Espai 0

Chiara Sgaramella, Llapispanc, Marta Bisbal, Tue Greenfort, Nien Boots, Eduard Ruiz, Vicky Benítez, Ferran Lega, Quimera Rosa, Olga Olivera-Tabeni, Pluriversal Radio (Anna Kindgren, Carina Gunnars, Elin Már Øyen Vister, Mirko Nikolić), Mary Maggic, Ruben Verdú, Cleofé Campuzano, Angela Melitopoulos i Maurizio Lazzarato.

***

Un món condicionat pel canvi climàtic antropogènic, la pèrdua de biodiversitat, la degradació dels ecosistemes, les pandèmies víriques, l’increment de la vulnerabilitat i de les desigualtats, i l’auge de la violència basada en el sexe, la raça i el gènere, fa necessari repensar la convivència entre humans i entre espècies. «Imaginaris multiespècies» és una exposició col·lectiva que respon a la insostenibilitat mediambiental i social actual, i que ens convida a imaginar comunitats on els humans no viuen separats de l’entorn, sinó que mantenen relacions amb un món més ampli; unes relacions que són alhora vitals i letals, germinatives i destructives, constitutives i conseqüencials.

Els artistes se submergeixen en els complexos mons dels microorganismes, les plantes, els animals, els fongs i les criatures tecnificades, i posen de manifest que en tot moment interactuem amb altres éssers en denses xarxes d’interacció material. La mostra planteja que aquestes immersions impliquen alguna cosa més que comprendre que «tot està interconnectat». Els projectes ens ajuden a percebre que la vida és cocreada per múltiples corporalitats, i això, a més d’aportar-nos noves comprensions, exigeix transformar profundament les nostres maneres de ser, sentir, pensar i actuar. Entenent que la sensació de vulnerabilitat compartida davant de perills comuns pot generar una interconnexió entre humans i no humans, els artistes construeixen relats que donen forma a experiències diverses, i ens ajuden a imaginar comunitats basades en el benestar comú on els humans no ocupen una posició jeràrquica, hegemònica i violenta.

La mostra presenta nou projectes ja existents i cinc de nova creació. L’exposició, en conjunt, està vinculada amb els sistemes socionaturals de la ciutat de Lleida. Prestant atenció a les cigonyes, la fruita dolça, els purins, el timó o les plantes «invasores», proposem imaginar modes de vida materialment interdependents i èticament responsables, i desenvolupar modalitats d’hospitalitat i cura transespècie.

Amb la col·laboració de la Fundació Sorigué, Houseplant Barcelona i del Centre d'Art La Capella

Amb l’assessorament cientificotècnic del Centre de Fauna de Vallcalent, la Institució de Ponent per a la Conservació i l‘Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA), i la Regidoria de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Lleida.

Espai 1 + Centre de Documentació

Simon Contra (la Portella, Segrià) s’inscriu dins la genealogia d’artistes que s’interessen pel que és espiritual, esotèric i ocult. Per mitjà de la pintura, el vídeo i la instal·lació, Contra revisa, reelabora i crea icones religioses i paganes, misteris teològics i mundans, devocions personals i socials. I ho fa amb una sensibilitat que és alhora mística, tecnològica i popular. És a dir, la seua espiritualitat és elevada i ordinària; els seus projectes tecnoartesanals visiten el passat i el futur, i els seus temes es nodreixen de la cultura tradicional i de massa.

Apostant per un expressionisme sense remordiments que no renuncia a l’humor, la ironia i la sàtira, l’artista revela l’homofòbia de l’Església i en manifesta les contradiccions; dialoga amb obres mestres de la pintura per qüestionar el racisme i apel·lar a la germanor; construeix santuaris que conviden a la introspecció i a la conspiració; practica exorcismes i ressuscita dictadors per evidenciar la pervivència del feixisme; fabula sobre mons, recrea artefactes enigmàtics i imagina fenòmens paranormals; reconstrueix fets per fer valer el patrimoni natural, cultural i artístic; fa fórmules alquímiques per immortalitzar mites de la cultura pop i LGTBIQ+.

«Misticisme tecnopop» és la primera exposició individual de l’artista lleidatà Simon Contra. Reivindicar la seua figura en una institució com el Centre d’Art La Panera obeeix a quatre motius. El primer, la qualitat, innovació i rigor de la seua obra, la qual s’alimenta de la seua rica cultura visual i musical, i de la seua formació en Belles Arts i Història de l’Art. El segon, el seu misticisme folklòric, que desafia una modernitat capitalista, que, històricament, ha considerat que la creença en els esperits és contrària a la fe en el progrés i als valors racionals, empírics i tecnocientífics que han conduït al colonialisme, al patriarcat i al desastre ecològic.

El tercer, la defensa del llenguatge naïf, que canalitza la seua percepció extrasensorial i qüestiona un art contemporani elitista dominat per la puresa formal. A l’últim, la seua orientació futurista, que se centra a projectar imaginaris i rebutja mirades nostàlgiques. La disposició dels vint-i-set projectes que inclou la mostra ressegueix l’espiral àuria, una proporció perfecta feta amb un nombre irracional.

Espai Transversal

Un cavall galopa amb el cap incendiat. Una espelma es fon en dolls suaus mentre la seva petita llum il·lumina amb una dringadera inestable. Flames a les mans com les vestals. Una capsa explota iradament. La fricció insistent encén una foguera que esclata i es consumeix. En l’univers d’Alba Feito, tot crema. El seu bestiari de traços suggeridors executats sense titubeig ofereix un erotisme multiforme, polític i contracultural. Al·legories del desig dissident, els dibuixos sobre làtexxxx i ceràmica presentats en aquesta exposició posen en perill l’imaginari lúbric hegemònic —ja se sap: patriarcal, heteronormatiu, classista, racista, cissexista, capacitista.

Desitjar respon, per a Feito, a una posició política que travessa inevitablement qüestions relacionades amb la sexualitat, el cos i el poder. Al llarg de la història, ens hem sentit cohibides, jutjades, humiliades, en perill. Sexe sempre culpable i censurat. T-A-B-Ú. Per això, davant el terror i l’amenaça constants, Feito advoca per un feminisme lúdic, eròtic, promiscu, excitant i gojós que posa al centre els cossos desitjosos. És en el que és kink i en el que és queer, on «el desig —assenyala Feito— s’expandeix més enllà de la genitalitat, des de la carnalitat; hi ha una explosió de riquesa que fa possible entendre el desig com una cosa flexible i adaptable».

Necessitem imaginaris incendiaris per a cossos calents. El desig és una línia que no s’acaba, esdevenir constant i potència inesgotable que oscil·la entre el plaer més intens i el perill més funest; desig que obre camins per entendre’ns, estimar-nos i gaudir; que ens manté vives. Mantén-lo encès.

*nota de la traducció: en el text original, per decisió de les autores, les terminacions en femení anaven en gènere neutre

Espai MiniPanera

En aquesta ocasió volem acompanyar la infància a connectar-se amb la natura per entendre’s com a part d’aquesta, i així estimar-la i protegir-la com el nostre propi ecosistema de vida. «[...] de com el paisatge interior d’algú està profundament influït pel lloc de la Terra al qual ens dirigim, pel que un toca, pels models que un observa a la natura: la intricada història de la vida d’aquella persona a la Terra o fins i tot a la ciutat, on el vent, el cant dels moixons i la línia d’una fulla caiguda resulten coneguts. El paisatge interior respon al caràcter i la subtilesa del paisatge exterior. La forma mental de l’individu està tan influïda per la terra com pels gens» (Barry López).

Mariona Tolosa Sisteré és il·lustradora de publicacions infantils, entre altres projectes més personals i artístics. En el món editorial ha treballat per a Flamboyant, Zahorí Books, El Cep i la Nansa Edicions i Savanna Books. Aquesta darrera és l’editorial de la revista Pantera. Pantera cultiva l’amor per la natura, l’ecologia i la preservació del medi ambient, i està pensada per a nens i nenes que sí que salvaran el planeta. Es tracta d’una revista amb informació amena i rigorosa, amb il·lustracions, fotografies i disseny gràfic de professionals referents, per gaudir-ne tant de nens com d’adults.

Identitat tipogràfica a càrrec de Gerard Joan.