Centre d’Art la Panera

DAVID BESTUÉ. PASTORAL

A CURA DE MARC NAVARRO

Fins al 6 de juny de 2021

En aquest projecte expositiu l’artista David Bestué explora les possibilitats i els límits formals i materials de l’escultura. A partir de l’experimentació amb elements orgànics com polpa de poma, restes vegetals, aigua, etc. Bestué planteja una aproximació personal i col·lectiva al territori de les terres de Lleida.

Coproducció amb Hangar.org, Barcelona

A «Pastoral», David Bestué adopta tècniques de processament industrial per qüestionar la capacitat de representació de l’escultura. L’exposició presenta peces de recent i nova producció que integren en la seva composició elements vinculats al territori, però també obres d’autoria diversa. El conjunt estableix un marc temporal ampli que incideix en qüestions com els processos de conservació i la relació entre el temps i la matèria.

David Bestué situa al centre de la seva investigació el que ell anomena grau zero. El grau zero és el resultat de procediments que alteren la composició d’un cos sòlid i el redueixen a partícules. Amb aquesta operació, Bestué anul·la les funcions expressives de l’objecte i restringeix les seves qualitats a propietats com ara el pes o la consistència.

Tanmateix, aquest retrocés formal o «empobriment de la forma» posa en dubte la capacitat descriptiva dels materials que, després de ser processats, només es poden manifestar disgregats o com una massa compactada. La seva inconsistència i inestabilitat dificulten el seu registre visual i redueixen la seva representació a les formes de circulació i suspensió, a la concentració i l’atomització. Bestué utilitza motlles per dotar amb una nova estructura aquests materials en brut, que d’aquesta manera recuperen la corporeïtat i estableixen una nova relació amb l’espai.

La conseqüència principal d’aquest procés és que es produeix una minva significativa entre l’objecte i el seu enunciat. Però pot la paraula restaurar una presència? Pot la traçabilitat d’un material suportar el pes d’una imatge? A més a més d’interferir en la forma, de quina manera el procés de conservació altera els significats?

«Pastoral» descriu dos models de presència que es manifesten en el pla material: el d’un «present que passa» i el d’un «passat suspès en el temps». Ambdós models se sustenten pels principis d’ordre i organització, criteris que apliquem per determinar què ha de ser conservat i què ha de ser descartat. Situada al centre d’aquesta metòdica estructura, la matèria es revela com un agent col·laborador que actua de manera ambivalent: mentre que la seva solidesa contribueix a avivar la memòria, amb la seva precarietat aboleix el record.

DAVID BESTUÉ. ABRIL QUE FAS FLORIR LES ROSES...

Fins al 6 de juny de 2021

MiniPanera

Abril que fas florir les roses… és l’inici d’un dels darrers versos del poema Un altre abril (1938), de Màrius Torres. Amb aquestes paraules, la fotografia, Barra y aro (mueble y jarrón) 2015 i el motlle, Pomes, xiprer, barca, barranc 2021, ens apropem al procés escultòric de David Bestué; en el qual la poesia sempre ha estat un referent que l’acompanya. Bestué no modela, ni talla la matèria per fer escultura, sinó que se centra en el buidatge dels objectes reals que recull en les seves passejades. Els seus motlles els reomple amb materials polvoritzats provinents d’aquests objectes, per crear una nova forma, que no cal que tingui relació directa amb l’objecte inicial. Aquest saber fer seu el defineix com l’acció de dur a terme un «poema sense paraules», en què posa en joc la manipulació dels materials creant noves formes i nous significats, noves relacions molts cops afectives i emocionals amb el territori. La seva intenció és portar el llenguatge a la dimensió física, a través del material i les textures. Amb aquesta premissa, a l’espai miniPanera reflexionem a partir de l’observació i l’experimentació sobre els diferents materials, posant una atenció especial en les seves textures i olors, que ens evocaran records o pensaments als quals donarem una nova forma. L’espai es complementa amb una selecció de publicacions de poesia infantil. Finalment, ens podrem endur una bosseta amb argila i llavors per fer florir la nostra primavera.

CANICHE. L’ALMUD DE CADASCÚ

A cura d’Anna Roigé

Fins al 6 de juny de 2021

Centre de documentació

Seguint la línia expositiva del Centre de Documentació de la Panera, presentem una exposició de l’editorial Caniche, creada el 2015 per Carlos Copertone i Patxi Eguiluz. Tal com indiquen els seus responsables, Caniche neix amb el propòsit de donar visibilitat a propostes que, d’una altra manera, no serien accessibles al públic, intervencions a les quals ells anomenen assalts. Accions convertides en llibres o llibres convertits en accions.

Les seves edicions no presenten un disseny comú, ni un patró determinat, ni una temàtica concreta. Cada edició és un projecte completament nou, diferent i singular que entrellaça arquitectura, disseny, art, escriptura, fotografia, instal·lació o performance.

Presenten edicions d’artistes com Mateo Navarro, Paula García-Masedo, Guillermo Mora, Nacho Canut / Alaska, David Bestué, Husos, Martín-Gamero, Cai Tomos + Debajo del Sombrero, Karlos Martínez B. i Javier Arbizu, Andrés Fernández, Yolanda Andrés, Rafa Munárriz, Javier Codesal, Cerralbo Santomá, Carlos Irijalba, Cristina Garrido, Txomin Badiola, Elena del Rivero, Antonio Ballester Moreno i Moises Puente.

Amb aquest tipus de mostres es pretén donar suport i difusió a les publicacions especials, als llibres d’artista i a les editorials que, com Caniche, els editen, i per això la Panera els dedica un espai per a la seva presentació.

D’altra banda, d’aquesta manera també va augmentant el fons especial de la Panera, iniciat el 2004 i que ja compta amb més de 1.000 edicions.

LLUM ARTIFICIAL

A cura d’Alexandra Laudo

Exposició en línia

La implementació d’un sistema estable de llum elèctrica va permetre erosionar la contraposició entre el dia i la nit, i també la diferenciació entre les activitats i actituds associades a cada una d’aquestes franges horàries, en especial les relatives a l’activitat i a la feina enfront del temps de son i repòs.

Actualment, la gran penetració social de les tecnologies sense cable i la cultura de la hiperconnectivitat han exacerbat aquestes lògiques, i han imposat un model d’operativitat i de treball constants.

Però fins i tot abans que s’implementés la llum elèctrica ja existien nombroses variants de llum artificial, tant materials com simbòliques. El foc, els somnis, l’insomni, les visions, les aparences o inclús les imatges no són sinó formes de llum que participen de l’artifici.

Exposició en línia #13

LARA ALMARCEGUI. GRAVES

A CURA DE CÈLIA DEL DIEGO

Fins al 30 de maig de 2021

Juxtaposant dos nous projectes, l’exposició «Graves» de Lara Almarcegui ofereix una perspectiva geològica de la zona de Lleida i la plana del riu Segre a través de la relació entre l’entorn construït i l’extens cinturó muntanyós dels Pirineus, format entre 80 i 20 milions d’anys enrere quan la península Ibèrica va xocar contra la resta d’Europa.

Roques i materials de la serralada dels Pirineus és una resposta a la pregunta: quines quantitats de quines roques i materials constitueixen els Pirineus? Se n’ha obtingut la resposta amb la col·laboració de geòlegs a través d’una complexa sèrie d’aclariments, càlculs i modelat en 3D. On comencen i acaben els Pirineus? Quin és el grau de detall desitjable?

Gravera es pregunta: quines possibilitats comencen a aparèixer quan s’atura l’excavació d’una pedrera? Més concretament, què ocorre quan La Plana del Corb, el complex industrial de Sorigué prop de la localitat de Balaguer, deixa de funcionar durant un dia? La resposta adopta la forma d’un dia de portes obertes a la pedrera el 19 de febrer del 2021 durant el qual els visitants experimenten aquest lloc habitualment bulliciós i sorollós com un lloc de contemplació, així com d’un vídeo que presenta documentació de la mateixa pedrera congelada en el temps.

Entre aquests dos nous projectes d'Almarcegui el complicat avenc del centre d’art i les seves parets de pedra suggereixen un imaginari estratigràfic dominat per la lenta violència de la transformació morfològica de la Terra contraposada al caràcter temporal de la construcció artificial.

– Latitudes

Una producció  del Centre d’Art la Panera, amb la col·laboració de la Fundació  Sorigué i el Centro de Arte y Naturaleza de Huesca

TROBADES AMB ARTISTES MATINS A LA PANERA 2020-2021