Centre d’Art la Panera

El Centre d’Art la Panera és una plataforma de producció i difusió de les arts visuals contemporànies que desborda el fet expositiu, es posiciona en la intersecció de la recerca i la creació amb l’educació i els programes públics, i produeix projectes artístics en contextos tan diversos com ara centres educatius, centres de salut o serveis comunitaris.

És un equipament públic, fruit de la cooperació entre l’Ajuntament de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que s’integra dins la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya. S’inaugura l’any 2003 i recull el projecte de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol que la ciutat de Lleida inicià l’any 1997, a partir del qual es construeix el fons del Centre d’Art la Panera, que reuneix treballs dels artistes més representatius de l’escena artística peninsular, amplia el seu abast a països limítrofs com són Portugal i el Marroc, i fins i tot s’emmarca en un concepte difús de «mediterraneïtat i el sud d’Europa».

La seva programació posa l’accent en pràctiques que desafien l’acte de ser exposades i també el de ser patrimonialitzades, ja sigui perquè es basen en processos eminentment immaterials o bé perquè es tracta d’experiències que obren una porta als «heterònims de l’art», és a dir, a la incorporació de línies de fuga i derives amb les quals el mateix art desafia la possibilitat d’articular-se com un camp propi i es relaciona amb altres disciplines. És en aquest sentit que, des del Centre de Documentació, es posa una atenció especial als vincles de l’art amb la tipografia, les arts gràfiques i l’edició, tant pel que fa als projectes expositius, com a la definició i la configuració d’un fons d’edicions especials i de llibres d’artista.

La Panera vetlla per la creació del territori, reflecteix i posa en circulació una cultura crítica, i facilita espais d’intercanvi a partir dels interessos divergents que travessen l’àmbit local, amb la finalitat última de potenciar encara més la vinculació entre aquests, les propostes del centre i l’escena artística global. Construeix presents que superen la narració unívoca i hegemònica de la contemporaneïtat, en la cruïlla entre el passat, al qual fa referència, i el futur, pel qual aposta.

FINS AL 6 DE FEBRER DE 2022

12 BIENNAL D'ART LEANDRE CRISTÒFOL

A CURA DE CÈLIA DEL DIEGO, SOLEDAD GUTIÉRREZ I ALEXANDRA LAUDO

ELENA AITZKOA / MAR ARZA / MADDI BARBER / LUZ BROTO / LUCÍA C. PINO / DO THE PRINT / FERMÍN JIMÉNEZ LANDA / LOLA LASURT / MARIONA MONCUNILL / OLGA OLIVERA-TABENI / MARIO SANTAMARÍA / IRENE SOLÀ / MARC VIVES

La Biennal d’Art Leandre Cristòfol és un esdeveniment que precedeix fins i tot l’equipament mateix del Centre d’Art la Panera. Se celebra cada dos anys a la ciutat de Lleida, des de 1997, i en el marc de la Panera des de la creació d’aquesta, l’any 2003. Amb els anys, la Biennal de la ciutat ha anat fent-se un lloc destacat en el calendari artístic nacional, gràcies al seu doble objectiu: d’una banda, presentar un estat de la qüestió de la creació contemporània en una àrea d’influència més o menys àmplia, que desborda les fronteres de l’estat-nació, i, de l’altra, patrimonialitzar bona part de les peces exposades i garantir, així, la injecció estable d’art contemporani i emergent a la col·lecció municipal.

Aquest any, i d’acord amb els canvis que es van implementar fa un parell d’edicions, la Biennal ha estat comissariada per un equip format per dues comissàries independents, Alexandra Laudo i Soledad Gutiérrez, conjuntament amb Cèlia del Diego, directora del Centre. També han participat de la selecció els responsables del projecte Javelina —Jordi Antas, Roc Domingo i Antoni Jové—, encarregats de triar un artista del territori d’entre els que integren l’arxiu del projecte, i la responsable del centre de documentació —Anna Roigé–, qui vetlla per la presència de les arts gràfiques i l’edició a la mostra i escull un projecte editorial, el qual també s’hi incorpora o se n’amplia la representació en el fons d’edicions especials i de llibres d’artista de la Panera.

El plantejament de la Biennal no és temàtic, sinó nominal, en tant que posa èmfasi en uns noms, en la tria d’uns artistes, més que no pas en unes obres determinades. Per descomptat, hi ha també una selecció curosa de l’obra o de les obres amb què cada un d’aquests artistes és representat a la Biennal, però es podria dir que aquests treballs volen ser, sobretot, un detonant, una circumstància que convidi a revisar el conjunt de la pràctica d’aquests creadors, i que els assenyali com a agents rellevants de l’escena artística present i futura. És interessant, tanmateix, que, malgrat no haver triat cada treball atenent al conjunt final resultant, sinó a la seva especificitat i al fet que fossin obres recents i rellevants en la pràctica d’aquests artistes, la selecció final evidencia nombrosos punts de connexió, d’intersecció i de diàleg entre les peces. A excepció d’alguns treballs datats anteriorment, el gruix de les obres presentades ha estat realitzat entre l’any 2019 i el 2021, un temps que coincideix en bona part amb el de la crisi pandèmica. Tot i haver estat concloses en aquest període, les obres són el resultat d’interessos i de processos de recerca i de treball de llarg recorregut, iniciats amb anterioritat a la pandèmia. Els projectes exposats no són reactius, no ofereixen comentaris explícits a la crisi que es va iniciar poc després de la celebració de l’anterior edició de la Biennal —i que possiblement es prolongarà més enllà del final de l’edició d’enguany—, i, tanmateix, el conjunt dels treballs presentats dibuixa, sense pretendre-ho, certes temàtiques i línies discursives que resulten especialment significatives per pensar el moment present i anticipar qüestions que continuaran sent rellevants en un futur proper.

ACTIVITATS RELACIONADES AMB LES EXPOSICIONS:

Lúa Coderch «La taca. Una breu història de la desorientació»

Planta 0
A cura de Cèlia del Diego.

Existeixen formes de desorientació que no es relacionen tant amb el fet de trobar o cercar una direcció en l’espai o el temps com amb l’experiència d’una pèrdua de sentit més difusa i profunda. Un dels motius d’aquesta desorientació deriva del desajust que es produeix en comprovar que els relats que estructuren les nostres vides són una mena de profecies contemporànies, caduques però vigents, que no s’acaben de complir mai de manera satisfactòria. La noció de «taca» que utilitza Lúa Coderch es refereix precisament a aquesta experiència de desorientació i de desencaixament que es viu com a individual però que en realitat és compartida, i que ens pertany més que cap altra cosa.

Els dos capítols del vídeo que es presenten en l’exposició, inclosos en un projecte més ampli titulat «Palau de vent», actualitzen i modifiquen elements narratius de la mitologia i el teatre grecs. Aquí veiem un viatge nocturn i solitari en què la seva protagonista és interceptada per tres personatges, una mena de sirenes que componen un cor, que li plantejaran la urgència d’implicar-se en la recerca d’una forma d’orientació. A canvi, oferiran respostes, tot i que contradictòries, a preguntes que ella no ha elaborat del tot. L’exposició proposa una direcció el sentit de la qual es resoldrà en el futur, així com una sèrie d’elements físics que expandeixen el relat a altres suports materials dins l’espai.

Sonia Fernández Pan

Adrià Julià «Una flor blanquíssima»

Planta 1
A cura de Valentín Roma.

FINS AL 3 D'OCTUBRE

Itziar Okaritz «Respiració Oceànica»

MiniPanera.

Projecte Encaixa't 2021. A càrrec d'Helena Ayuso

L’espai miniPanera presenta «Itziar Okariz. Respiració oceànica», una de les produccions del projecte Encaixa’t 2021, un programa educatiu de producció artística i de residència, en el qual formació i artistes es combinen per crear una proposta dirigida especialment al primer cicle d’educació infantil (de 0 a 3 anys) i per a tots els públics.

Itziar Okariz és una artista multidisciplinària que prové del món de la performance i del so. En aquesta ocasió ha fet una adaptació d’una de les seves pràctiques performàtiques, Ujjayi. Ujjayi és un tipus de respiració que es realitza en les pràctiques del ioga, del qual Okariz és instructora. El significat de la paraula és ‘jo victoriós’; normalment es tradueix com a ‘respiració oceànica’, perquè aquesta és la imatge que genera. En l’àmbit sonor, la peça acull el cor de dues respiracions que, de manera alternada i en un ritme de menys a més, ens recorda la remor de les ones dels mars i oceans. Okariz ens convida, a través dels sons més profunds, a endinsar-nos en la nostra imaginació creant escenaris aquàtics que no s’aturen mai, que estan en moviment constant. La peça anirà acompanyada d’una sèrie d’il·lustracions que fan referència al moviment corporal realitzades per la seva filla Izar Ocariz.

La seva intenció és traslladar, a través del nostre cos, l’escolta del so a la dimensió física. Aquesta vegada, a l’espai miniPanera, experimentarem amb el nostre cos, i sobretot amb la respiració. Posarem una atenció especial a la representació d’aquesta a partir de diferents materials i llenguatges que hi haurà en el mateix espai.

L’espai es complementa amb una selecció de publicacions infantils que fan referència a la pràctica del ioga amb infants i al món dels oceans. Aquesta aportació bibliogràfica és gràcies a la col·laboració de la Biblioteca Pública de Lleida.

FINS AL 3 D'OCTUBRE

«Seqüència editorial 3. Edicions de la Sala d'Art Jove i La Panera, 2019 i 2020»
Joana Capella, Belo C. Atance, Martí Madaula, Anna Rató.

Centre de Documentació.
A cura d'Anna Roigé.