Centre d’Art la Panera
Adreça: Centre d’Art la Panera, Pl. de la Panera, 2, 25002 Lleida
Telèfon: 973 262 185
Adreça electrònica: comunicaciolapanera@paeria.cat
Web: www.lapanera.cat/
Horari d'hivern:
De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h.
Diumenges i festius, d’11 a 14 h. Dilluns tancat.
Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener
Horari d'estiu: del 15 de juny al 6 d’octubre
De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h.
Dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h.
Diumenges i festius, d’11 a 14 h. Dilluns tancat.
Visites comentades (amb reserva prèvia trucant al 973 262 185 o enviant un correu a educaciolapanera@paeria.es)
Dissabtes, a les 12 h i a les 18h.
Diumenges, a les 12 h.
El Centre d’Art la Panera és una plataforma de producció, difusió, formació i exhibició de les arts visuals al nostre país i pretén ser un instrument que estableixi ponts entre la creació visual i la creació produïda en d’altres àmbits culturals. Al mateix temps, amb les exposicions i activitats generades, aspira a ser un centre de reflexió que vinculi les arts visuals amb les diverses problemàtiques que genera la nostra societat.
El seu programa expositiu abasta projectes individuals de gran envergadura, com els presentats d’Alicia Framis, Cabello/Carceller i Antoni Abad, i exposicions temàtiques que aborden qüestions cabdals del moment i que suposen una presa de posició per part del centre davant de les controvèrsies que generen.
Així mateix, amb la presentació de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol que s’organitza des del 1997, s’ha pogut anar reunint una important col·lecció d’art contemporani espanyol, a partir de la qual han sorgit diferents presentacions, tant al centre com en d’altres institucions artístiques.
ELLA LITTWITZ. Un elefant a l’habitació.
Del 2 de febrer al 19 de maig de 2019
A cura d’Oriol Fontdevila
Ella Littwitz (Haifa, Israel, 1982) presenta amb Un Elefant a l’habitació un exercici d’arqueologia subaquàtica, del qual en sorgeixen els sediments materials i ideològics que conformen un paisatge que roman naturalitzat des de fa segles. El Mediterrani vist des de sota deixa al descobert un altre estat de les coses: es mostra així, amb l’exposició, aquest paisatge surcat per la crisis des dels mateixos punts d’intersecció en què la catàstrofe mediambiental es troba amb la humana. Littwitz entén el paisatge com la capa material que qualsevol ideologia necessita per existir com a tal. Per tant, el seu treball no es limita a exposar una interpretació del paisatge en clau cultural, sinó que el que realment es fa palès aquí és una interpretació singular de la cultura des de la seva materialitat i el seu nexe amb el sòl.
EVERYTHING IS A REMIX
Dijous 7 de febrer, 19 h. Espai Funatic
Conferència audiovisual d’Albert Bayona
Activitat vinculada a l’exposició “Els Marges”
Programa de treballs de vídeo documental, a càrrec d'OVNI
Dimarts 19 de febrer, a les 19.00 h. Espai Funatic
Activitat vinculada a l’exposició “Ella Littwitz. Un elefant a l’habitació”
Visita comentada a l'exposició, a càrrec del comissari
Dissabte 9 de març, a les 12.00 h
Aproximació a la mostra a càrrec del Dr. Josep Lluís Pelegrí Llopart, oceanògraf i professor d'investigació del CSIC
Dissabte 6 d'abril, a les 12.00 h
Aproximació a la mostra a càrrec de Mostafà Shaimi, investigador a la UdG i formador en dinamització comunitària
Dissabte 4 de maig, a les 12.00 h
Vicens Vacca. Fly
Instal·lació sonora, en el marc de la Nit dels Museus. Església de Sant Martí
Del 18 al 26 de maig.
Hi col·labora:
Gestión Medioambiental de Neumáticos SL
Mifal Hapais
Outset Studio Makers
PRS Geo - Technologies
SONS D’AIGUA. AQUAFONIA, PAU ELIAS
Fins al 24 de febrer de 2019
En aquesta ocasió Pau Elias colonitzarà l’espai miniPanera per realitzar-hi una instal·lació sonora amb ampolles plenes d’aigua de diferents textures, colors i sons. Aquesta mostra ofereix una experiència sensorial, en què la llum i el so crearan una atmosfera idònia per apropar-nos al joc sensorial en família. Pau Elias és un músic especialitzat en pedagogia del llenguatge i educació musical. Va cursar els estudis al Musikene de Sant Sebastià. Des del 2014 du a terme Aquafonia, un projecte pedagògic musical que experimenta les propietats musicals de l’aigua. Parteix de la percussió corporal per buscar sons que ens transportin al medi aquàtic, de manera que crea breus composicions amb instruments «aquafònics», la qual cosa ofereix una experiència sonora i visual amb l’aigua com a eix vertebrador.
ELS MARGES. PRODUCCIONS AFECTIVES, POLÍTIQUES I ESTÈTIQUES DES DE DINS I FORA D’UN TERRITORI.
Fins al 24 de febrer de 2019
Albert Bayona / Martin Llavaneras / Agnès Pe / Antoni Pinent / Bárbara Sánchez Barroso
Aquesta exposició col·lectiva desplega una part de l’Arxiu Javelina, una iniciativa del Centre d’Art La Panera que pretén consolidar un escenari específic per a les arts visuals en el context de les terres de Lleida, amb la voluntat de trencar els límits entre els conceptes, de vegades excloents, de centre i perifèria.
L’exposició ha de permetre descobrir i redescobrir artistes nascuts a Lleida amb uns treballs en plena consonància amb el llenguatge de les arts visuals contemporànies. El factor territorial només és el punt de partida, atès que les obres seleccionades estan produïdes al marge de condicionants locals i s’emmarquen en discursos de plena vigència en l’art actual.
El projecte expositiu s’estructura al voltant d’una sèrie d’artistes que treballen diferents llenguatges audiovisuals, lluny dels formats convencionals i subvertint els marcs conceptuals i formals més convencionals i institucionalitzats. «Els marges» indaga diferents pràctiques audiovisuals, com ara el cinema d’exposició, la videoperformance, el found footage o la instal·lació.
El títol «Els marges» fa al·lusió a la naturalesa dels treballs seleccionats, que volgudament se situen en oposició als sistemes de representació institucionalitzats en l’àmbit audiovisual. Són artistes que, com Albert Bayona, prefereixen rescatar i recontextualitzar metratges i filmacions ja existents, o com ara Antoni Pinent, indagar la història del cinema experimental i fer remakes d’obres clàssiques i fins i tot actualitzar-les i ampliar-ne el ressò mitjançant les noves possibilitats que ens ofereix la tecnologia. Seguint en l’àmbit audiovisual, Bárbara Sánchez Barroso aposta pel cinema d’exposició, cuidant-ne escrupolosament la forma i el contingut, però al marge del que és previsible i recognoscible. Per altra banda, també ens trobem artistes que desborden el concepte d’instal·lació, com Agnès Pe, i reprenen actituds que amplifiquen experiències performatives dels seixanta, com ho demostra Martin Llavaneras quan s’enfronta a la natura o al patrimoni cultural.
Comissariat: Jordi Antas i Antoni Jové
SEQÜÈNCIA EDITORIAL II
Fins al 24 de febrer de 2019
Edicions de la Sala d'Art Jove i La Panera, 2017 i 2018
Miquel Cañelles / Pablo Lerma / Pol Masip / Guillem S. Arquer