ARA MALIKIAN, "INTRUSO"

INTRUSO Al Líban no em consideraven suficient “Libanès” perquè era d'origen Armeni, els Armenis no em consideraven suficient “Armeni” perquè havia nascut a Líban quan em vaig establir a Europa no em consideraven “Europeu” perquè no havia nascut a Europa, em va costar anys estar en pau amb mi pel que soc i acceptar ser l'etern “Intruso” i abraçar la riquesa de la meva identitat multicultural. Aquesta experiència es va reflectir també en la meva relació amb la música. En cada concert, en interpretar obres de Bach o Mozart, o en improvisar en estils tan diversos com el jazz, el gipsy, el flamenc o el tango, etc etc etc la sensació de ser un “intruso” s'intensificava. Cada nota ressonava amb la nostàlgia d'una llar que no existia, un lloc en el qual no acabava d'encaixar. No obstant això, aquesta condició de “intruso” em va brindar l'oportunitat d'explorar i gaudir de músiques i cultures fascinants, alienes a la meva pròpia tradició.