grup “anti-artístic” lleidatà.

Núm. 11
Els gegants, cap-grossos i lo marraco de Lleida, Jordi Curcó i Pueyo

En Jordi Curcó i Pueyo ens parla de l’origen dels gegants, així com dels seus noms, de la seva evolució i de les trobades i sortides anuals. Pel que fa als capgrossos dóna notícia igualment dels seus orígens, així com dels cinc cavallets, conjunt format per un grup de minyons que simulaven anar cavalcats en un menut cavall de cartró; de les “Trampes” o timbals, un altre dels elements tradicionals i significatius de les solemnitats festives i protocol·làries de la Paeria. I, finalment, de “lo Marraco”, animal monstruós amb aparença de drac, i un dels personatges més populars i representatius de la nostra ciutat.

Núm. 12
Lluís Trepat obra pictòrica (1943-1988), Roser Trepat i Ribé

En aquest número, l’autora fa un estudi diacrònic de la trajectòria del pintor, partint d’una visió conjunta de la seva obra i de la pintura contemporània del nostre país.
L’obra ens mostra un pintor modern , etern descontent i investigador crític que elabora plàsticament móns irreals. El pintor no està content amb la realitat que coneix i per aquest motiu la passa pel seu filtre caricaturesc. El tractament de la realitat té sempre un mateix protagonista: el color. La seva obra ha estat una conquesta cromàtica i el color ha donat caràcter i ha unificat la seva producció. Segons l’autora, en Lluís Trepat “és un interpretador de l’entorn, que manté un expressionisme colorista que adapta a cadascun dels moments estilístics de la seva trajectòria”.

Núm. 13
Història del Museu Morera (1915-1990), Esperança Porta i Vicente, Jesús Navarro i Guitart

L’objectiu d’aquest número és el de donar a conèixer la història del museu al llarg dels seus anys de difícil existència, amb la clara voluntat de poder establir-hi els principals fracassos i encerts, així com assenyalar les seves perspectives de futur.
L’obra es presenta dividida en capítols independents, com si fossin articles, i a cadascun dels quals s’analitza un tema en concret. En tres d’ells es tracten els temes que van marcar la vida interior del museu, com va ser la problemàtica de la manca d’un espai físic en el qual es pogués ubicar definitivament la seu del museu, la formació del fons museístic i la seva activitat expositiva.  Altres capítols s’ocupen d’aspectes concrets de la seva història que suposaren fites importants en el seu desenvolupament, com van ser l’exposició del 1912, la tasca dels homes que contribuïren a la seva creació i desenvolupament, la Guerra Civil i, el Premi “Medalla Morera”. La cronologia que s’inclou al final pretén ser l’apèndix que aglutini tots i  cadascun dels esdeveniments que apareixen en els successius capítols, per tal de facilitar les relacions de simultaneïtat i asincronia entre ells.

Núm. 14
El Bloc obrer i camperol (Lleida 1919-1939), Jaume Barrull i Pelegrí

En aquest número, Jaume Barull fa una aproximació històrica al grup de lleidatans que van militar en els rengles del BOC (Bloc Obrer i Camperol), organització política d’ideologia comunista i que posteriorment es convertí en el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista). El juny de 1937 el POUM és engolit per la repressió i la clandestinitat, i per les múltiples contradiccions, pròpies i alienes, que es crearen en l’escenari de la Guerra Civil espanyola i que van fer que el vell somni s’esvaís dramàticament.

Núm. 15
Història del Toar (1956-1981). Vint-i-cinc anys de teatre a Lleida, Emili Reimat i Montull, Enric Castells i Graners

En aquest número, els autors fan un repàs del que ha estat el teatre a Lleida fins l’any 1956, de la vida cultural a la nostra ciutat durant els anys 1956 i 1957 així com de l’agrupació teatral TOAR, que nasqué amb l’esperit de fer arribar el bon teatre al públic lleidatà. S’explica com l’agrupació va intentar presentar la dramatúrgia moderna d’autors espanyols i estrangers que mostrava problemes transcendents, crítica de la societat i missatge social. Van representar-se múltiples obres amb la màxima dignitat i un èxit rotund. Finalment, la generació que havia donat origen i vida al TOAR es va fer gran i en no arribar una nova generació que prengués el relleu, les activitats del grup es van extingir.

Núm. 16
Labor en 220 números, Dolors Sistac i Sanvicén

En aquest número, Dolors Sistac analitza el que representà el setmanari Labor per a la Lleida dels anys 50. El dia 11 de novembre de 1953 sortia al carrer, de la mà de Cesc Porta, el primer número de Labor, Publicación semanal gráfico-informativa que s’anunciava com a Portavoz de Radio Lérida, i pervisqué durant cinc anys. El setmanari defensava l’art no figuratiu, estava al dia del cinema internacional, tenia un esperit obert a les més atrevides creacions literàries, comptava amb una secció dedicada a la dona i escrita per dones, parlava d’urbanisme i de model de ciutat, defensava Lleida sense caure en el “leridanismo” arcaic, aleshores tan en voga, organitzava tertúlies, sessions de cinema i representacions teatrals. I tot això en la Lleida apàtica i desmotivada dels anys 50.

Núm. 17
50 anys dels Armats de la Sang a Lleida, Enric Castells i Granés

Els armats neixen el 1753 en el si de la Congregació de la Sang, de la mà de l’Ajuntament de Lleida i amb la col·laboració i suport econòmic dels gremis. L’any 1944 un grup de joves lleidatans, amb un fort i sentit arrelament a la ciutat, reprèn la tradició que es perllongarà fins als nostres dies. A més d’assistir a la processó de Divendres Sant i acompanyar el Sant Sepulcre, la institució realitza activitats benèfiques dins i fora de la ciutat. Castells ens atansa, d’una manera entranyable i emotiva, a aquesta formació tan estimada pels ciutadans de la capital del Segrià.

Núm. 18
50 anys de galeries i sales d'art. Lleida, 1943-1993, Miquel Roig i Nadal

Aquest número ens submergeix, a través d’un recorregut cronològic, en el món de les galeries d’art i les sales d’exposicions a Lleida. L’autor fa un treball de catalogació, amb la màxima exhaustivitat li han permès els materials conservats. Un inventari que ha completat amb notes sobre els propietaris de les sales i galeries, l’estructura i l’atmosfera dels espais i les llistes dels artistes que hi han exposat al llarg dels temps. El text recull una conjunt de dades que fins ara eren esparses i, algunes, de difícil accés. Un treball que, ha d’interessar tant els seguidors habituals de les mostres com els que es vulguin iniciar en l’estudi de la vida artística de la ciutat de Lleida.

Núm. 19
Ricard Viñes i Roda (1875-1943). Testimoni d'un temps, Montserrat Bergadà, Màrius Bernadó, Nina Gubisch-Viñes

En aquest número, els autors en atansen a la vida i obra de l'il·lustre músic lleidatà Ricard Viñes. El músic fou un perfecte i apassionat autodidacta , amb una gran inquietud intel·lectual pels aspectes més diversos del coneixement. La seva carrera concertística es va desenvolupar sobretot a París on donà innombrables recitals a les sales de concert més importants.
Malgrat haver viscut la major part de la seva vida a París, Viñes mai no va perdre el lligam amb la seva terra d’origen, ans al contrari, sempre se sentí molt arrelat i el seu sentiment de lleidatanitat planà en tot moment sobre la vida de l’insigne pianista. Després de la seva mort, la ciutat li ha tributat una gran quantitat d’homenatges i, a partir de l’any 1950, per desig de la família, la ciutat custodia el seu llegat personal.

Núm. 20
El Club Esportiu Huracans (1941-1991), Josep Palou i Vidal, Sebastià Gràcia i Petit, Antonieta Jarne Mòdol, Carme Ballesteros, Josep Maria Mauri, Ramon Morell, Ramon Maria Puig, Manolo Vivas.

Aquest número pretén ser un homenatge al C.E. Huracans. El Club no només fou un club esportiu on es practicaven nombrosos esports, sinó que també organitzà una sèrie d’activitats culturals d’esperit obert i gens sotmès als ambients d’aquell temps. Els fundadors, un grup heterogeni de joves lleidatans que no volien sentir-se dirigits pels organismes oficials de l’època, crearen una mena de holding esportiu i sardanista que donà vida a la ciutat. Malauradament i per diverses causes, la majoria d’activitats van anar minvant, i finalment gairebé desaparegueren totes a principis de l’any 1970.

Núm. 21
L'excursionisme a Lleida (1884-1936), Jordi Martí-Henneberg, Rosa María Martínez i Mena, M. Carme Valverde i Sanvicén

La investigació de caràcter històric que aquí es presenta abraça un període homogeni que va de l’últim terç del segle XIX a la Guerra Civil. Lleida va ser la segona ciutat d’Espanya on es constituí una societat d’excursions amb una clara continuïtat. El mèrit de l’Associació Excursionista Ilerdense, presidida per Josep Pleyan de Porta des de 1884, consistí a aglutinar el sentiment d’admiració per la naturalesa amb l’interès pel coneixement i defensa de la història de l’art.  El grup de ciutadans units per les mateixes inquietuds estimularen l’Associació, que, ultrapassava l’àmbit local com a objecte d’estudi per abraçar tota la província. La generació que impulsà l’Associació va perdre l’alè durant el canvi de segle, però una nova fornada recuperà la idea inicial i es constituí el 1906, ja definitivament, el Centre Excursionista de Lleida, una de las entitats més antigues de la ciutat i un dels primers centres excursionistes fundats a Catalunya.

Núm. 22
Nadal a Lleida (1940-1995), Enric Castells i Granés, Miquel Roig i Nadal

En aquest número es fa un emotiu recorregut per la història dels Nadals lleidatans, passant pels regals amuntegats en els diferents punts on els guàrdies urbans feien la seva feina regular, per la carrera del pavo, per les diverses campanyes de Nadal en benefici dels més desfavorits, pels àpats, pels cursets de cuina, etc. També s’esmenten altres aspectes com ara l’evolució de la il·luminació dels carrers, o el Pregó de Nadal, acte que glossava el fet del naixement del Senyor i que donava peu a tot un seguit de recitals de diferents estils sobre aquest tema, la tradició pessebrista lleidatana, els Pastorets de l’AEM, el desaparegut teatre de La Violeta, el Cafè Catalunya, un dels punts de contacte de la vida social i d’esplai dels ciutadans de Lleida, l’obra teatral La Luz de Belén, escrita per Manuel Cases, la tragicomèdia  Els tres Reis Bufos, la música de cobla del C.E. Huracans, de la Coral Sícoris, de Shalom i de l’Orfeo lleidatà, a l’estimat Rei Baltasar, a la figura del Camarlenc i, per últim, a la cavalcada de reis, l’acte més important i multitudinari de les festes de Nadal.

Núm. 23
Xavier Gosé 1876-1915, Josep Miquel Garcia, 1996

De l'autor Josep Miquel García, descriu un recorregut biogràfic i artístic del creador de pare lleidatà, nascut a Alcalà de Henares el 1876. El contingut del llibre es divideix en els següents apartats: Inicis; 1900, arribada a París; Breu retorn a Barcelona, 1903. Exposició Sala Parés; París definició d'un estil; 1909, Exposició Sala Vilches. Madrid; 1911. Exposició Sala Dalmau. Barcelona; 1912, Exposició d'artistes lleidatans; Notícia de la mort; 1915, Exposició Real Círculo Artístico. Barcelona. El text de la publicació s'enriqueix amb la reproducció de moltes de les obres d'en Gosé, que fan aquest número encara més atractiu

Núm. 24
Els Camps Elisis de Lleida (1864-1938), Romà Sol i Carme Torres, 1996

Dels autors Romà Sol i Carme Torres, fa un recorregut per la història del parc més emblemàtic de la ciutat e Lleida, inaugurat el 12 de maig de 1864 i batejat amb el nom de Camps Elisis. Els diferents capítols que conformen la publicació són fruit de la investigació d'aquests dos estudiosos de la història de Lleida, i en alguns casos les tesis recollides desmenteixen les llegendes idealitzades sobre els orígens del parc. Testimonis gràfics recollits en aquest número donen a conèixer al ciutadà actual la fesonomia del parc en altres èpoques i l'activitat cultural i social que hi bullia.

Núm. 25
Pagesos i hortolans. El desenvolupament de l'horta de Lleida abans de la fruita (1716-1950), Enric Vicedo, 1997

Aquest número pretén apropar-nos la manera de treballar i viure que caracteritzà el pagès de Lleida, de l’horta de Lleida, abans de la introducció de la fruita. Fou una etapa de dificultats, lluites i desenvolupaments que vam permetre la incorporació de la ciutat i la seva horta en la Catalunya contemporània, jugant un paper clau en la incorporació de la Catalunya occidental en el procés de desenvolupament econòmic català. L’estudi tracta aspectes tan diversos com són els espais de treball, els cultius i treball, la tecnologia de l’aigua, les eines, el bestiar i la productivitat, les relacions socials, les solidaritats, la supervivència i les condicions de vida materials.

Núm. 26
Els armats dels Dolors, Fernando Gràcia, 1997

L’any 1857 un grup de joves funden els Armats dels Dolors, associació que aparegué com un annex a la processó del Diumenge de Rams, i que ha constituït una forma eficaç de mantenir viva en la memòria de tots la història de Lleida. Aquesta associació, va haver de superar tot tipus d’obstacles i de dificultats per arribar als nostres dies amb el mateix esperit de tradició i participació popular que va marcar el seu naixement. N’han format part comerciants, estudiants, funcionaris, pagesos i, en definitiva, components de tots els àmbits socials i culturals de la ciutat de Lleida, la qual cosa posa una vegada més en relleu el seu caràcter popular i plural

Núm. 27
La Festa Major de Lleida, cartells i fotografies 1863-1997, Miquel Roig Nadal i Enric Castells, 1998

Dels autors Enric Castells i Miquel Roig, aquest número ofereix un recorregut, bàsicament gràfic, per la història de la Festa major de la nostra ciutat des del segle passat fins a l'actualitat, amb una intenció recopiladora i al mateix temps divulgadora.

Núm. 28
Cosme Ribera i Miró (1842-1928), Lluís-Marc Herrera , 2000

En aquest número el lector descobrirà un personatge d’una dimensió enorme, d’una importància molt considerable. Cosme Ribera impulsà un notable desvetllament musical a la Lleida de 1900, mercès a la seva fecunda activitat i magisteri entre nosaltres, i fou un músic virtuós que ho va dominar quasi tot: la música religiosa, la música instrumental, l’òpera, la música teatral i la composició. Nascut a l’Albi, va formar-se musicalment a Barcelona on va exercir bona part de la seva activitat, però va residir a Lleida entre els anys 1892 i 1908 per tornar a l’Albi, on va morir el 1928. És justament durant els anys que residí a Lleida que es produeix una acceleració de l’activitat de tots els àmbits de la música. Aquells anys coincidiren amb el Modernisme. Els ambients lleidatans culturals, malgrat les mancances derivades, van sumar-se a la idea de “modernitat”. Es tracta, doncs, d’una obra molt elaborada, en la qual el rigor científic, la recerca
d’arxiu i, alhora, la prosa elegant i amena conformaren un bloc tan reeixit com desacostumat en tanta literatura científica dels nostres dies.

Núm. 29
L’arquitecte Celestí Campmany a Lleida (1847-1914), Antoni Twose, 2001

Aquest número dedica les seves pàginas a Celestí Campmany, arquitecte, amb la intenció de mostrar al públic en general la important contribució d'aquest arquitecte en el nostre espai urbà.
Aquesta publicació s'ha d'agraïr a Antoni Towse, besnét i amb la mateixa formació i sensibilitat, que ofereix un important treball d'investigació i divulgació sobre la figura i la obra del que va ser arquitecte de la Diputació de Lleida i responsable d'edificis tan emblemàtics per a la vida civil com l'actual palau de la Diputació, el Liceu Escolar i la Sagrada Família entre d'altres projectes encarregats per prohomes i famílies acomodades de la ciutat.

Núm. 30
Sant Anastasi de Lleida. Història, tradició i llegenda, Jordi Curcó, 2002

Aquest número pretén presentar la memòria d’un sant que en l’avenir dels anys i els segles ha estat discutit amb energia a alhora defensat aferrissament com pocs.  Sant Anastasi fou membre de la Guàrdia del cruel emperador Dioclecià. La majoria d’autors apunten que fou durant la seva estada a Roma servint en l’exèrcit de l’emperador que el sant ilergeta abraça la fe cristiana, tot renunciant a la seva ascendència pagana, commogut per la fortalesa dels cristians davant les persecucions a què eren sotmesos i pel seu tarannà i testimoni. L’emperador, enutjat per l’actitud d’un jove soldat al qual havia distingit tant, donà l’ordre d’empresonar-lo. Sant Anastasi, avisat a temps, s’escapolí i emprengué el retorn a la seva pàtria. En arribar a Lleida, Anastasi i els seus companys van desvetllar, doncs, el fervor i l’entusiasme dels lleidatans, impressionats per les seves mostres de pietat i de virtut. Finalment, el governador Dacià l’empresonà i morí torturat a Badalona. Sant Anastasi és oficialment patró de Lleida des del 9 de maig del 1627, dia en què els paers, en nom de tota la ciutat, van fer vot o promesa de celebrar tots els anys, l’11 de maig, la seva memòria i honorar-lo com invicte fill i gloriós màrtir.

Núm. 31
Lo Garrotín de Lleida: sintonia d’una ciutat de paios i gitanos, Josep Tort y Matías López López, 2004

Pels volts de Sant Joan es presentà públicament el llibre que suma 31 a la popular col·lecció “La Banqueta”. De la mà dels seus autors, Josep Tort i Matías López, a través d’un discurs il·lustrador i amb clara intenció divulgativa, acolorit amb tot un seguit d’instantànies i imatges que contextualitzen i situen en el temps i en l’espai, el lector pot acostar-se a la història del garrotín, una música i un ball d’arrels flamenques que s’insereixen en el si de la música popular de la nostra ciutat. Una tradició nascuda de les famílies gitanes de Lleida, que es remunta a dos segles enrera, i mantinguda de generació en generació via oral.
L’objectiu d’aquesta publicació és obrir una porta a futurs estudis rigorosos que ampliïn, matisin i situïn definitivament aquesta manifestació popular dins la història de la cultura musical a Lleida.

Núm. 32
Ateneu Popular de Ponent (1979-2005). Vint-i-cinc anys en imatges, Joan Sagués, 2005

L’ambient social del país al final de la dictadura havia generat unes importants esperances col•lectives de canvi. Fruit d’aquest ambient, les mobilitzacions veïnals van tenir un protagonisme essencial. El dia 18 d’abril de 1979 un grup de ciutadans presentava una nova entitat cultural a la ciutat de Lleida. Aquell grup estava format per persones d’origen professional i tendència ideològica força diferent, però tot compartien un desig comú de millora de la comunitat, d’opció catalanista i democràtica, i de gust per la cultura. Una il·lusió col·lectiva i participativa que formava part de l’ambient de l’època. L’Ateneu Popular de Ponent, doncs, basat en el treball voluntari dels seus associats, mitjançant les diferents seccions, i amb la força d’uns valors ben arrelats, ha contribuït , sens dubte, a la millora de la ciutat

Núm. 33
L’humor gràfic a la pemsa de Lleida, 1883-1975,  Anna Bustos, Marc Macià i Margarida Sabaté, 2006

Tal i com marca el text introductori de Joan Sagués, coordinador d’aquest número, aquesta Banqueta ens mostra “la Lleida contemporània a través dels ulls dels humoristes gràfics”, la premsa és un referent ineludible de la nostra realitat i l’interès que desperta en els historidadors és constant. Si el núm. 8 d’aquesta mateixa col·lecció ens oferia la premsa a Lleida del 1808 al 1938, aquest llibre és més ambiciós i ens mostra els primers tastets d’humoristes reconeguts com Niko o Enric Crous i abasta cronològicament fins al 1975, el punt culminant de la transició democràtica.

Núm. 34
Josep Lladonosa Pujol.
Mestre, historiador, ciutadà (1907-1990), Jaume Barrull i Enric Vicedo

Aquest número pretén apropar, a un públic ampli, la vida i l’obra de Josep Lladonosa. Com a mestre, com a historiador i com a ciutadà hagué d’enfrontar-se a unes circumstàncies adverses, que va saber superar desenvolupant una tasca de mestre que tingué molt a veure amb l’escola catalana dels anys trenta, amb un treball de recerca històrica que aconseguí situar Lleida i la seva regió dins la història de Catalunya. Com a ciutadà ensenyà català, història de Catalunya i difongué la història de Lleida i les seves terres, tasca que tingué una gran empremta quan deixa les seves obligacions com a mestre d’escola. Lladonosa intervingué en tots el debats i accions que van contribuir a situar Lleida i la seva història en la tasca col·lectiva que és la construcció de Catalunya dels nostres dies.

Núm. 35
Escola del Treball de Lleida. 75 anys de formació, Antoni Josa Buchaca

El Patronat, l’any 1925, va ser l’òrgan impulsor per crear a la ciutat de Lleida un centre de formació professional obrera, per tal d’equiparar-se amb altres ciutat d’arreu de Catalunya que ja disposaven d’institucions semblants. Finalment, després de múltiples esforços i dificultats i gràcies a la col·laboració altruista dels senyor Ignasi Calvet i Irigoñen, que regalà els terrenys on s’havia d’ubicar el nou institut, i la participació generosa de l’arquitecte Morera i Gatell, es va inaugurar l’Escola del Treball el 14 de gener de 1932. Des d’aleshores i fins als inicis de la democràcia, l’escola va patir nombroses modificacions i ampliacions com a conseqüència del creixent nombre d’alumnes que demanaven una formació professional acurada. A partir dels anys noranta l’Escola ha hagut de fer front a reformes educatives. Tos aquests canvis han provocat que sigui molt diferent de la dels primers anys. No obstant això, els valors de superació, la voluntat de millora i l’esperit de convivència transmesos des de l’Escola continuen més vius que mai.

Núm. 36
1907. La riuada del Segre a Lleida. Relat històric i interpretació actual, J. Carles Balasch, Ruben Remacha Grau, Xavier Eritja Ciuró i Alberto Sánchez

En aquest número s’analitza i divulga la riuada que tingué lloc l’octubre de 1907 i que fou la més important de les enregistrades pel riu Segre en el segle XX i, probablement una de les més extraordinàries de la seva història contemporània. El quadern constitueix un treball de síntesi històrica i hidrològica amb tota la informació que s’ha pogut aplegar i analitzar entorn d’aquest fenomen natural esdevingut al llarg de la ribera del Segre, però, de forma especial, a la ciutat de Lleida. Els fets van deixar una profunda petjada en la memòria ciutadana, com recullen les cròniques, els diaris i les actes de l’època. D’altra banda, un acurat treball de reconstrucció hidrològica ha permès conèixer i entendre millor tot l’esdeveniment. Per tant, també s’ha volgut evocar la riuada des d’una perspectiva científica, ja que l’estudi ha contribuït a ampliar els coneixements que tenim sobre aquests màxims extraordinaris dels rius i a utilitzar-los en un futur per construir una ciutat més ben integrada i planificada al voltant del seu eix fluvial.

Núm. 37
75 anys de la cavalcada de Reis Mags de Lleida, Joan Bellmunt i Enric Castells

En venda a les llibreries. Preu: 22 €
Aquest número ens il·lustra sobre l’evolució d’una diada tan especial i tan esperada pels infants com és la cavalcada de reis. La Festa de Reis és una tradició cristiana que data del segle IV de la nostra era. La celebració popular d’aquesta festivitat a Lleida, data de l’any 1935, moment en què es realitza per primer cop una desfilada dels tres Reis Mags d’Orient, la primera cavalcada amb la presència de ses Majestats els Reis. Setanta-cinc anys de la primera cavalcada és una xifra rodona de celebració d’aquesta efemèride; un bon moment per fer una mica d’història i de memòria d’aquesta ja llarga tradició lleidatana de la Festa de Reis.

Núm. 38
Foix-Lleida, més enllà de les fronteres. Evocacions d'un agermanament
Marie et Jean Laïlle

Aquest nou número es dedica a l’agermanament entre la ciutat de Lleida i la Vila de Foix. L’acord que segellaren, el setembre de 1962, Francisco Pons, paer en cap de Lleida i Fernand Roques, alcalde de Foix, havia tingut els seus orígens l’any anterior, a propòsit del primer intercanvi dels instituts de Foix i de Lleida. Cinquanta anys després d’aquella experiència pionera és una bona ocasió per fer balanç del que, tant per Lleida com per Foix, ha representat aquest jumelage.
Els autors del llibre, Jean i Marie Laïlle, fan un repàs dels detalls i fets d’un procés difícil però absolutament necessari que, vist en perspectiva, podem dir que va obrir-nos les portes d’Europa i de la democràcia, dos valors que a dia d’avui constitueixen dos dels pilars fonamentals sobre els quals s’assenta la nostra ciutat.

Núm. 39
Xop-Bot
M.Roig Nadal

El Xop-Bot era el nom d’una societat lleidatana d’esbarjo i entreteniment cultural del segle XIX i principis del segle XX, fins l’any 1938 en què va desaparèixer a causa de la Guerra Civil espanyola.
Segons paraules de Miquel Roig Nadal, lo Xop-Bot “era una penya de gent culta de la capital que de forma distesa i seriosa alhora volia mantenir i reviure els fets lleidatans, les idees i coneixements del moment, amb l’objectiu de transmetre’ls a les generacions futures”.
Es tractava, doncs, d’una associació basada en la cultura i conformada per personatges de gran vàlua i d’educació excel·lent. Va ser l’aglutinant cultural, literari, musical, artístic i de les experiències dels viatgers i de les curiositats d’una època en la qual diversos aspectes de Lleida ressorgiren a l’ombra de la Renaixença i del Modernisme catalans