Centre d’Art la Panera
Adreça: Centre d’Art la Panera, Pl. de la Panera, 2, 25002 Lleida
Telèfon: 973 262 185
Adreça electrònica: comunicaciolapanera@paeria.cat
Web: www.lapanera.cat/
Horari d'hivern:
De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h.
Diumenges i festius, d’11 a 14 h. Dilluns tancat.
Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener
Horari d'estiu: del 15 de juny al 6 d’octubre
De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h.
Dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h.
Diumenges i festius, d’11 a 14 h. Dilluns tancat.
Visites comentades (amb reserva prèvia trucant al 973 262 185 o enviant un correu a educaciolapanera@paeria.es)
Dissabtes, a les 12 h i a les 18h.
Diumenges, a les 12 h.
El Centre d’Art la Panera és una plataforma de producció, difusió, formació i exhibició de les arts visuals al nostre país i pretén ser un instrument que estableixi ponts entre la creació visual i la creació produïda en d’altres àmbits culturals. Al mateix temps, amb les exposicions i activitats generades, aspira a ser un centre de reflexió que vinculi les arts visuals amb les diverses problemàtiques que genera la nostra societat.
El seu programa expositiu abasta projectes individuals de gran envergadura, com els presentats d’Alicia Framis, Cabello/Carceller i Antoni Abad, i exposicions temàtiques que aborden qüestions cabdals del moment i que suposen una presa de posició per part del centre davant de les controvèrsies que generen.
Així mateix, amb la presentació de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol que s’organitza des del 1997, s’ha pogut anar reunint una important col·lecció d’art contemporani espanyol, a partir de la qual han sorgit diferents presentacions, tant al centre com en d’altres institucions artístiques.
Noves exposicions
Del 15 de febrer al 31 de maig de 2020
«Alex Reynolds "Safe, safe, safe", the pulse of the house beat softly»
A cura d'Anna Manubens
Un dia algú ens descobreix una piga en una part del cos que no vèiem. Des de fora aconsegueix veure quelcom que havia romàs fins llavors desconegut, tot i haver-hi estat sempre, formant part de la nostra pell. De sobte, el cos, el nostre, se’ns fa estrany.
Prenent aquest gest com a punt de partida —assenyalar des de fora el que des de dins roman incògnit—, l’exposició proposa abordar l’obra d’Alex Reynolds en la seva capacitat de revelar els punts cecs del que sentim com a propi i de col·locar-nos davant d’una sobtada pèrdua de familiaritat del que anomenem sense dubtar «casa», allò que fins fa un moment ens feia sentir fora de perill. En moure’ns el terra de la llar es genera una ocasió per revisitar-la, com si hi entréssim per primera vegada, i repensar les estructures que habitem.
Això no només s’aplica al cos, sinó que pot ocórrer també respecte dels espais; es pot experimentar enfront de les formes de construir un relat i, molt més en general, és traslladable a les formes de pensar, de relacionar-nos i de viure. El sistema legal, per exemple, una institució que suposadament ens empara, és l’objecte de la seva darrera pel·lícula, i en aquesta la llei apareix més intimidadora que no pas protectora.
El cinema, en tant que llenguatge en el qual convergeixen gairebé totes aquestes capes —el cos, els afectes, els cànons narratius, així com les ficcions, els imaginaris i els codis que regeixen les nostres maneres de relacionar-nos i d’ordenar el món—, és l’eina privilegiada de la qual se serveix l’artista per induir aquesta forma d’estranyament respecte de l’hàbit.
Acceptar mirar-se des de fora, o sortir a negociar les percepcions i construccions pròpies amb criteris aliens, és una manera de fer-se porós que no està exempta de certa sensació de fragilitat. A vegades, com a espectadors, perdem la confortabilitat. Però, tot i la seva duresa momentània, el treball de l’artista és més aviat un exercici de confiança en la possibilitat d’inventar altres maneres de viure i conviure en altres tipus de casa.
El títol és una citació d’«A haunted house» (‘Una casa encantada’), un relat breu de Virginia Woolf escrit el 1944. En català es traduiria com «“Fora de perill, fora de perill, fora de perill”, el pols de la casa bategava suaument».
«Gabriel Pericàs, Bielbooks»
Centre de documentació
Biel Books és una plataforma editorial a petita escala fundada per l’artista Gabriel Pericàs el 2013. Funciona com a extensió de la seva pràctica en l’àmbit editorial, la investigació d’objectes i narracions en col·laboració amb companys d’artistes. Biel Books publica projectes d’art específics de llibres d’artistes espanyols i internacionals.
Fins ara té 7 publicacions d’artistes com Antonio Ortega, David Bestué, Àlex Reynolds, Mirari Echavarri, Gabriel Pericàs, Algirdas Seskus i Patricia Esquivias.
Es tracta de projectes molt sovint, de col·laboració entre creadors, la qual cosa permet establir xarxes d’intercanvi i punts de trobada, traçar ponts entre generacions i generar projectes singulars.
El Centre de Documentació presenta aquest tipus d’exposicions amb l’objectiu de reflexionar al voltant de l’edició especial i els llibres d’artista, i per això, els dedica un espai permanent.
Es tracta de mostres que giren entorn a artistes que utilitzen el suport publicació per al seu treball o bé editorials que publiquen aquest tipus d’edicions.
Parlem d’exposicions d’edicions especials, llibres d’artista, editorials independents, projectes d’autoedició, edicions limitades o il·limitades, publicacions artístiques, revistes objecte, etc. I totes elles amb unes opcions tècniques que poden abastar des de l’objecte únic fet a mà fins a la publicació digital que permet una difusió màxima.
«Democracia. Damunt d'aquest caos construiré la meva casa»
Encaixa't. Activa l'art a l'escola
Espai miniPanera
Damunt d’aquest caos construiré la meva casa és un joc de construcció infantil fet de trossos de fusta, que al mateix temps són tampons d’impressió. Per a la creació de tampons s’ha desenvolupat una mena d' "alfabet visual" de pictogrames al·ludint a imatges d'alliberament o dominació en la societat contemporània. Símbols i icones que per als nens continuen sent formes elementals o abstractes per jugar, encara que, per a la mirada adulta, les possibles associacions entre aquests pictogrames poden resultar en lectures carregades amb significació política. El resultat final del joc es posa en tensió la visió de l'adult i el joc lliure de l’infant.
miniPanera
És un espai expositiu que neix el 2011 amb l'objectiu d’identificar la cultura contemporània com una experiència artística i quotidiana per als més petits. Aquest espai compta amb una programació expositiva pròpia que està vinculada a les exposicions i els projectes educatius de La Panera.
Alhora, la miniPanera és un espai de diàleg, on s’hi presenten treballs d'artistes multidiciplinaris, des del món del disseny, la il·lustració, el dibuix, la música, la tipografia o la fotografia. Aquestes propostes van acompanyades d'una selecció de publicacions, que ofereixen eines per desxifrar propostes artístiques i crear noves connexions entre art, cultura i societat. Són publicacions pensades per al públic infantil, que contenen discursos creats amb llenguatges i tècniques artístiques molt variades. Són coneguts com a llibres pop-up, llibres desplegables, llibres tàctils, llibres-mapa, llibres-jocs o llibres-objecte, tots ells amb infinites possibilitats.
Les exposicions són propostes transformadores amb elements manipulables que conviden a participar, sentir, observar, investigar, descobrir, intervenir, experimentar. En definitiva, per a un infant a jugar. Aquest joc vinculat amb les arts genera múltiples idees i interpretacions amb significats diversos, que permeten descobrir nous llenguatges que potencien la imaginació que generen nous coneixements.
A l'espai miniPanera, els infants amb la seva curiositat innata, observen, pregunten, creen, toquen, componen, construeixen i aprenen. Aquestes propostes educatives s'enriqueixen amb un programa d'activitats que ofereix visites dinamitzades al públic familiar, tallers d'artista on conèixer, aprendre i experimentar amb noves tècniques, o gaudir amb família.
Una producció del Centre d’Art la Panera, amb la col·laboració de la Fundación Santander.