Twitter Facebook YouTube Instagram flickr RSS Inici Contacte Mapa web Català | Español    Traductor: 
« Setembre 2019 »
Setembre
DlDtDcDjDvDsDg
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30

Edifici

Titelles

L'espai 3 (antic convent de santa Teresa)

El 15 de maig de 1677 es col·loca la primera pedra al convent de santa Teresa de l'ordre de les Carmelites. A la porta del convent destaca allò que disposà en el seu testament Francesc Pastor, qui va donar diners per a la seva construcció: “que hi fos col·locada una pedra de grans dimensions artísticament treballada, amb l'escut del mestrescola i ardiaca de la Seu, sustentat per dos angelets dempeus, un cap d'angelet dessota i motius vegetals.” La pedra és timbrada amb l'escut carmelità i a sobre hi ha un bonet, mig tallat i el quarter superior mig partit: en el primer de la dreta es veu un moltó (ens suggereix el cognom de Pastor) i a sobre tres estrelles de sis puntes (que ens suggereixen el Carme), al de l'esquerra un pi (Pinyana) i al quarter inferior es llegeix una llegenda en al·lusió al fundador del convent.

L'any 1707, durant la Guerra de Successió, les monges van haver d'abandonar el convent i no hi pogueren tornar fins al gener del 1714.
L'any 1810 Lleida és conquerida per les tropes napoleòniques, que assalten el convent i en maltractaren les monges. En foren expulsades i no hi van poder tornar fins l'11 de maig de 1814.

El juliol de 1936, com a conseqüència de la Guerra Civil, altre cop hagueren d'abandonar el convent, que es va convertir en hospital de l'exèrcit expedicionari italià. Tornaren a ocupar-lo el mes de novembre de 1930.
L'any 1946 l'Ajuntament arranjà l'edifici i les religioses cediren a la ciutat la meitat del seu hort, que anys després ocuparia el Mercat de santa Teresa. L'abril de 1947 s'acaben les obres, i l'església i el convent tornen a obrir les portes a la ciutat.

El 1963 l'Ajuntament convoca un concurs per dotar el temple d'un mural que es faria a la part superior del presbiteri –el retaule havia desaparegut a la Guerra– i que estaria dedicat a la figura del màrtir sant Anastasi. Tres pintors lleidatans es presenten al concurs: Víctor P. Pallarès, Gabriel Casanovas i Jaume Minguell. La Paeria trià el mural del targarí Jaume Minguell (1922-1991), que pintà el Sant com a figura central de l'obra, vestit de soldat romà i servant a la mà dreta una llança a mena de creu. Catorze personatges, tots homes amb llargues barbes, a excepció d'un infant, el contemplen i l'envolten a banda i banda. Al fons s'aprecia la silueta de la Seu Vella.

El convent tancà les seves portes el mes de maig de 1987 i passà a ser propietat municipal. Des de l'any 1988 fins al 1994 s'hi instal·laren les dependències del Conservatori Municipal de Música, mentre es construïa el nou edifici que havia d'albergar l’Auditori i el Conservatori.

El 23 de març de 2000 s'inaugura la rehabilitació de l'església com a teatre amb 185 localitats, avui anomenat Teatre Municipal. Espai 3, tot conservant l'escut a la porta d’entrada, els esgrafiats al cimbori i el mural d’en Minguell.

El 3 de maig de 2013, dins del marc de la 24a Fira de Titelles de Lleida, es dóna el nom de Teatre Municipal Julieta Agustí a aquesta sala municipal, en homenatge a la creadora i impulsora del Centre de Titelles de Lleida, morta en accident de trànsit l'estiu anterior.