INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia 2022

“Intangible ha cobert l’objectiu de generar pensament crític sobre l’ús de les tecnologies en el món de l’art”

©Mario Gascón

L’alcalde Miquel Pueyo, el regidor de Cultura i el director Antoni Pinent fan balanç del festival pel qual han passat més de 2.500 persones

Jaume Rutllant valora molt positivament que el nou festival hagi captat l’atenció de joves, experts i públic en general, i ha anunciat la continuïtat de la proposta

“Hem assolit de llarg les expectatives del festival. Un festival que ha cobert els objectius de generar pensament crític sobre l’ús de les tecnologies en el món de l’art, tant pel que fa al públic especialitzat com a la participació dels centres formatius de la ciutat com la UdL, Ilerna o l’EAM, aconseguint així una interacció molt potent entre totes les parts implicades”. D’aquesta manera s’ha manifestat el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Jaume Rutllant, a l’hora de fer balanç de la primera edició de l’Intangible, el Festival Art_Tecnologia.

Jaume Rutllant, que ha fet aquesta valoració en companyia de l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i del director del Festival, Antoni Pinent, s’ha congratulat també “d’haver connectat i haver pogut atansar també aquestes noves tecnologies, des d’un punt de vista crític i creatiu, a un públic jove, que en el futur serà el que haurà de moure’s en un món on les tecnologies i la virtualitat seran el seu dia a dia”. El regidor de Cultura ha remarcat també la programació de diverses activitats divulgatives adreçades al públic no especialitzat.

Rutllant, que ha anunciat que el festival tindrà continuïtat l’any vinent, ha considerat també molt satisfactori “el fet d’haver treballat en xarxa amb molts agents de la ciutat, des d’equipaments municipals com el Museu Morera o la Panera a la UdL, la Fundació Sorigué, el CaixaFòrum, el centre Ilerna o la l’EAM”. Tall de veu J. Rutllant

Per la seva part, el paer en cap, Miquel Pueyo, ha afirmat que “vam llençar el festival amb molta il·lusió però també amb uns interrogants interessants sobre l’assistència de públic, però després de veure els resultats podem dir que el festival ha estat un èxit”. Pueyo ha avançat que el festival preveu rebre unes 2.500 persones, un cop hagin finalitzat les activitats d’aquesta darrera jornada. Tall de veu M. Pueyo

El director del festival, Antoni Pinent, tot i reconèixer que l’esdeveniment ha estat una “aposta arriscada per a la ciutat”, considera que aquesta primera edició ha servit per valorar la reacció del públic “de cara a pujar progressivament més esgraons” en les següents. Pinent ha incidit també en la transversalitat de la proposta, en el sentit que el festival ha funcionat molt bé tant per “la resposta del públic general, en la part divulgativa, com pel que fa al feedback per part de gent especialitzada, com professors universitaris”.

Pinent ha posat en valor la varietat i la qualitat de les propostes presentades, una trentena d’activitats com instal·lacions artístiques, exposicions, projeccions, vídeo mapping, performance audiovisuals, conferències, accions sonores, activitats formatives i didàctiques, recorregut amb drons i tallers familiars.

Finalment, Pinent ha explicat també que “teníem un cert dubte sobre la reacció de la gent davant unes propostes que a vegades han combinat disciplines artístiques clàssiques, com la pintura, i les noves tecnologies, però la veritat és que la resposta del públic ha estat molt bona, el que al meu parer demostra que hi ha interès per experimentar coses noves i que aquestes iniciatives tenen recorregut”. Tall de veu A. Pinent

Cal recordar que han passat pel festival artistes de renom nacional i internacional i experts en les darreres tendències d’art i tecnologia com són Vicki Bennett (People Like Us), Agnès Pe, Col·lectiu Telenoika, Rosa Maria Gil, Taller Estampa, Miguel López-Remiro, Benet Rossell, Guillermo G. Peydró, Guillame Faure, Ferran Lega, Kepa Landa, Oriol Hernando Juncosas, Olga Paz i Òscar Navasa, Carlos Monleón, Mabel Palacín, Mario Santamaría, Neus Miró, Alexandra Laudo, Pau Salla, Morphosis Ensemble, Jaume Rocamora, Critical Band, Tomàs Sala o Pau Infante.

El festival finalitzarà aquest diumenge amb diverses activitats adreçades a tots els públics. La cloenda vindrà de la mà d’un espectacular video mapping, davant del Palau de la Paeria, creat per alumnes d’EPS-UdL en commemoració dels 40 anys de la riuada, a càrrec del col·lectiu Telenoika. El vídeo mapping es podrà veure en tres passis a les 20.00, 20.45 i 21.15 h.

El festival està organitzat per Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Fundació “la Caixa” i la Universitat de Lleida.

 

 

“Intangible ha cobert l’objectiu de generar pensament crític sobre l’ús de les tecnologies en el món de l’art”

06 DE DE NOVEMBRE DE 2022

“Hem assolit de llarg les expectatives del festival. Un festival que ha cobert els objectius de generar pensament crític sobre l’ús de les tecnologies en el món de l’art, tant pel que fa al públic especialitzat com a la participació dels centres formatius de la ciutat com la UdL, Ilerna o l’EAM, aconseguint així una interacció molt potent entre totes les parts implicades”. D’aquesta manera s’ha manifestat el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Jaume Rutllant, a l’hora de fer balanç de la primera edició de l’Intangible, el Festival Art_Tecnologia.

 

 

 

 

 

 

 

 

Jaume Rutllant, que ha fet aquesta valoració en companyia de l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i del director del Festival, Antoni Pinent, s’ha congratulat també “d’haver connectat i haver pogut atansar també aquestes noves tecnologies, des d’un punt de vista crític i creatiu, a un públic jove, que en el futur serà el que haurà de moure’s en un món on les tecnologies i la virtualitat seran el seu dia a dia”. El regidor de Cultura ha remarcat també la programació de diverses activitats divulgatives adreçades al públic no especialitzat.

Rutllant, que ha anunciat que el festival tindrà continuïtat l’any vinent, ha considerat també molt satisfactori “el fet d’haver treballat en xarxa amb molts agents de la ciutat, des d’equipaments municipals com el Museu Morera o la Panera a la UdL, la Fundació Sorigué, el CaixaFòrum, el centre Ilerna o la l’EAM”. Tall de veu J. Rutllant

Per la seva part, el paer en cap, Miquel Pueyo, ha afirmat que “vam llençar el festival amb molta il·lusió però també amb uns interrogants interessants sobre l’assistència de públic, però després de veure els resultats podem dir que el festival ha estat un èxit”. Pueyo ha avançat que el festival preveu rebre unes 2.500 persones, un cop hagin finalitzat les activitats d’aquesta darrera jornada. Tall de veu M. Pueyo

El director del festival, Antoni Pinent, tot i reconèixer que l’esdeveniment ha estat una “aposta arriscada per a la ciutat”, considera que aquesta primera edició ha servit per valorar la reacció del públic “de cara a pujar progressivament més esgraons” en les següents. Pinent ha incidit també en la transversalitat de la proposta, en el sentit que el festival ha funcionat molt bé tant per “la resposta del públic general, en la part divulgativa, com pel que fa al feedback per part de gent especialitzada, com professors universitaris”.

Pinent ha posat en valor la varietat i la qualitat de les propostes presentades, una trentena d’activitats com instal·lacions artístiques, exposicions, projeccions, vídeo mapping, performance audiovisuals, conferències, accions sonores, activitats formatives i didàctiques, recorregut amb drons i tallers familiars.

Finalment, Pinent ha explicat també que “teníem un cert dubte sobre la reacció de la gent davant unes propostes que a vegades han combinat disciplines artístiques clàssiques, com la pintura, i les noves tecnologies, però la veritat és que la resposta del públic ha estat molt bona, el que al meu parer demostra que hi ha interès per experimentar coses noves i que aquestes iniciatives tenen recorregut”. Tall de veu A. Pinent

Cal recordar que han passat pel festival artistes de renom nacional i internacional i experts en les darreres tendències d’art i tecnologia com són Vicki Bennett (People Like Us), Agnès Pe, Col·lectiu Telenoika, Rosa Maria Gil, Taller Estampa, Miguel López-Remiro, Benet Rossell, Guillermo G. Peydró, Guillame Faure, Ferran Lega, Kepa Landa, Oriol Hernando Juncosas, Olga Paz i Òscar Navasa, Carlos Monleón, Mabel Palacín, Mario Santamaría, Neus Miró, Alexandra Laudo, Pau Salla, Morphosis Ensemble, Jaume Rocamora, Critical Band, Tomàs Sala o Pau Infante.

El festival finalitzarà aquest diumenge amb diverses activitats adreçades a tots els públics. La cloenda vindrà de la mà d’un espectacular video mapping, davant del Palau de la Paeria, creat per alumnes d’EPS-UdL en commemoració dels 40 anys de la riuada, a càrrec del col·lectiu Telenoika. El vídeo mapping es podrà veure en tres passis a les 20.00, 20.45 i 21.15 h.

El festival està organitzat per Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Fundació “la Caixa” i la Universitat de Lleida.

 

 

Els secrets del millor pintor de la història al descobert a l’Intangible

06 DE DE NOVEMBRE DE 2022

Oriol Hernando explica en els seus tallers com Velázquez va pintar Las Meninas amb la càmera obscura i el doble calc

L’artista Oriol Hernando ha portat els seus tallers creatius a l’INTANGIBLE, d’una banda, per mostrar com realitza els retrats amb processos òptics i de l’altra per analitzar mitjançant una immersió escenogràfica el doble calc de Las Meninas, de Velázquez.

Hernando ha mostrat als assistents –majoritàriament públic familiar– com fer retrats amb càmeres clares o lúcides, inventades fa més de 200 anys. “Són dibuixos calcats de la realitat, però a partir de reflexos en un mirall. La càmera lúcida fa una superposició òptica del tema que s'està veient i de la superfície on l'artista està dibuixant. L'artista veu les dues escenes superposades, com en una fotografia que s'hagi exposat dues vegades. Això permet transferir punts de referència de l'escena a la superfície de dibuix i ajuda a la recreació exacta de la perspectiva”, comenta Hernando.

A la tarda, dins de l’activitat El doble calc de Las Meninas, Hernando ha portat a terme el mateix taller, però aquest cop amb càmeres obscures, que és la càmera fotogràfica tradicional. "En lloc de material fotosensible hem fet servir la nostra mà. Hem fet fotografia feta a mà, per tant, inexacta perquè la nostra mà és inexacta i no té la qualitat d’un suport químic, aquesta és la gràcia del taller”, ha explicat l’artista.

En aquesta immersió escenogràfica Oriol Hernando explica com Velázquez va crear un dels quadres més misteriosos i de més difícil realització de la història de la pintura. “Tot apunta que ho va fer mitjançant la càmera obscura i la tècnica del doble calc”, diu. “La càmera obscura és un instrument òptic que permet obtenir una projecció plana d'una imatge externa sobre la zona interior de la superfície. Consisteix en una caixa tancada i un petit forat per on entra una mínima quantitat de llum que projecta a la paret oposada la imatge de l'exterior”, detalla l’artista.

Els tallers Oriol Hernando s’emmarquen dins d’INTANGIBLE. Festival d’Art_Tecnologia, que avui tanca la seva primera edició a Lleida.

Oriol Hernando Juncosas va estudiar arquitectura i pintura i és un autodidacte de la fotografia. És un enamorat del món de la fotografia analògica i fotografia només amb càmeres de cartró. El seu laboratori i taller és a l'associació cultural OKNO, al Poble Sec de Barcelona.

 

Audiovisuals sobre tòpics d’artista

D’altra banda, al CaixaForum s’han pogut visionar 3 d’audiovisuals de diversos autors amb el títol Tòpics d’artista. Concretament s’han projectat Artist (1999). La fotògrafa i cineasta Tracey Moffatt, en col·laboració amb el cineasta experimental i productor de vídeos musicals Gary Hillberg, ens pinta un retrat incisiu de la figura de l'artista com una fabricació total de Hollywood.

L’òpera rock Un Mystique Determinado (2003), de l’artista visual Carles Congost, que explica la història d'un esportista que, sota la influència d'un cert mystique, decideix canviar la seva vida i fer-se vídeo-artista. I finalmente Fiction Artist (2004), de Chistophe Girardet & Volker Schreiner. Dotze muntatges extrets de més d'un centenar de pel·lícules, que van des dels clàssics fins a les pel·lícules de sèrie B. Un vídeo que vol fer reflexionar sobre qui són, com viuen i com treballen els artistes de ficció i quin tipus de tòpics transmeten.

 

El riu Segre protagonista d' Intangible

Lleida, 6 de novembre de 2022

Intangible acull el ‘Concert fluvial al riu Segr’e, acció sonora a càrrec d’Agnès Pe, una immersió artística al riu que ha esdevingut la primera proposta d’aquestes característiques que es fa a Lleida

“És el propi riu qui fa el concert, jo m’he limitat ha crear uns dispositius amb uns hidròfons que capten els moviments de l’aigua en la profunditat del riu”. Sota el títol Concert fluvial al riu Segre, acció sonora a càrrec d’Agnès Pe, l’artista lleidatana ha presentat en el marc d’INTANGIBLE. Festival d’art_tecnologia —per primera vegada en públic— aquesta singular proposta, que ha aplegat a la passarel·la del Liceu Escolar una setantena de persones.

La immersió artística al riu Segre —la primera proposta artística d’aquestes característiques que es fa a Lleida— ha permès recollir mitjançant uns hidròfons introduïts a l’aigua amb unes canyes de pescar el so generat a les profunditats del riu pel moviment de l’aigua amb l’objectiu, segons la polifacètica artista, de “poder escoltar allò que no sentim”. A més, ha escollit la passarel·la del Liceu Escolar “perquè és un espai emblemàtic que ens recorda un fet dramàtic com és el bombardeig dels franquistes sobre aquella escola”.

Agnès Pe considera també que propostes com el festival INTANGIBLE “són necessàries, sobretot en ciutats petites on costa més que arribi la cultura i on hi ha menys oferta en aquest àmbit, i més si parlem de cultura tan pionera con és l de l’art i la tecnologia”. L’artista defensa també “implementar aquesta cultura amb certa honestedat, fent-ho d’una forma progressiva per tal que arribi al màxim de gent possible”.

L'experiment està basat en el mètode de l’“escolta profunda”, una pràctica creada els anys 80 per la compositora i figura central en el desenvolupament experimental de la música electrònica durant la postguerra Pauline Oliveros destinada a millorar les pròpies capacitats d'escolta i compartir-les amb altres compositors, intèrprets i públic en general. Oliveros va descriure l’escolta profunda com “una manera d'escoltar de totes les maneres possibles”. Aquesta intensa audició inclou sons de la vida quotidiana, de la natura, dels propis pensaments i dels sons musicals.

Agnès Pe. Tomàs (Lleida, 1985) és directora de cinema, compositora i intèrpret musical. Llicenciada en Comunicació Audiovisual, va estudiar a la Universitat Politècnica de València i va cursar un Màster en Comunicació Social a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a Barcelona. Agnès s'integra tant al camp audiovisual com al musical/sonor. Va començar la seva carrera realitzant peces documentals Fa Peix (Bilbao, 2011), Matar Alacrán (Mèxic DF, 2011), Blau Profund (Mèxic DF, 2012), Delta RCE (UK, Nottingham, 2012). El 2012 va aconseguir dirigir Torre, el seu primer film de ficció, amb el qual va aconseguir destacar i participar a Pantalla Fantasma (Bilbao, 2013).

Agnès participa en tallers i projectes amb el propòsit de defensar el concepte de l''amateurisme', trencant amb la cultura fílmica hegemònica, sense registrar-se en cap gènere i romanent a la recerca del lúdic i sota els paràmetres de l'estètica de l'error i l'excés. Aquesta línia conceptual la trasllada a la seva obra sonora i musical, on destaca per les seves narracions ucronia i per l'ús del que anomena "detritus sonors", l'especejament d'obres existents per a la creació de peces noves. Pel que fa a la seva faceta sonora/musical, Agnès Pe s'autodefineix com speedy clàssica, eurodancesinfònic, melodies punch, blackmidi, happy slapped, terminal punk, humpatech, crossover thrash, no gènere, midtech. La seva recerca cap a noves formes és constant i el seu univers sonor s'ha pogut escoltar al MACBA, Larraskito, Piksel Festival, Azkuna Centroa oa el CA2M.

 

 

L’Intangible descobreix una Lleida desconeguda a vista de dron

Olga Paz i Òscar Navasa documenten tres rutes per la ciutat mitjançant la visió d’un dron que sobrevola la ciutat La directora general d’Innovació i Cultura Digital de la Generalitat, Marisol López, lloa la iniciativa de l’Intangible i assegura el recolzament a la segona edició

05 DE DE NOVEMBRE DE 2022

 

 

 

 

 

 

 

 

“Hem volgut mostrar una Lleida diferent, desconeguda per als nostres ulls, però amb la mateixa essència i peculiaritats, que anem desgranant al llarg de cada ruta”, ha manifestat Olga Paz, una de les cocreadores (juntament amb Òscar Navasa) de la proposta Lleida amb ulls d’ocell, que s’ha presentat avui a la Sala Alfred Perenya, dins de l’INTANGIBLE. Festival d’Art_Tecnologia. El projecte, enregistrat aquest estiu passat, recorre tres espais singulars de la ciutat amb dron i el resultat són imatges espectaculars, mai vistes fins ara.

El primer recorregut té com a eix el riu i l’aniversari dels 40 anys de la riuada de 1982. Transcorre des del Parc de la Mitjana al Pont Vell i explica els diferents elements que hi destaquen com les comportes, els ponts, etc. “A més, introduïm un element comparatiu: l’arxiu municipal ens ha cedit un fons fílmic de la riuada i hem afegit una multivisió, és a dir, imatges en dron d’avui i imatges impactants de la riuada: les comportes, el Pont Vell, el Pont del Ferrocarril, la Banqueta, etc.”, afirma Paz.

En un segon apartat el dron ens trasllada al Turó de la Seu Vella per oferir-nos imatges des d’un punt de vista totalment inhabitual. “Fem un recorregut per les muralles, el Castell del Rei, el campanar, el claustre... i descobrim detalls com la simbologia de les gàrgoles o, per exemple, la Torre de l’Exorcisme, on es practicaven rituals i exorcismes per espantar les tempestes”, comenta Olga Paz.

La tercera ruta que sobrevola la ciutat en dron ens porta al Turó de Gardeny des d’on la narradora detalla l’urbanisme de la ciutat en el moment en què s’enderroquen les muralles. “Aquí contrastem la visió actual de la ciutat amb un plànol de Josep Fontseré, que l’any 1865 va dissenyar el primer pla d’Urbanisme modern de la ciutat de Lleida”, explica Paz. La passejada aèria s’acaba amb espectaculars vistes del Castell de Gardeny, de l’Horta de Lleida i dels Aiguamolls de Rufea.

Durant el passi del documental el pilot del dron, Pau Salla, de l’empresa Bird Eye Works, ha fet diverses demostracions feny volar l’aparell sobre els assistents, que avui han omplert la Sala Alfred Perenya.

 

Garantida la segona edición

“Necessitem projectes tan interessants com l’INTANGIBLE arreu del territori, difondre la cultura digital més enllà de Barcelona, una mena de forat negre que sembla que ho xucli tot”. Així de contundent ha estat Marisol López, directora general d’Innovació i Cultura digital del Departament de Cultura de la Generalitat, que aquest matí ha visitat el festival.

“Ens interessa que tothom de Catalunya conegui les novetats digitals, cap a on van aquestes tecnologies, com afectaran la creació i a la difusió cultural i a la manera en què vivim, i el festival INTANGIBLE n’és un bon exemple”, ha declarat López.

Així mateix, ha assegurat que “després de l’èxit d’aquesta primera edició en la qual m’ha sorprès gratament el grau de participació i el nivell de les conferències a les quals he assistit, confio plenament en la continuïtat del festival, al qual recolzarem sense cap mena de dubte”. I ha conclòs dient que “tenim moltes ganes de continuar treballant amb l’INTANGIBLE, de poder ajudar-lo a nivell de continguts, de crear xarxes, de fer difusió, etc. Tot el que contribueixi que el públic conegui coses diferents, que ens obrin la ment i que ens facin pensar cap a on va la nostra realitat i la nostra cultura, allà hi serem”.

 

 

CARLOS MONLEÓN DEFENSA CUIDAR L’AIGUA A TRAVÉS DE L’ART I LES NOVES TECNOLOGIES

Lleida, 2 de novembre de 2022

En un projecte que aplica tecnologia web.3 i blockchain a aspectes relacionats amb l'ecologia i la gestió dels recursos hídrics per desenvolupar un circuit de reparació de llera d'aigües

L’artista madrileny Carlos Monleón ha estat el protagonista de la conferència “Una moneda mojada”, que ha desenvolupat aquesta tarda al Centre d’Art la Panera, dins d’INTANGIBLE. Festival d’art_tecnologia. Monleón ha explicat que es tracta d’un projecte sobre “mètodes de reparació i manteniment de l'aigua, que proposa models de distribució, organització i generació de capital social a través de tecnologies i principis de la cadena de blocs (blockchain) i de la web3”. El ponent comenta que “el treball tracta d’investigar les diferents maneres de cuidar o “remeiar” el problema de l’aigua mitjançant les aplicacions de les tecnologies digitals més innovadores, tenint en compte el compromís i la responsabilitat socials i la sostenibilitat ambiental”.

Durant la ponència ha presentat les fonts i els conceptes en què es basa el projecte i ha introduït les tecnologies que ha utilitzat (blockchain i web3). Emergents dins del món digital i encara “opaques i complicades, però que ens endinsen en grans potencials a l’hora d’aplicar-les”, diu.

El projecte de Carlos Monleón qüestiona les lògiques actuals de la gestió de recursos hídrics per suggerir models de custòdia dels béns comuns, tant físics com digitals, alineats amb els cicles de vida del planeta. En les fases de recerca i producció, s'integren corrents de pensament al voltant de l'aigua i investigacions científiques sobre les seves propietats i capacitats, així com avenços tecnològics, tant en computació física distribuïda com en la creació d'actius digitals.

L’artista proposa un circuit de reparació d'un cabal d'aigua, el tractament del qual es documentarà mitjançant processos experimentals de la imatge per al seguiment i registre de les diferents fases a través de la cadena de blocs, amb l’objectiu de generar un testimoni (token) que incentivi i origini valor en referència a la cura dels béns comuns i ambientals.

Monleón assegura que “des de l’art no intentem buscar solucions, però si canviar perspectives; en aquest cas concret, pel que fa a les tecnologies i possibles aplicacions, portar-les al límit de les seves possibilitats i que serveixin com a impacte cívic”.

Carlos Monleón (Madrid, 1983) és graduat en Belles Arts pel Chelsea College of Art and Design, UAL (Londres), i màster en Disseny pel Royal College of Art de Londres. El projecte “Una moneda mojada” ha estat becat per la primera edició de la Beca Art i Tencologia, que té com a finalitat crear un nou circuit per a l'art digital entre Barcelona, Lleida i Saragossa, en què intervenen des d'universitats fins a diferents institucions culturals com són l’Escola Politècnica Superior de la UdL, Homesession Arts Visuals (Barcelona), Centre d'Art La Panera (Lleida) i Etiòpia Centre d'Art i Tecnologia a través de la Fundació Saragossa Ciutat del Coneixement i de l'Ajuntament de Saragossa.

El principal objectiu d'aquesta beca és fomentar projectes artístics innovadors en què conflueixin la tecnologia i l'art, per impulsar, alhora, la transferència de sabers (artístics, tecnològics i humanístics) des d'un punt de vista creatiu, reflexiu i crític, i amb una voluntat d’impacte cívic, especialment centrada en el compromís i la responsabilitat socials i en el manteniment i la sostenibilitat ambientals i de projecte.

 

 

Gran participació de públic en la conferència-col·loqui de l’artista celebrada en el marc d’ l’Intangible. Festival d’Art_Tecnologia

Lleida, 28 d’octubre de 2022

LÓPEZ-REMIRO DIU QUE “DIALOGAR AMB GENT DURANT L’ACTE CREATIU ALIMENTA L’OBRA”

 

 

 

 

 

 

 

 

L’artista valora positivament la nova experiència de pintar en públic i creu que aquesta interacció dóna un nou sentit a la seva creació. Un seixantena de persones van participar ahir en directe i mitjançant streaming en el procés creatiu d’una obra de l’artista Miguel López-Remiro, un dels convidats a l’Intangible. Festival d’Art_Tecnologia, esdeveniment cultural i audiovisual que es va inaugurar ahir a Lleida i que es desenvolupa fins al 6 de novembre a la ciutat de Lleida.

La participació de López-Remiro al festival Intangible s’ha dividit en tres actes: el primer va consistir en desenvolupar un taller creatiu a la Fundació Sorigué durant 3 dies, amb set intervencions, on van assistir 102 visitants. López-Remiro va fer una explicació de la creació artística mentre pintava unes obres en directe, una experiència que va esdevenir una experiència teoricopràctica en forma de classe taller estesa a l’obra d’art.

El segon acte ha consistit en preparar i exhibir l’exposició que es pot contemplar al Museu Morera fins al dia 6 de novembre, i el tercer acte, la “conferència performativa”, com la denomina l’autor, és el que va tenir lloc ahir al Museu Morera enmig de les seves creacions.

“És la primera vegada que he desenvolupat una experiència d’aquest tipus. He incorporat un element d’acció al meu procés creatiu. He pintat davant del públic una peça audiovisual (tecnològica), retransmesa per streaming, i l’experiència ha estat molt positiva i enriquidora”, ha explicat López-Remiro.

En referència a l’experiència, l’artista comenta que “durant el temps de pintura, de creació, han anat naixent una sèrie de paraules com “casa” o “refugi” , llocs en els que un se sent que està fent el que cal fer, i que creen una sensació benefactora de compassar la vida”.

L’aportació del públic

El director d’Intangible. Festival d’Art_Tecnologia, Antoni Pinent, va conduir el col·loqui posterior a l’acte creatiu de Lopez-Remiro, en què l’artista va expressar les sensacions que havia experimentat durant la seva “comunió” amb el públic.

“El públic consolida la tensió, tu estàs pensant sobre la teva pintura en un temps restringit. Quan treballes al teu estudi ets més lliure, ningú et veu, ningú et controla. En aquest cas es podria comparar a la

dansa contemporània, o a les sessions de jam session, on els músics, sense previ assaig, pugen a l’escenari a improvisar. De cop la gent comença a interactuar”, comenta López-Remiro.

L’artista va manifestar que “m’interessa molt trencar aquesta barrera entre acte creatiu i públic que després veurà la meva obra. I si pinto des del principi amb la gent mirant el desenvolupament del meu procés creatiu? És a dir, el mateix acte pictòric com a acte expositiu. Això crec que em transforma. La meva pintura ja no serà igual”.

López-Remiro valora l’acte d’ahir com “una pintura social, com a pràctica social o estètica tàctica. Observes com el dialogar amb gent alimenta l’obra. Es crea una meta-pintura, la pintura sobre si mateixa. No enredada, sinó en procés”, un aspecte que assegura l’interessa molt.

Miguel López-Remiro (Pamplona, 1977) és doctor en Estètica i Teoria de l'Art, llicenciat en Economia per la Universitat de Navarra i graduat EMBA per l'IESE. Format a Navarra, Alemanya i els Estats Units, va estar estretament lligat a Elena Asins, la seva mentora des del 1998 i la persona que el va introduir a l’obra de Mark Rothko, pintor i gravador nord-americà d’origen letó associat a l’expressionisme abstracte. Precisament es doctorà en Teoria de l’Art amb una tesi referent a la figura de Mark Rothko i es va convertir en l’editor de la primera antologia de textos de l’artista bàltic.

López-Remiro s’inicia en el món professional dels museus, primer com a Subdirector del Museu Guggenheim de Bilbao i més tard com a primer director del Museu Universitat de Navarra, continua el seu treball com a curador (comissari d'exposicions, persona que construeix el discurs d'una exposició d’art), sovint col·laborant com a professional independent en fundacions, museus i universitats i compromès com artista.

Cal recordar que la primera edició d’INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia es desenvolupa fins al 6 de novembre en diversos emplaçaments de Lleida. La seu principal està ubicada a l’actual Museu Morera. El festival és organitzat per Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Fundació “la Caixa” i la Universitat de Lleida.

 

 

La creació artística més tecnològica arriba a Lleida per primer cop amb INTANGIBLE. Festival d’Art_Tecnologia

REGIDORIA DE CULTURA, CIUTAT I TRANSICIÓ ECOLÒGICA

Pueyo: “Volem convertir la ciutat en un laboratori creatiu a través de propostes que uneixen cultura, art i tecnologia”

Artistes de renom internacional i experts en les darreres tendències d’art i tecnologia com són Vicki Bennett (People Like Us), Agnès Pe, Col·lectiu Telenoika, Rosa Maria Gil, Taller Estampa, Miguel López-Remiro, Benet Rossell, Guillermo G. Peydró, Guillame Faure, Ferran Lega, Kepa Landa, Oriol Hernando Juncosas, Olga Paz i Òscar Navasa, Carlos Monleón, Mabel Palacín, Mario Santamaría, Neus Miró, Alexandra Laudo, Pau Salla, Morphosis Ensemble, Jaume Rocamora, Critical Band, Tomàs Sala o Pau Infante, entre d’altres, seran els protagonistes indiscutibles de la primera edició d’Intangible. Festival d’Art_Tecnologia, un esdeveniment cultural i audiovisual que tindrà lloc fins al 6 de novembre a la ciutat de Lleida.

El nou festival està dirigit a tota mena de públic (des d’alumnes de centres docents, aficionats a l’experimentació artística a través de la tecnologia a públic en general interessat en el tema) i de totes les edats (amb activitats per a infants, joves i adults) tan presencial com en línia i ha nascut amb l’objectiu de difondre, promoure i aprofundir en l’acte creatiu, l’art, la cultura i la tecnologia, en el doble vessant de conèixer les possibilitats que obre aquest camp i de reflexionar sobre les implicacions que suposa.

El projecte proposa una trentena d’activitats i propostes molt variades que inclouen instal·lacions artístiques, exposicions, projeccions (digitals i 35 mm), vídeo mapping, performance audiovisuals, conferències, accions sonores, activitats formatives i didàctiques, recorregut amb drons i tallers familiars.

En el decurs de la presentació, que ha tingut lloc a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha explicat que l’objectiu del festival és posar en valor els processos creatius a través d’un ampli ventall de formes estètiques i remarcar el fort vincle entre l’art i la tecnologia. “Volem convertir la ciutat en un laboratori creatiu a través de propostes que uneixen cultura, art i tecnologia”. El paer en cap ha remarcat la transversalitat del nou esdeveniment cultural, que aplega els esforços de moltes entitats públiques i privades de la ciutat. (Tall de veu M. Pueyo)

De la seva banda, el director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat a Lleida, Albert Turull, ha asseverat que aquest festival contribueix a enfortir la capitalitat cultural de Lleida, i ha traçat un paral·lelisme entre el festival Intangible iel Simposi Viladot, celebrat avui dijous a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, i que se centra en un altre artista que “en el seu dia també va endinsar-se en territoris literaris desconeguts, amb una poesia visual avantguardista que se situà entre la literatura i les arts plàstiques”. (Tall de veu A. Turull)

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Lleida i diputat a la Diputació de Lleida, Jaume Rutllant, ha afirmat que la Paeria ja fa temps que ha apostat per la creació contemporània a través del Centre d’Art la Panera, però que també calia obrir la ciutat envers “els territoris envers els quals es dirigeix la creació contemporània”, constatant alhora que “en el nostre propi entorn creatiu hem tingut i tenim figures rellevants, i també que en el present tenim un ecosistema de creació de pensament molt singular, vehiculat a través d’institucions, centres docents i entitats privades”. (Tall de veu J. Rutllant)

En referència al festival, Rutllant ha destacat que resulta força interessant ja que actualment estem en un punt de canvi, “en el que allò que anomenem realitat comença a ser una línia difusa, amb realitats virtuals, metaversos, etcètera, que arriben a crear una confusió sobre aquests límits”. Alhora, ha subratllat que aquesta evolució però que també comporta aspectes positius ja que “permet explorar les relacions entre persones a través d’instruments que van més enllà del tangible”. Rutllant ha incidit també en el valor de l’art com a eina de transformació social i en la vocació internacional del festival.

Finalment, el director del festival, Antoni Pinent, ha afirmat que Intangible té dos vessants, “ja que d’una part vol indagar en el misteri de la creació artística i com l’audiovisual com a eina pot capturar aquest procés creatiu, i de l’altra reflecteix l’evolució d’uns formats materials i físics cap a altres mentals o intangibles, com l’Internet, Intranet, els algoritmes o el sistema binari”. (tall de veu A. Pinent)

El festival està organitzat per Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Fundació “la Caixa” i la Universitat de Lleida.

Les principals activitats del festival

Entre les principals activitats del festival destaca, la trobada-col·loqui “Intangible (After). Acte 3”, en qu l’artista Miguel López-Remiro explicarà la seva experiència creativa en directe davant diversos col·lectius de la ciutat a la Fundació Sorigué; el dimecres, 2 de novembre, tindrà lloc la conferència “Una Moneda Mojada”, a càrrec de Carlos Monleón, i el concert “IB. La banya ancestral. Òpera electroacústica en format concert”, creació de Joan Bagés, a càrrec de Morphosis Ensemble; i el dijous, 3 de novembre, la conferència “Más allá de ‘Le mystère Picasso’: antecedentes y ramificaciones del cine processual”, a càrrec de Guillermo G. Peydró; la taula rodona “Nous règims de producció d'imatges. De qui són les imatges que generem?” a càrrec dels artistes i els curadors Neus Miró i Alexandra Laudo i la projecció “Le Mystère Picasso”, de Henri-Georges Clouzot, amb introducció de Guillermo G. Peydró.

A les anteriors activitats cal afegir, el divendres 4 de novembre, la conferència “Descobrint els dilemes ètics en els videojocs i les xarxes socials”, impartida per Rosa Maria Gil; la conferència “Opening Doors (Obrint portes), a càrrec de Vicki Bennet t, i la projecció en 35 mm "…ere erera balaibu icik subua aruaren…", de José Antonio Sistiaga (1968), acompanyada de música en directe interpretada per la Critical Band; mentre que per al dissabte, 5 de novembre, s’han programat l’acció al carrer amb drone “Lleida amb ulls d’ocell”, protagonitzada per Olga Paz i Òscar Navasa; la conferència “NFT, una criptomoneda al món de l'art i el metavers”, a càrrec de Rosa Maria Gil; el col·loqui “L’algoritme. Controlem la imatge, el truc i l'entreteniment”, dirigit pel col·lectiu Estampa; la conferència “Gaudeix el doble amb Pixar” a càrrec de Tomàs Sala i Pau Infante i la performance audiovisual “The Mirror” (el Mirall), obra de Vicki Bennett (People Like Us).

Finalment, el diumenge 6 de novembre es desenvoluparan una acció de carrer, el “Concert fluvial al riu Segre, acció sonora a càrrec d’Agnès Pe”; el taller familiar “El retrat amb màquines de dibuix, coordinat per Oriol Hernando Juncosas; la projecció de “Tòpics d’artista” (3 audiovisuals); l’activitat familiar d’immersió escenogràfica “El doble calc de “Las meninas”, dirigida per Oriol Hernando Juncosas, i la cloenda del festival amb una altra acció al carrer de vídeo mapping fet per alumnes d’EPS-UdL en commemoració dels 40 anys de la riuada, a càrrec del col·lectiu Telenoika.

Les exposicions del festival

La seu del festival acollirà un conjunt molt variat exposicions, com “L’arbre Paer/25 anys”, una mostra que commemora el 25è aniversari de l'escultura pública 'L'arbre Paer' de Benet Rossell, a partir de diferents materials cedits i testimoniats per Cristina Giorgi, vídua de Rossell, i Jaume Artigues arquitecte partícip del projecte; “Echo”, de Guillaume Faure, una instal·lació interactiva que oscil·la entre un videojoc i autoteràpia, i que provoca diferents reaccions davant el dispositiu (de rebuig o acceptació) segons la flexibilitat de l'ego i la relació de cadascú amb la seva imatge; i “Mind Maps: The Art of Vicki Bennett” (Mapes mentals: l'art de Vicki Bennett) i un collage audiovisual de Vicki Bennett que reutilitza imatges preexistents per crear singulars treballs d'àudio i vídeo amb una visió igualment fosca i enginyosa de l’imaginari col·lectiu.

Altres mostres exposades en el mateix espai són “Arboris data”, de Kepa Landa; “Pulsar” (de la sèrie Geometries del Kosmos), de Ferran Lega, una obra que aborda la relació entre l'ésser humà i l'observació de l'univers en relació amb els grans fenòmens físics que hi succeeixen; “Intangible (After). Acte 2”, de Miguel López Remiro, que ens mostra l’obra creada en el decurs dels tallers impartits per l’artista a la Fundació Sorigué com activitat prèvia al festival, i l’exposició “Reels”, que recull el treball d’un grup d’alumnes i exalumnes del Centre de Formació ILERNA.

Altres espais de la ciutat implicats en el festival són el CaixaFòrum Lleida, amb les exposicions “Pixar. Construint personatges”, comissariada per Brianne Moseley i centrada en el procés de creació dels personatges de les pel·lícules de Pixar Animation Studios.

El Centre d’Art La Panera acull les propostes “Mabel Palacín. Horitzó/Frontera”, a cura de Neus Miró, que aplega tres vídeos (El trayecto, The track i All around you) amb imatges filmades per les diverses càmeres que integra el prototip de cotxe autònom que incorpora intel·ligència artificial; “Mario Santamaria. Gàrgola”, a cura d’Alexandra Laudo, en la que l’artista ha creat un avatar dins un metavers situat a tretze mil cinc-cents milions d’anys llum de la superfície d’aquest món virtual que salta fins a la superfície metaterrestre, d’una banda, i un altre metavers en que la Terra es reprodueix digitalment a escala 1:1 i els usuaris hi poden comprar i vendre porcions de territori que, tot i ser de naturalesa virtual, es corresponen amb una localització específica del globus, i “Jaume Rocamora. Teles e draps e vent de dalt”, a cura de Joan Bagés, un conjunt de teles, draps virtuals, sobre fulls blancs de cel·lulosa que es revelen al so del vent de dalt. Teles i draps que ballen degut al temps que flueix amunt i avall entre l’espai marcat, delimitat i creat per les línies horitzontals i diagonals.

Finalment, l’Escola d'Art Municipal acull aquesta setmana el taller "I jo et dic que no! Deep fakes i altres intel·ligències artificials”, adreçat als alumnes del centre i dirigit pel Taller Estampa amb l’objectiu de generar imatges i textos per mitjà de la intel·ligència artificial.

Els diferents espais de l’esdeveniment

Intagible tindrà la seu central al Museu d’Art Jaume Morera (on s’ubicaran l’Espai 1, l’Espai 2 i l’Espai 3 del festival) i es desenvoluparà a 9 espais urbans més per tal d’implicar al màxim nombre possible d’entitats públiques i privades i de fer arribar el programa d’activitats tota la ciutat. Concretament, acolliran propostes del festival el CaixaForum Lleida, l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del Campus de Cappont de la UdL, el Centre d’Art la Panera, l’Auditori Municipal Enric Granados, el Teatre Municipal de l’Escorxador, l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol, el Centre de Formació ILERNA, l’Espai Orfeó, i la Fundació Sorigué.

Conferència-col·loqui de López-Remiro ofereix a l’Intangible. Festival d’Art_Tecnologia

Lleida, 28 d’octubre de 2022

El director d’Intangible. Festival d’Art_Tecnologia, Antoni Pinent, va conduir el col·loqui posterior a l’acte creatiu de Lopez-Remiro, en què l’artista va expressar les sensacions que havia experimentat durant la seva “comunió” amb el públic

REGIDORIA DE CULTURA, CIUTAT I TRANSICIÓ ECOLÒGICA

L’artista valora positivament aquesta nova experiència de pintar en públic a la qual van assistir una seixantena de persones

Un seixantena de persones van participar ahir en directe i mitjançant streaming en el procés creatiu d’una obra de l’artista Miguel López-Remiro, un dels convidats a l’Intangible. Festival d’Art_Tecnologia, esdeveniment cultural i audiovisual impulsat i organitzat per l'Ajuntament de Lleida que es desenvolupa fins al 6 de novembre a la ciutat de Lleida.

La participació de López-Remiro al festival Intangible s’ha dividit en tres actes: el primer va consistir en desenvolupar un taller creatiu a la Fundació Sorigué durant 3 dies, amb set intervencions, on van assistir 102 visitants. López-Remiro va fer una explicació de la creació artística mentre pintava unes obres en directe, una experiència que va esdevenir una experiència teoricopràctica en forma de classe taller estesa a l’obra d’art.

El segon acte ha consistit en preparar i exhibir l’exposició que es pot contemplar al Museu Morera fins al dia 6 de novembre, i el tercer acte, la “conferència performativa”, com la denomina l’autor, és el que va tenir lloc ahir al Museu Morera enmig de les seves creacions.

“És la primera vegada que he desenvolupat una experiència d’aquest tipus. He incorporat un element d’acció al meu procés creatiu. He pintat davant del públic una peça audiovisual (tecnològica), retransmesa per streaming, i l’experiència ha estat molt positiva i enriquidora”, ha explicat López-Remiro.

En referència a l’experiència, l’artista comenta que “durant el temps de pintura, de creació, han anat naixent una sèrie de paraules com “casa” o “refugi” , llocs en els que un se sent que està fent el que cal fer, i que creen una sensació benefactora de compassar la vida”.

L’aportació del públic

El director d’Intangible. Festival d’Art_Tecnologia, Antoni Pinent, va conduir el col·loqui posterior a l’acte creatiu de Lopez-Remiro, en què l’artista va expressar les sensacions que havia experimentat durant la seva “comunió” amb el públic.

“El públic consolida la tensió, tu estàs pensant sobre la teva pintura en un temps restringit. Quan treballes al teu estudi ets més lliure, ningú et veu, ningú et controla. En aquest cas es podria comparar a la dansa contemporània, o a les sessions de jam session, on els músics, sense previ assaig, pugen a l’escenari a improvisar. De cop la gent comença a interactuar”, comenta López-Remiro.

L’artista va manifestar que “m’interessa molt trencar aquesta barrera entre acte creatiu i públic que després veurà la meva obra. I si pinto des del principi amb la gent mirant el desenvolupament del meu procés creatiu? És a dir, el mateix acte pictòric com a acte expositiu. Això crec que em transforma. La meva pintura ja no serà igual”.

López-Remiro valora l’acte d’ahir com “una pintura social, com a pràctica social o estètica tàctica. Observes com el dialogar amb gent alimenta l’obra. Es crea una meta-pintura, la pintura sobre si mateixa. No enredada, sinó en procés”, un aspecte que assegura l’interessa molt.

Miguel López-Remiro (Pamplona, 1977) és doctor en Estètica i Teoria de l'Art, llicenciat en Economia per la Universitat de Navarra i graduat EMBA per l'IESE. Format a Navarra, Alemanya i els Estats Units, va estar estretament lligat a Elena Asins, la seva mentora des del 1998 i la persona que el va introduir a l’obra de Mark Rothko, pintor i gravador nord-americà d’origen letó associat a l’expressionisme abstracte. Precisament es doctorà en Teoria de l’Art amb una tesi referent a la figura de Mark Rothko i es va convertir en l’editor de la primera antologia de textos de l’artista bàltic.

López-Remiro s’inicia en el món professional dels museus, primer com a Subdirector del Museu Guggenheim de Bilbao i més tard com a primer director del Museu Universitat de Navarra, continua el seu treball com a curador (comissari d'exposicions, persona que construeix el discurs d'una exposició d’art), sovint col·laborant com a professional independent en fundacions, museus i universitats i compromès com artista.

Cal recordar que la primera edició d’INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia es desenvolupa fins al 6 de novembre en diversos emplaçaments de Lleida. La seu principal està ubicada a l’actual Museu Morera. El festival és organitzat per Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Fundació “la Caixa” i la Universitat de Lleida.

ALUMNES DE L’ESCOLA D'ART MUNICIPAL FAN UNA PEÇA AUDIOVISUAL PER MITJÀ DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Lleida, 26 d’octubre de 2022

Cinquanta alumnes de l’Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol (EAM) participen aquesta setmana en el taller “I jo et dic que no!" - Deep fakes i altres intel·ligències artificials”, conduït pel col·lectiu artístic Taller Estampa i que té l’objectiu de generar imatges i textos per mitjà de la Intel·ligència Artificial (IA) i reflexionar sobre la veracitat de les imatges que ens arriben. El taller experimental forma part del programa d’activitats de la primera edició d’INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia.

L’objectiu de l’activitat és que els participants —alumnes de primer curs de tots els cicles de l’EAM— es familiaritzin amb la IA des de la pràctica i d'una forma lúdica i crítica. Els assistents elaboraran primer un diàleg, utilitzaran després la IA per generar imatges i textos (amb dibuixos digitals i fotografies) i finalment faran la locució i edició del material per crear una peça audiovisual de 5 minuts en el que un grup de personatges debatran sobre aquestes tecnologies. El propòsit del taller és descobrir i experimentar amb la IA i alhora promoure una reflexió sobre les seves possibilitats i limitacions. L’experiència pretén aprofundir en el paper que la IA pot tenir en l’àmbit creatiu, fora del context normatiu (és a dir, el de l’extracció de dades i monitoratge a gran escala al qual estan sotmesos els ciutadans i ciutadanes), descobrint com pot modificar la manera de crear imatges.

Els resultats del taller s’exposaran al vestíbul de l’EAM entre 3 el 18 de novembre, també com a part del programa del festival.

D’altra banda, el 5 de novembre, a les 17.30 h, tindrà lloc al CaixaFòrum Lleida la conferència “L'algoritme. Controlem la imatge, el truc i l'entreteniment” a càrrec del Taller Estampa, en col·laboració amb l’EAM. En aquest acte es mostraran precisament els resultats del taller “I jo et dic que no!" - Deep fakes i altres intel·ligències artificials” i el d’altres projectes artístics fets mitjançant eines d’IA.

El Taller Estampa és un col·lectiu artístic i un estudi professional. En formen part programadors, realitzadors i investigadors que treballen en els àmbits de l'audiovisual i els entorns digitals. La seva pràctica es basa en una aproximació crítica i arqueològica a les tecnologies audiovisuals, en la recerca de les eines i ideologies de la IA i als recursos de l'animació experimental. Porta a terme projectes al voltant del cinema i l’animació experimental, la visualització de dades i les tecnologies interactives.

Com a estudi, es dedica al grafisme, la il·lustració, l’animació, la programació multimèdia i també en petites edicions en impressió tipogràfica.

La primera edició d’INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia oferirà del 27 d’octubre al 6 de novembre una vintena d’activitats i projeccions relacionades amb l’art, la cultura i la tecnologia d’àmbit local, estatal i internacional. El festival és organitzat per Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Fundació “la Caixa” i la Universitat de Lleida

TALLERS EN DIRECTE A CÀRREC DE L’ARTISTA LÓPEZ-REMIRO A LA FUNDACIÓ SORIGUÉ

Lleida, 19 d’octubre de 2022

Tenen lloc aquesta setmana com a activitat prèvia a INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia

Un total de 102 visitants passaran aquesta setmana pels 6 tallers que imparteix el creador Miguel López-Remiro a la Biblioteca de la Fundació Sorigué com activitat prèvia a INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia. En el decurs de l’activitat, López-Remiro fa una explicació de la creació artística mentre pinta una obra en directe, i d’aquesta manera esdevé una experiència teòric-pràctica en forma de classe taller estesa a l’obra d’art. Amb el nom d’Intangible (After). Acte 1, l’acció es configura com una primera fase del festival i es porta a terme de dilluns a dimecres a la Fundació Sorigué, en sessions d’una hora on el creador executa una sèrie de pintures i alhora estableix un diàleg interactiu i pedagògic amb els visitants. Posteriorment, les pintures es podran veure exposades a la seu del festival (situada a l’edifici de l’actual Museu d’Art Jaume Morera de Lleida) durant la celebració d’aquest.

Els grups que han passat aquesta setmana pels tallers d’Intangible (After). Acte 1 procedeixen de la Fundació Arrels, l’INS Ciutat de Balaguer (assignatura de Comunicació Audiovisual) i l’INS Canigó Almacelles (Història de l’Art). Avui ha estat el torn de l’INS Canigó Almacelles (Història de l’Art), del Col·legi Episcopal (Batxillerat Artístic) i del Centre Ocupacional Fundació Sorigué. L’acció està organitzada per la Fundació Sorigué i INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia.

L’acció que desenvolupa Miguel López-Remiro a la Biblioteca de Fundació Sorigué és la primera de les 3 fases (anomenades Actes 1, 2 i 3) que el creador desenvolupa al festival. L'Acte 2 és l’exposició de les obres elaborades per l’artista durant la primera fase, exhibida del 27 d’octubre al 6 de novembre al Museu Morera (Espai 3 del festival). Finalment, l’Acte 3 serà la conferència via streaming que es farà el 27 d’octubre, a les 19 h., també al Museu Morera (Espai 3 del festival), la qual inclourà la conversa entre l'artista i el públic present. Aquestes tres fases segueixen la seqüència lògica conformada per l’acte creatiu en directe compartit amb el públic (Acte 1), l’exhibició dels resultats, configurada com la mirada estàtica o al passat (Acte 2) i el moment final de reflexió sobre tot el procés, vehiculada a través de la conversa amb els assistents (Acte 3).

El protagonista de l’acció artístic-pedagògica, Miguel López-Remiro (Pamplona, 1977) és doctor en Estètica i Teoria de l'Art, llicenciat en Economia per la Universitat de Navarra i graduat EMBA per l'IESE. Format a Navarra, Alemanya i els Estats Units, va estar estretament lligat a Elena Asins, la seva mentora des del 1998 i la persona que el va introduir a l’obra de Mark Rothko, pintor i gravador nord-americà d’origen letó associat a l’expressionisme abstracte. Precisament es doctorà en Teoria de l’Art amb una tesi referent a la figura de Mark Rothko i es va convertir en l’editor de la primera antologia de textos de l’artista bàltic.

López-Remiro s’inicia en el món professional dels museus, primer com a Subdirector del Museu Guggenheim de Bilbao i més tard com a primer director del Museu Universitat de Navarra, continua el seu treball com a curador (comissari d'exposicions, persona que construeix el discurs d'una exposició d’art), sovint col·laborant com a professional independent en fundacions, museus i universitats i compromès com artista.

Al costat de la seva tasca com a gestor cultural hi ha la seva tasca com a artista. Des de la mort d’Elena Asins l’any 2015, té el compromís de mostrar d’una manera directa la seva forma de pintar, i la seva acció “intangible (After)” s’emmarca dins d’una aposta radical per a mostrar-se com a pintor d’una forma literal, comunicant a través de la seva pintura el que significa l’art en la seva vida mantenint un diàleg amb els assistents al seu taller.

Cal recordar que la primera edició d’INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia se celebrarà del 27 d’octubre al 6 de novembre (amb algunes activitats prèvies) en diversos emplaçaments de Lleida. La seu estarà ubicada situada a l’actual Museu Morera. El festival és organitzat per Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Fundació “la Caixa” i la Universitat de Lleida.

LLEIDA PRESENTA: INTANGIBLE. FESTIVAL D’ART__TECNOLOGIA COM A REFERENT DE CREACIÓ D’ART, CULTURA I TECNOLOGIA A LLEIDA

Lleida, 13 de setembre de 2022

La primera edició de la Mostra se celebrarà a Lleida entre el 27 d’octubre i el 6 de novembre 2022 en diferents espais de la ciutat de Lleida i compta amb la col·laboració de tot el teixit cultural i formatiu de la ciutat

INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia és el nom del nou esdeveniment cultural i audiovisual de la ciutat de Lleida que té com a objectiu destacar els processos creatius en joc en un ampli ventall de formes estètiques i subratllar el fort vincle entre art i tecnologia. Amb la finalitat de convertir la ciutat en un laboratori de creació i aprofundir sobre l’acte creatiu es presentaran diferents activitats i projeccions relacionades amb l’art, la cultura i la tecnologia reunint propostes d’àmbit local, nacional, estatal i internacional. Instal·lacions artístiques, projeccions urbanes amb vídeo mapping, actuacions en viu audiovisuals, conferències i tallers tindran lloc al voltant de temes variats com l'acte creatiu, l'ètica a la informàtica, videojocs, xarxes socials, intel·ligència artificial, l'algoritme en l'àmbit creatiu, els NFT (Non-fungible token / Token no fungible), el tractament dels sons, la càmera fosca, ús de drones, apropiació, etc. són exemples de propostes que es podran veure del 27 d’octubre al 6 de novembre del 2022 en diferents espais de la ciutat.

Sota la direcció artística del creador Antoni Pinent (Lleida, 1975) la primera edició d’INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia presenta una programació on el ventall de sinèrgies establertes entre totes les institucions culturals i formatives de la ciutat de Lleida i tenen cabuda. En paraules del mateix director destaca que “la voluntat d’INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia és aprofundir en el misteri de la creació artística, a través de propostes d’última tecnologia i apropar-la a un públic heterogeni i ampli. Amb una mirada oberta al passat, present i futur.”

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha explicat que amb aquest festival es pretén impulsar la política cultural en l’àmbit creatiu i celebra la cohesió de les institucions de la ciutat “sempre és sinònim de bona salut que les institucions se sumin a la iniciativa presentada des de l’Ajuntament”

La sala Alfred Perenya ha acollit aquest matí la presentació del festival on s’ha donat a conèixer el cartell, obra de David Torrents (Taller Torrents) i la pàgina web, elaborada per Maximiliano Viale (EMEXS). La idea és que cada edició d’INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia versi sobre un element intangible. En aquesta primera edició es dotarà de protagonisme a l’aigua i la idea de la intangibilitat d’aquest líquid. En paraules del dissenyador Torrents “La idea conductora de la part curatorial d’aquesta primera edició, està molt lligada a l’aigua. Per aquesta raó hem treballat el cartell per tal que formalment, tant en la seva versió estàtica com animada, ens convidi a descobrir el nom del festival i tots els seus elements sota un tel líquid camaleònic. El grafisme ens recorda que aquest és un festival per anar-ne descobrint i degustant a poc a poc tot el seu contingut. Una proposta visual contemporani que ens posa en sintonia amb la resta de festivals europeus d’aquesta índole.”

Una visita guiada vista des del cel amb drone de la canalització del riu Segre i d’altres espais de la ciutat, amb Oficina de Turisme de Lleida conduit per Olga Paz; un concert fluvial al riu Segre, a càrrec de la creadora Agnès Pe o un vídeo mapping desenvolupat pel col·lectiu Telenoika que versarà sobre el 40è aniversari de la riuada a Lleida (nov. 1982), són tres de les activitats previstes que giraran entorn d’aquest eix temàtic.

La convidada internacional per aquesta primera edició serà l’artista britànica Vicki Bennett / People Like Us, amb presència en format expositiu on podrem endinsar-nos al seu univers creatiu, complementat amb una conferència (CaixaForum) i una performance audiovisual en viu a l’Espai Orfeó.

 

Primera vegada que s’uneix tot el teixit cultural de Lleida

El nou festival compta, per primera vegada en qualsevol esdeveniment cultural, amb la col·laboració de bona part dels agents i institucions culturals de la ciutat de Lleida. Cal destacar el suport del CaixaForum Lleida, on s’hi  podrà veure una sessió de cinema amb 35 mm amb música en directe i la col·laboració de la Fundació Sorigué que permetrà gaudir en directe d’un procés creatiu a la biblioteca de la Fundació i una trobada amb el seu autor, Miguel López-Remiro. Aquesta primera edició compta amb el suport de la Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Fundació la Caixa, Fundació Sorigué, Universitat de Lleida, Escola Catalana de Cinema i Televisió, Centre d’Estudis Ilerna, Fundació Orfeó Lleidatà, Turisme de Lleida, Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol, Teatre Municipal de l’Escorxador, Auditori Municipal Enric Granados, Museu de l’Aigua, Museu d’Art Jaume Morera i Centre d’Art la Panera.

 

Seu del Festival

La seu de la primera edició d’INTANGIBLE. Festival d'art_tecnologia se situarà a l’edifici de l’actual Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, on els tres espais acolliran les instal·lacions artístiques i es realitzaran els tallers que s’hi han programat. A més de ser el punt d’informació de l’esdeveniment es pretén convertir el centre de l’avinguda Blondel amb un lloc de trobada de creadors i públic. Cal destacar la presentació de l’exposició del 25è aniversari de l’escultura pública “L’arbre Paer” de Benet Rossell, a partir de diferents materials cedits i testimoniats per Cristina Giorgi, vídua de Rossell, l’arquitecte Jaume Artigues partícip del projecte, entre d’altres. La seu romandrà oberta del 27 al 29 d'octubre, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Diumenge 30, dilluns 31 d'octubre i dimarts 1 de novembre, de 10 a 14 h. Del 2 al 6 de novembre, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Les entrades per a accedir a les activitats són gratuïtes, exceptuant les sessions que tindran lloc al CaixaForum Lleida i el concert a l’Auditori Enric Granados.

 

Antoni Pinent (director artístic del festival)

Antoni Pinent és nascut a Lleida i gaudeix d’una brillant trajectòria internacional com a curador independent d'art contemporani, artista visual, film curator, programador, cineasta experimental i d’animació. Ha estat professor convidat en diferents museus , centres culturals d'art, cinemateques, escoles de cinema i universitats.

Actualment treballa entre Barcelona, Los Àngeles (Ca. EUA) i Venècia (Itàlia).

 

Podeu veure la presentació de l’acte al canal de YouTube de la Paeria aquí: https://www.youtube.com/watch?v=oUIRf7ka_JQ

 

MÉS INFORMACIÓ

Premsa Intangible

973 700 325

comunicacio.intangible@paeria.cat