Centre d’Art la Panera
Adreça: Centre d’Art la Panera, Pl. de la Panera, 2, 25002 Lleida
Telèfon: 973 262 185
Adreça electrònica: comunicaciolapanera@paeria.cat
Web: www.lapanera.cat/
Horari:
De dimarts a dissabte, de 10.00 a 14.00 h i de 17.00 a 19.00 h.
Diumenges i festius, d’11.00 a 14.00 h. Dilluns tancat.
Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener
Centre d'Art la Panera
El Centre d’Art la Panera és una plataforma de producció i difusió de les arts visuals contemporànies que desborda el fet expositiu, es posiciona en la intersecció de la recerca i la creació amb l’educació i els programes públics, i produeix projectes artístics en contextos tan diversos com ara centres educatius, centres de salut o serveis comunitaris.
És un equipament públic, fruit de la cooperació entre l’Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que s’integra dins la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya. S’inaugura l’any 2003 i recull el projecte de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol que la ciutat de Lleida inicià l’any 1997, a partir del qual es construeix el fons del Centre d’Art la Panera, que reuneix treballs dels artistes més representatius de l’escena artística peninsular, amplia el seu abast a països limítrofs com són Portugal i el Marroc, i fins i tot s’emmarca en un concepte difús de «mediterraneïtat i el sud d’Europa».
La seva programació posa l’accent en pràctiques que desafien l’acte de ser exposades i també el de ser patrimonialitzades, ja sigui perquè es basen en processos eminentment immaterials o bé perquè es tracta d’experiències que obren una porta als «heterònims de l’art», és a dir, a la incorporació de línies de fuga i derives amb les quals el mateix art desafia la possibilitat d’articular-se com un camp propi i es relaciona amb altres disciplines. És en aquest sentit que, des del Centre de Documentació, es posa una atenció especial als vincles de l’art amb la tipografia, les arts gràfiques i l’edició, tant pel que fa als projectes expositius, com a la definició i la configuració d’un fons d’edicions especials i de llibres d’artista.
La Panera vetlla per la creació del territori, reflecteix i posa en circulació una cultura crítica, i facilita espais d’intercanvi a partir dels interessos divergents que travessen l’àmbit local, amb la finalitat última de potenciar encara més la vinculació entre aquests, les propostes del centre i l’escena artística global. Construeix presents que superen la narració unívoca i hegemònica de la contemporaneïtat, en la cruïlla entre el passat, al qual fa referència, i el futur, pel qual aposta.
EXPOSICIONS ACTUALS 2023
ABEL AZCONA. LES MEUES FAMÍLIES 1988-2024
A CURA DE VÍCTOR RAMÍREZ TUR
—
Espai 1
Quan visualitzem la imatge d’un arbre genealògic, tendim a dibuixar-lo mentalment com una mola sòlida i frondosa que es desplega fins on arriba la nostra informació. «Abel Azcona. Les meues famílies 1988-2024» ens permet, per primer cop, obtenir una imatge global de l’arbre genealògic d’una de les trajectòries artístiques fundades en la violència biogràfica i sistèmica més rellevants de l’art contemporani. La mostra reuneix aquells treballs que rastregen una història de crueltat des de moments fins i tot anteriors al naixement, però, sobretot, destaca en confrontar, per primera vegada, aquelles accions al voltant de l’empatia materna amb els treballs recents sobre la negligència dels pares. «Les meues famílies» es configura, així, com un dels arbres genealògics més durs vistos fins ara en un espai expositiu. La mola se sosté sobre unes arrels esquitxades de pesticides, es doblega, es retorça, acull per trencar-se, s’imagina branques inexistents, es pinta fulles amb retoladors de colors foscos i s’incorpora bastimentades per poder sostenir-se.
La idea de família es presenta en plural per motius polítics. En temps de triomfs de la ultradreta, cal visibilitzar que allà on més es defensa una idea concreta i rígida de família i de dret a la vida, més s’hi amaga la intolerància cruel i la manca de responsabilitat. Tots els treballs presentats a La Panera incorporen interrogants a la idea de família configurada des dels poders conservadors, patriarcals i religiosos. Des del cos d’Abel Azcona com a museu portàtil de memòria muscular violentada, la noció de família rebenta en mil bocins, i genera una cartografia de pressions indolents per a la no interrupció de l’embaràs; d’abandonaments; de pares no biològics que segresten els seus fills; de famílies adoptives, imaginàries i elegides.
ECOLOGIES QUEER. ABERRACIONS NATURALMENT SUBVERSIVES
A CURA DE CHRISTIAN ALONSO.
—
Espai 1
Annie Sprinkle i Beth Stephens, O.R.G.I.A, Brigitte Baptiste, Liu Xi, Ona Bros, Karim Boumjimar, La Erreria (House of Bent), Joël Harder, Guiu Gimeno Bardis, Roger Bernat, Eva Chettle, Graham Bell Tornado, Alba García i Allué, Projecte Úter, Bárbara Sánchez Barroso, Alex Francés, Eulalia Valldosera, MITO Collective, Aina Mestre, Neus Solà i Marta Garcia Cardellach, Elsa Casanova Sampé.
L’homosexual antinatural, la lesbiana invertida, la bisexual degenerada, el transsexual grotesc.., aquestes figuracions indiquen que existeix una relació institucional, científica, política, entre la sexualitat i la natura. Una relació que determina les nostres maneres de sentir, pensar i actuar. Aquest és el punt de partida d’«Ecologies queer», una exposició col·lectiva que qüestiona la suposada neutralitat moral dels discursos heterosexistes construïts al voltant de les idees de sexualitat i natura, i repensa les relacions entre espècies i les polítiques mediambientals des de la perspectiva queer. Aquesta visió planteja que la destrucció del planeta no es pot deslligar de la violència de gènere, sexual i racial.
Si l’ecologia originàriament s’entenia com un sentiment de preservació d’una natura deteriorada a causa de la industrialització, o bé com una política tecnocràtica de restabliment mediambiental que ignora la responsabilitat capitalista, avui s’entén com una pràctica ètica i crítica que construeix relacions multiespècies basades en el benestar comú. Si la paraula queer (“estrany”) inicialment s’utilitzava per referir-se despectivament a l’atracció entre persones del mateix sexe, avui es reivindica com una manera de resistir l’heteronormativitat i qüestionar la fixació de les categories identitàries (lesbiana, gai, bisexual, asexual, etc.).
L’ecologia queer dona nom a una sensibilitat simbiòtica, transespècie, postantropocèntrica i antiessencialista. També a una política de la hibridació, de la mutació, de la coevolució i de la solidaritat entre cossos i ecosistemes ferits. Inspirant-se en l’exuberància biològica de la matèria, aquesta perspectiva ens ensenya a ser menys humans i més cossos en fricció constant amb altres cossos. Qüestionant la romantització de la natura i l’explotació capitalista dels estils de vida LGBTI+, l’ecologia queer s’apropia dels discursos d’antinaturalitat amb què s’oprimeixen els cossos dissidents i posa en pràctica noves maneres d’atendre, comprendre i relacionar-se amb l’altre sexualitzat, racialitzat, naturalitzat i capacitat.
Col·laboren: Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, Colors de Ponent, Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida, Museu de Lleida.
JOON. PETJADES PLÀSTIQUES
A CURA DE GABRIELA BERTI
—
Espai Transversal
El psiquiatre marxista Francesc Tosquelles proposava desplaçar el moviment cap als peus, perquè quan caminem pel món és imprescindible saber on trepitges. Els peus permeten llegir el territori i hi deixen empremta. Ara bé, què passa si la petjada que hi imprimeixes no té una mesura humana, sinó la de l’hiperconsumisme a escala global?
Caminar sempre deixa rastre i, alhora, el desplaçament construeix l’espai. Aquesta petjada estampa la pròpia identitat (pes, posició del cos, etc.), però els senyals de singularitat s’esvaeixen quan les empremtes adquireixen la figura del que consumim i no del que creem.
El 1860 John Hyatt va inventar el cel·luloide, i des de llavors el plàstic ha anat conquerint el planeta, com un material que és a la vegada imprescindible i innecessari, vital i mortífer. Actualment es produeixen 400 milions de tones de plàstics a l’any, i la meitat són d’un sol ús, mentre que menys del 10 % es recicla.
L’aguda crisi ecològica global no s’esgota en solucions mediambientalistes, ecocentristes o biocentristes que reprodueixen la tensió que enfronta la societat i la natura. Un pensament ecosòfic, com el del filòsof Félix Guattari, mostra que es tracta d’un moviment de múltiples facetes: polítiques, socials, artístiques, mediambientals i de producció de subjectivitat.
Aquestes idees es manifesten en l’obra de Joon, amb una instal·lació que es compon de diferents elements que teixeixen una vinculació particular entre el plàstic i la natura, privilegiant la interrelació de les peces, més que els objectes individuals.
«Petjades plàstiques» fuig de la narrativa per convertir-se en l’evocació d’un pas per la Terra. I com que cada pas requereix que prestem atenció al terra, la disputa pel valor simbòlic de la mirada a l’espai de l’art perd aquí la seua supremacia.
La instal·lació força la direcció de la mirada per preguntar-nos com i si som capaços de percebre la nostra pròpia experiència a l’espai i entre les obres. Bàsicament, aquesta és una invitació a practicar l’espai perquè es produeixi un canvi de perspectiva.
OH! UN RETRAT. D'ELISA MUNSÓ
A CURA D'HELENA AYUSO
—
Espai miniPanera
Aquesta proposta expositiva acull 34 il·lustracions realitzades per Elisa Munsó. «Oh! Un retrat» mostra diverses persones pioneres en la nostra societat que han canviat i marcat la història del segle xx i de l’actualitat. Persones apassionades de la vida, que, ja sigui pels seus invents, descobriments o fets personals, han generat un canvi que actualment ja es denota en el nostre dia a dia. Descobrirem noves aportacions a diverses ciències i disciplines, com l’astronomia, la informàtica, la música, el cinema, l’esport, el dibuix, la il·lustració, el còmic, la medicina, etc. Al terra hi trobem els noms d’aquestes persones; llegint-los podem identificar-ne alguns retrats.
I a tu, què t’agradaria canviar del nostre món? Quina és la teua passió? Et convidem que et posis davant del mirall i et facis un autoretrat. Digues el teu nom i el que t’agradaria fer. Pots publicar el teu autoretrat amb l’etiqueta #retratsminiPanera, posant-hi nom i cognoms, any de naixement, i l’acció o fet important que t’agradaria dur a terme. També ens ho pots fer arribar a educaciolapanera@paeria.cat.
La miniPanera es complementa amb la col·laboració de Gerard Joan, el nostre tipògraf en residència 2023. Ell és l’encarregat de dissenyar el títol de l’exposició tenint en compte el projecte expositiu d’Elisa Munsó. Aquesta creació tipogràfica, ell la descriu com una creació que es combina simultàniament en una forma harmònica, senzilla i memorable. El títol parteix del concepte de les tires de rodets de fotografia analògica; aquesta pel·lícula es va tallant a 45 graus, i es va disposant a l’espai per tal de construir cada lletra. És una tipografia geomètrica, feta a partir de mòduls, que contrasta amb la part més gestual de les il·lustracions de l’Elisa.
Elisa Munsó Griful (Lleida, 1983) és llicenciada en Belles Arts i està especialitzada en escultura. Actualment treballa com a il·lustradora i té el seu propi estudi i galeria especialitzada en il·lustració a Barcelona, El Diluvio Universal. Combina el seu treball personal amb projectes per a editorials, agències de comunicació i productes. Les seues il·lustracions tenen un dibuix característic en què el traç per configurar els personatges és reconegut com un estil propi.
Finalment, rebem el suport de la Biblioteca Pública de Lleida amb el préstec d’algunes publicacions, a través de les quals els més petits poden descobrir nous coneixements sobre les persones que presentem i sobre d’altres de noves que descobrirem.