Twitter Facebook YouTube Instagram flickr RSS Inici Contacte Mapa web Català | Español    Traductor: 
Esteu aquí: Inici Arts visuals Centre d’Art la Panera
« Desembre 2022 »
Desembre
DlDtDcDjDvDsDg
1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031

Centre d’Art la Panera

cappanera.jpg

Adreça: Centre d’Art la Panera, Pl. de la Panera, 2, 25002 Lleida

Telèfon: 973 262 185

Web: www.lapanera.cat/

Horari:
De dimarts a dissabte, de 10.00 a 14.00 h i de 17.00 a 19.00 h.
Diumenges i festius, d’11.00 a 14.00 h. Dilluns tancat.

Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener

 

Centre d'Art la Panera

El Centre d’Art la Panera és una plataforma de producció i difusió de les arts visuals contemporànies que desborda el fet expositiu, es posiciona en la intersecció de la recerca i la creació amb l’educació i els programes públics, i produeix projectes artístics en contextos tan diversos com ara centres educatius, centres de salut o serveis comunitaris.

És un equipament públic, fruit de la cooperació entre l’Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que s’integra dins la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya. S’inaugura l’any 2003 i recull el projecte de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol que la ciutat de Lleida inicià l’any 1997, a partir del qual es construeix el fons del Centre d’Art la Panera, que reuneix treballs dels artistes més representatius de l’escena artística peninsular, amplia el seu abast a països limítrofs com són Portugal i el Marroc, i fins i tot s’emmarca en un concepte difús de «mediterraneïtat i el sud d’Europa».

La seva programació posa l’accent en pràctiques que desafien l’acte de ser exposades i també el de ser patrimonialitzades, ja sigui perquè es basen en processos eminentment immaterials o bé perquè es tracta d’experiències que obren una porta als «heterònims de l’art», és a dir, a la incorporació de línies de fuga i derives amb les quals el mateix art desafia la possibilitat d’articular-se com un camp propi i es relaciona amb altres disciplines. És en aquest sentit que, des del Centre de Documentació, es posa una atenció especial als vincles de l’art amb la tipografia, les arts gràfiques i l’edició, tant pel que fa als projectes expositius, com a la definició i la configuració d’un fons d’edicions especials i de llibres d’artista.

La Panera vetlla per la creació del territori, reflecteix i posa en circulació una cultura crítica, i facilita espais d’intercanvi a partir dels interessos divergents que travessen l’àmbit local, amb la finalitat última de potenciar encara més la vinculació entre aquests, les propostes del centre i l’escena artística global. Construeix presents que superen la narració unívoca i hegemònica de la contemporaneïtat, en la cruïlla entre el passat, al qual fa referència, i el futur, pel qual aposta.

 

EXPOSICIONS ACTUALS 2022

MABEL PALACÍN. HORITZÓ / FRONTERA

A CURA DE NEUS MIRÓ

Del 29 d'octubre del 2022 al 5 de febrer de 2023.

L’horitzó i la frontera són termes que apel·len a la representació del paisatge. Tots dos es dibuixen per delimitar l’espai físic, i tots dos pertanyen a un registre simbòlic i polític d’un llenguatge antropocèntric.

Mabel Palacín, en el decurs de la seva obra, ha estudiat les diferents tecnologies que produeixen imatges i les seves implicacions. Els seus treballs es generen a partir de qüestions tals com: com es creen les imatges?, com interpel·len l’espectador?, quina mena de relació s’estableix entre l’objecte que es vol capturar i la màquina?

La fotografia, el cinema, el vídeo, el mòbil..., com a aparells que produeixen imatges, s’han anat incorporant al seu treball, i la seva obra ha evolucionat de manera paral·lela a l’evolució de les tecnologies que creen imatges, amb l’objectiu d’examinar-ne les possibilitats i subvertir-ne l’ús.

L’exposició «Horitzó/Frontera» reuneix tres peces: El trayecto (2019), The track (2019) i All around you (2022). Aquestes tres obres, que es presenten aquí per primera vegada, són tres formulacions diferents d’un mateix relat. Les imatges han estat filmades per les diverses càmeres que integra el prototip de cotxe autònom que incorpora intel·ligència artificial. En la filmació que es pot veure a El trayecto s’hi conjuguen dos tipus d’imatges: la física i la digital. En la gravació, feta en blanc i negre, s’hi superposen tota una sèrie de símbols que identifiquen elements de l’entorn i els personatges que hi apareixen, la qual cosa aporta informació que s’interposa en la interpretació de la filmació.

En aquest projecte, Mabel Palacín, un cop més, incorpora les tecnologies més recents per tal d’interrogar sobre els seus usos, així com per fer palès, aquesta vegada, la nostra vulnerabilitat com a subjectes de la imatge.

 

MARIO SANTAMARÍA. GÀRGOLA

A CURA D'ALEXANDRA LAUDO

Del 29 d'octubre del 2022 al 5 de febrer de 2023.


Mario Santamaría ha creat un avatar dins un metavers, el Voxels – Ethereum Virtual World, i l’ha situat a tretze mil cinc-cents milions d’anys llum de la superfície d’aquest món virtual. Aquesta distància és la mateixa que separa la Terra de l’objecte lluminós més remot conegut fins ara, l’HD1, que la comunitat científica va identificar la primavera de 2022, i que no se sap si és una galàxia primerenca o un forat negre. Després de situar l’avatar en aquest punt del metaunivers, l’artista l’ha fet saltar fins a la superfície metaterrestre, en un salt impossible que, a la velocitat de la llum, tardaria tretze mil cinc-cents milions d’anys a completar-se, i que a la velocitat de l’avatar saltador, que és aproximadament d’uns cent vint quilòmetres per hora, no finalitzarà fins d’aquí a uns vuitanta-nou mil trenta-vuit bilions tres-cents setanta mil vint-i-sis milions d’anys. Aquest salt, que és també una caiguda veloç en un temps profund, està succeint ara, en un metavers.

En un altre metavers, el Next Earth, la Terra es reprodueix digitalment a escala 1:1, i els usuaris hi poden comprar i vendre porcions de territori que, tot i ser de naturalesa virtual, es corresponen amb una localització específica del globus. Santamaría ha adquirit en aquesta plataforma una petita parcel·la virtual del terreny que ocupa el Centre d’Art La Panera, i n’ha projectat el perímetre a la primera planta del centre, per construir un subespai expositiu de les mateixes dimensions que el territori virtual del qual ell és ara propietari.

L’artista presenta la seva instal·lació, «Gàrgola», dins d’aquest subespai, i deixa buida la resta de la sala d’exposicions. A la instal·lació, un sistema de refrigeració líquida dispersa la calor generada pels aparells tecnològics que hi trobem: un ordinador connectat a internet i dues pantalles que mostren la caiguda de l’avatar, amb una imatge abstracta i diàfana lleugerament canviant, i un so de velocitat i caiguda, similar a un soroll blanc. No és possible identificar, en aquesta representació, el cos virtual que salta des del lloc més remot i distant del coneixement humà, ni tampoc l’espai que recorre i que l’envolta mentre cau. El que veiem és un glitch, un error que expressa el col·lapse de la imatge i assenyala el límit del que pot ser representat, però que també genera una interrupció en el flux eficient i constant de dades, cosa que obre un espai de possibilitats per imaginar altres formes possibles d’existència.

 

MARTÍN VITALITI. AMPO

A CURA D'ANNA ROIGÉ

Del 29 d'octubre del 2022 al 5 de febrer de 2023.

«Ampo» és un projecte de Martín Vitaliti centrat en l’estudi dels conceptes de poder i resistència, que adopta una actitud crítica davant dels discursos al voltant de la representació. A partir de la relectura d’un clàssic de la novel·la gràfica argentina de mitjan anys cinquanta, traça un pont entre aquella època i l’actualitat per reflexionar sobre els espais democràtics de la imatge i qüestionar-los.

El Eternauta és una historieta argentina de ciència-ficció del guionista Héctor G. Oesterheld dibuixada per Francisco Solano López entre 1957 i 1959. S’ha interpretat com una metàfora de la història nacional argentina i de la resistència a l’opressió, en què la invasió alienígena fa referències velades als cops d’estat que vivia el país.

La trama se centra en una invasió alienígena que, mitjançant una tempesta de neu tòxica a la ciutat de Buenos Aires, anihila la majoria de la població. El protagonista és Juan Salvo, l’Eternauta, que narra la història a Oesterheld, en un exercici de metaficció.

Vitaliti en revisa l’edició original per reflexionar sobre les formes de representació del poder, la dominació i la resistència. L’artista centra l’atenció en el fenomen meteorològic de la neu, emprat pel guionista com a arma de destrucció massiva. En el còmic, quan els flocs de neu entren en contacte amb els éssers vius, els destrueixen. En el projecte, Vitaliti ha aïllat el fenomen meteorològic, separant-lo de la resta d’elements de la història i imprimint-lo aïlladament en tinta blanca.

Per a l’autor, les imatges en la cultura visual actual són una amalgama de codis que construeixen sentit. Aïllar elements li permet entendre’n el funcionament i, alhora, ser conscient dels missatges que apareixen habitualment invisibilitzats.

Es tracta d’una reflexió sobre els mecanismes de dominació i sotmetiment en les formes de representació i la capacitat de normalització de les imatges, al mateix temps que reflexiona sobre el perill de la bellesa de les imatges.

El projecte té una doble formalització: una publicació i una instal·lació. La publicació tindrà una distribució en el context de llibreries, cosa que permetrà posar en circulació, de nou, la història d’Oesterheld. En la instal·lació, les pàgines de la publicació impresa s’expandeixen per l’espai expositiu.

Les accepcions del terme espanyol ampo fan referència a «floc de neu» o a «albor, blancor resplendent».

Text: FerranElOtro


SARA SAN GREGORIO. JUGUETORÍA. A L'ALTURA DEL JOC

A CURA D'HELENA AYUSO

De l' 11 de juny al 2 d'octubre de 2022

JUGUETORÍA és una factoria de jocs i joguines fundada per Sara San Gregorio la tardor de 2020 a Medialab Prado com un laboratori de disseny i fabricació de joguines, en què juguem per dissenyar i dissenyem per jugar.

Juguetoría porta a l’espai miniPanera les primeres peces que van formar part del repositori físic i virtual de la factoria, amb què s’han provat sistemes constructius i possibilitats lúdiques i creatives que han donat lloc a altres projectes de disseny de joguines.

Presentades sobre el seu pla de fabricació, esperen convertir-se en artefactes tridimensionals al ser jugades a l’altura de nenes i nens. L’espai miniPanera cada dia esdevindrà un nou escenari que convidarà els visitants a observar i experimentar les derives del disseny que s’agafen jugant, de manera que es crearan nous relats efímers i canviants en el temps i l’espai.