Els Gegants

L’actual comparsa de gegants municipals té els seus orígens al segle XIX. Però la presència de gegants a les festivitats de Lleida és anterior. Avui per avui, les referències més antigues que en tenim daten dels segles XVII i XVIII, concretament dels anys 1637 i 1702. Aquests primers gegants probablement no eren municipals. Sabem que al segle XVIII, per exemple, la parròquia de Sant Joan o el gremi d’espardenyers  tenien parelles de gegants que participaven a les festes i celebracions de la ciutat. No és fins a la dècada de 1830 que apareixen les primeres informacions que fan referència a una comparsa municipal de gegants. No sabem quants n’hi havia (podem suposar que una única parella) ni quin aspecte tenien. En tot cas, segons les notícies disponibles, aquests primers gegants haurien estat substituïts per una nova parella construïda l’any 1840, que és justament la més antiga de la nostra comparsa actual. A partir d’aquesta primera parella s’anaren incorporant les altres al llarg de la segona meitat del segle XX.

Cronograma

ALTRES GEGANTS

A banda dels anteriors, la comparsa municipal de gegants de Lleida ha tingut altres integrants, que ja sigui perquè no ens han arribat fins als nostres dies, ja sigui per la seva manca de coherència artística o estètica amb tot el conjunt o bé perquè no han acabat de quallar entre la ciutadania, no formen part avui dia del con junt geganter de la ciutat. Entre aquests hi ha els gegants anteriors a 1840, que no s’han conservat, també els que representaven don Quixot i Dulcinea, adquirits l’any 1977, o la geganta amb la qual es pretenen simbolitzar els Drets Humans, adquirida l’any 1998.

Romans

Marc Antoni

Cleopatra

Data estrena: 24 de juny de 1840

Constructor: Ramon Corcelles (atribuït)

Aquest gegants han tingut quatre aparences diferents, primer la de turcs o moros, després la de reis, posteriorment la de faraons i finalment la de romans.

Xinesos

Xino

Xina

Data estrena: [1943]-[1946]

Constructor: Gegants d’El Ingenio en l’època en què els principals escultors eren Lambert Escaler, Lluís Sabadell i Domènech Umbert

Juntament amb els romans i els faraons, representen personatges poc freqüents dins de la iconografia gegantera del nostre país.

Segons la revista Ciudad (Quaderns IV i V – 1950), els gegants Xinesos s’haurien creat en record dels gegants Xinets de la Santa Infància, desapareguts a la Guerra Civil.

imatge: Hermínia Sirvent

Reis

Jaume I

Elionor

Data estrena: 10 de maig de 1949 i 10 de maig de 1950

Constructor: Gegants d’El Ingenio en l’època en què els principals escultors eren Lambert Escaler, Lluís Sabadell i Domènech Umbert

Ambdós arriben com a donacions a la ciutat, el primer com a regal del governador civil i la segona obsequi d’uns lleidatans que volgueren mantenir-se en l’anonimat.

imatge: Hermínia Sirvent

Moros

“Moro”

Doña Zobeida

Data estrena: 10 de maig de 1951 i 10 de maig de 1952

Constructor: Gegants d’El Ingenio en l’època en què els principals escultors eren Lambert Escaler, Lluís Sabadell i Domènech Umbert

Igual que els reis, els moros també foren un regal a la ciutat dels governadors civils d’aquells anys. El gegant moro, a diferència de la seva companya, mai no ha tingut un nom propi personalitzat.

imatge: Hermínia Sirvent

Gegantons

Berenguer

Violant

Data estrena: 5 d’octubre de 1958 i 9 de maig de 1951

Constructor: Gegants d’El Ingenio en l’època en què els principals escultors eren Lambert Escaler, Lluís Sabadell i Domènech Umbert

La gegantona Violant, que s’incorporà uns anys abans que el seu company, no tenia parella, i durant aquests anys fins a l’arribada del gegantó Berenguer desfilava entremig de Jaume I i Elionor, simulant ésser-ne filla.

imatge: Hermínia Sirvent

Faraons

“faraons” o “egipcis”

Data estrena: 10 de maig de 1995

Constructor: Agustí Serrano i Víctor Echarri (taller El Ingenio)

Aquests dos gegants es feren amb la intenció de recuperar els gegants faraons que Lleida havia tingut entre 1906 i 1924. Inicialment el gegant portava barba, però en la darrera restauració fou retirada, ja que es va considerar que la figura guanyava en estètica i caracterització.

imatge: Hermínia Sirvent