Centre d’Art la Panera

És un equipament públic, fruit de la cooperació entre l’Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que s’integra dins la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya. S’inaugura l’any 2003 i recull el projecte de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol que la ciutat de Lleida inicià l’any 1997, a partir del qual es construeix el fons del Centre d’Art la Panera, que reuneix treballs dels artistes més representatius de l’escena artística peninsular, amplia el seu abast a països limítrofs com són Portugal i el Marroc, i fins i tot s’emmarca en un concepte difús de «mediterraneïtat i el sud d’Europa».

La seva programació posa l’accent en pràctiques que desafien l’acte de ser exposades i també el de ser patrimonialitzades, ja sigui perquè es basen en processos eminentment immaterials o bé perquè es tracta d’experiències que obren una porta als «heterònims de l’art», és a dir, a la incorporació de línies de fuga i derives amb les quals el mateix art desafia la possibilitat d’articular-se com un camp propi i es relaciona amb altres disciplines. És en aquest sentit que, des del Centre de Documentació, es posa una atenció especial als vincles de l’art amb la tipografia, les arts gràfiques i l’edició, tant pel que fa als projectes expositius, com a la definició i la configuració d’un fons d’edicions especials i de llibres d’artista.

La Panera vetlla per la creació del territori, reflecteix i posa en circulació una cultura crítica, i facilita espais d’intercanvi a partir dels interessos divergents que travessen l’àmbit local, amb la finalitat última de potenciar encara més la vinculació entre aquests, les propostes del centre i l’escena artística global. Construeix presents que superen la narració unívoca i hegemònica de la contemporaneïtat, en la cruïlla entre el passat, al qual fa referència, i el futur, pel qual aposta.

EXPOSICIONS ACTUALS 2022

BROTE DE PERAL. ELENA AITZKOA

A CURA D'ISABEL DE NAVERÁN

De l' 11 de juny al 2 d'octubre de 2022 

BROTE DE PERAL reuneix dues agrupacions d’escultures d’Elena Aitzkoa: «Terraplén» i «Brote», creades l’estiu de 2021 i la primavera de 2022, respectivament.

El període de creació coincideix amb el moment en què l’artista deixa el seu estudi compartit, situat en un pavelló industrial al barri de Larraskitu, a Bilbao, i comença a treballar en un terreny arrelat en el paisatge d’Apodaka. Les dues sèries s’han creat en un estret diàleg amb l’experiència tangible d’aquest lloc i amb els elements que el conformen. Les condicions materials sempre condicionen d’alguna manera la forma final del treball d’Elena Aitzkoa, però a «Terraplén» i a «Brote» això encara es fa més evident. No és casualitat que aquestes peces adoptin una mida més gran que en sèries prèvies. Sembla que, d’alguna manera, les escultures s’haguessin fet a si mateixes.

Deixar que l’escultura atengui i respongui a les seves qualitats intrínseques, intervenint el necessari perquè agafi lloc, requereix un exercici somàtic d’escolta i un maneig en temps real amb el procediment material. Necessita certa força física i una atenció als ritmes en els quals es disposen els seus elements. En les agrupacions que formen part d’aquesta exposició, el treball no es fa —o no només— amb les mans, sinó amb tot el cos: amb els dits, els palmells, els canells, els braços, les espatlles, les axil·les, els omòplats, l’esquena, el pit, el ventre, la pelvis, les cames, el cap.

Per tant, hi ha una qüestió de ritme. Però no un ritme sinó diversos, que s’esdevenen a l’hora. A vegades s’inclouen uns en d’altres. Actuen protegint-se, en un procés viu que avança a mesura que les escultures es formen. D’una banda, hi ha un ritme que respon a l’adequació entre els cossos —el de l’Elena i el de les formes, el seu pes, el seu volum—, però també hi ha un treball que es produeix des de dins de la matèria i que conté una multiplicitat de polsos.

BEQUES ART I NATURA A LA CREACIÓ 2019-2020

ISABEL BARIOS / MIRIAM ISASI / COCO MOYA

A CURA D'ANTONI JOVÉ

De l' 11 de juny al 2 d'octubre de 2022 

L’any 2016, el Centre d’Art la Panera i el Centre d’Art i Natura de Farrera, a partir de l’encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat, van reactivar les beques Art i Natura a la Creació. El rellançament d’aquestes beques ha permès que diferents artistes i/o col·lectius hagin fet ús de la residència i dels tallers del Centre d’Art i Natura de Farrera, per investigar i produir noves obres, que puntualment hem pogut acollir a la Panera. Fins ara, els artistes que han guanyat les esmentades beques han estat: Martín Llavaneras i Eulàlia Valldosera (edició 2016); Joan Pallé i Estibaliz Sadaba Murguia (edició 2017); Marco Noris i Olga Olivera-Tabeni (edició 2018); Isabel Barios Ibars i Francisco Navarrete (edició 2019); Míriam Isasi i Coco Moya (edició 2020), i Ro Caminal, Marta Rosell Chust i Roc Domingo Puig (edició 2021).

L’exposició actual reuneix els projectes de les edicions dels anys 2019 i 2020. Concretament, mostrem tres dels quatre projectes guanyadors, que prenen com a marc la natura i el context de Farrera, sempre lluny de qualsevol idealisme i aprofundint en les implicacions socials, culturals, sonores, botàniques i geològiques, entre altres aproximacions.

Cadascuna de les artistes ha treballat el paisatge i els recursos naturals des de la pròpia experiència, realitzant treballs de camp des de diferents enfocaments i aplicant metodologies pròpies que formen part de la seva trajectòria professional. Isabel Barios ha treballat amb els testimonis orals dels oriünds i també a partir de la seva experiència per bastir un relat poètic que empra la paraula escrita i recitada, el vídeo i la fotografia. Miriam Isasi ha recol·lectat plantes i n’ha investigat els seus usos medicinals i alimentaris amb biòlegs i actors implicats en el territori, com l’empresa familiar Herbes de l’Alt Pirineu i el Museu de les Trementinaires, a fi de copsar la riquesa botànica de Farrera i dels encontorns. Finalment, Coco Moya va poder ampliar a bastament la seva tesi doctoral sobre geomància sonora; va poder continuar treballant amb la noció del paisatge com a partitura, duent a terme produccions site specific i d’altres en les quals reverbera el paisatge pirinenc en diferit.

Totes tres artistes, al llarg dels seus períodes de residència, han coincidit i, aprofitant aquest espai de trobada, han enriquit els seus treballs i també han pogut dur a terme col·laboracions que s’han estès més enllà del període de les beques. Heus aquí la utilitat i funció de projectes com aquest.

INVISIBLE. LAURA MESEGUER

A CURA D'ANNA ROIGÉ

De l' 11 de juny al 2 d'octubre de 2022

SISTERS. LAURA MESEGUER

A CURA D'ANNA ROIGÉ

De l' 11 de juny al 2 d'octubre de 2022

L'exposició INVISIBLE de Laura Meseguer té una petita continuació per als infants en l’espai miniPanera. Es tracta d’una instal·lació per jugar amb la família tipogràfica Sisters.

Sisters és una família que presenta quatre noves fonts que comparteixen principis fundacionals pel que fa a

la construcció, però que es complementen, com fan les germanes, celebrant les seves diferències. Les variacions en les característiques de contrast, pes i disseny donen lloc a quatre estils diferents anomenats numèricament (Sisters "One", "Two", "Three" i "Four"). Aquest quartet fresc no conté minúscules, afirmant el lloc legítim de la família en l'espai de tipografies per títols.

Amb SISTERS descobrirem el funcionament d’aquesta tipografia modular i podrem crear les nostres paraules i lletres a través de diferents estencils.

La mostra està acompanyada per una sèrie de publicacions sobre tipografia per als infants.