Twitter Facebook YouTube Instagram flickr RSS Inici Contacte Mapa web Català | Español    Traductor: 
Esteu aquí: Inici Arts visuals Centre d’Art la Panera
« Setembre 2020 »
Setembre
DlDtDcDjDvDsDg
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930

Centre d’Art la Panera

cappanera.jpg

Adreça: Centre d’Art la Panera, Pl. de la Panera, 2, 25002 Lleida

Telèfon: 973 262 185

Web: www.lapanera.cat/

 

Horari d'hivern:
De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h.
Diumenges i festius, d’11 a 14 h. Dilluns tancat.

Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener

 

Horari d'estiu: del 15 de juny al 6 d’octubre

De dimarts a dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 19h.
Diumenges i festius, d’11 a 14 h. Dilluns tancat.


 

 

imatge facebookimatge twitterimatge instagramimatge youtube

Dissabte, 26 de setembre

a les 11.00h

Activació de Ideologías oscilatorias de Núria Güell, i Levi Orta, en el marc de la inauguració de l’exposició «Línies vermelles. La censura a la col·lecció de Tatxo Benet». Espai públic.

Un cotxe decorat amb símbols prohibits a l’Estat espanyol circularà per Lleida. L’objectiu del projecte és provocar la reflexió sobre la vigència de la ideologia franquista i

l’augment de les actituds feixistes tant a les polítiques institucionals com a la societat civil.

 

Dissabte, 26 de setembre

a les 12.30 h

Inauguració de l’exposició «Línies vermelles. La censura a la col·lecció de Tatxo Benet»

Centre d’Art la Panera, amb la col·laboració del Museu de Lleida. (oberta fins al 10 de gener de 2021)

El Centre d’Art la Panera presenta per primera vegada una selecció de les obres que conformen la col·lecció Censored, by Tatxo Benet. Una exposició que té la pretensió de posar l’accent en les històries de censura, i per tant en la repressió a la llibertatd’expressió, que envolta les peces.

Si entenem que la llibertat d’expressió no és només matèria de drets, o de vulneració d’aquests, sinó que és també una qüestió ideològica en la qual entren en joc la mediatització que els mitjans de comunicació fan dels casos de censura, i la instrumentalització que també se’n pot fer a partir de voluntats polítiques determinades; esdevé cabdal que ressituem en aquest escenari quin és el paper de l’artista a qui se li ha vetat una peça, quin el dels agents culturals que d’alguna manera hi han intervingut –crítics, col·leccionistes, etc.– i quin el de les institucions que els han donat empara.