Twitter Facebook YouTube Instagram flickr RSS Inici Contacte Mapa web Català | Español    Traductor: 
Esteu aquí: Inici Literatura ANY BARCELÓ 2020 ANY BARCELÓ 2020
« Octubre 2020 »
Octubre
DlDtDcDjDvDsDg
1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031

ANY BARCELÓ 2020

Commemoració de l’Any Barceló (2020)

40è aniversari de l’absència de l’escriptor Joan Barceló Cullerés

(1955-1980)

ANY BARCELÓEnguany s’escauen els 40 anys d’absència de l’escriptor Joan Barceló i Cullerés.

L’Ajuntament de Lleida s’ha sumat a la commemoració endegant la iniciativa “TASTEM” JOAN BARCELÓ (Menàrguens 1955- Barcelona 1980), que ha estat activa a les xarxes de la Paeria del 18 de juny fins al 25 de juliol del 2020.

En aquest espai d’ara es recull el conjunt del contingut literari de l’autor que ha estat compartit fins al moment a les xarxes per tal que estigui a disposició per als  interessats en l’obra d’aquest autor lleidatà.

 

 

 

 

18/06/20

“TASTEM” JOAN BARCELÓ (1955- 1980)

 

Joan Barceló i Cullerés neix a Menàrguens el 1955.

Escriptor, artista plàstic, activista cultural, fou un  creador infatigable que desplegà amb intensitat el seu talent i deixà una obra extensa i potent, publicada i inèdita,malgrat la seva vida breu.

Conreà poesia, novel·la, conte, assaig,teatre, guions radiofònics i renovà la literatura juvenil i infantil. Reconegut, entre d’altres, amb els Premis Vicent Andrés Estellés i el Folch i Torres.

Ens deixàfa 40 anys, el 1980, només tenia 24 anys.

Queda la seva obra i volem compartir-la  diàriament amb un petit “tast literari” fins al 25 de juliol, reivindicant-lo i fent-lo present.

 

 

19/06/20

 

L’escriptor Joan Barceló ens deixà fa quatre dècades, només tenia 24 anys.

Fem-lo present reivindicant la seva obra amb un petit “tast literari” fins al 25 de juliol.

 

“Han passat una pila d’anys, d’ençà que vaig viatjar per culpa dels astres,

però puc llegir amb els ulls ben oberts tot el meu viatge només mirant amunt.

Al cel tinc dibuixades fil per randa les meves històries, i ara us les diré. “

 

(Fragment de Viatge enllunat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1979;
Pagès editors, 2020)

 

 

 

22/06/20

 

¿Veus la lluna sense trenes

malvestida amb quatre draps

que es passeja enfarinada

entre els solcs de les carenes?

 

(Versos de No saps veure l’espai que t’envolta, Àcid, 1977;
Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

23/06/20

 

Que res no et tapi el cel

si fas fora les teules

i un glop de vent

t’ensorri els murs de fang.

 

(Versos de Diables d’escuma, Eliseu Climent Editor (Tres i Quatre), 1980 ;
Olor de cebes, Edebé, 1984;
Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

24/06/20

 

La lluna vídua alegre

els bruixots l’han robada al crepuscle

Se’ls ha fos tot l’argent als palmells!

 

(Versos de Diables d’escuma, Eliseu Climent Editor (Tres i Quatre), 1980;
Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

25/06/20

 

“Vet aquí que hi havia un home que era molt feliç i tothom

es preguntava el secret que el feia alçar-se de bon matí amb una rialla

que ja no se li esborrava en tot el dia. El secret eren les pomes”.

 

(Fragment deRecull de contes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986;
Miracles i espectres. Narrativa breu completa, 1998)

 

 

 

26/06/20

 

Compte amb l’Assassí que us volta els sembrats!

Es menja els infants i penja les fades,

escanya els ocells i ofega els guillats.

El Crim un cop més té cames alades.

 

(Versos de No saps veure l’espai que t’envolta, Àcid, 1977;
Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

29/06/20

 

–hem cantatmassa als morts–

diuen els fills de la vida, però voldria

jo saber si cantanthimnes canviem el món

o si somniant flors la vida es torna tendra

no podem boquejar

 

(Versos d’ Immortal mort que et mors, Edicions 62, 1983;
Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

30/06/20

 

“L’hivern jugava a fer fred. S’havia acompanyat d’una boira calmosa i primeta que se’t ficava a les clivelles de la pell i et punxava els pensaments.”

 

( Fragment d’Ulls de gat mesquer, La Galera, 1979)

 

 

 

1/07/20

 

“Vols parar? Només fas que votar i això és un símbol d’alegria,

encara que no riguis la teva conducta és molt subversiva!”

 

(Fragment d’Olor de cebes, Edebé, 1984)

 

 

 

2/07/20

 

Món de colors: torna’m l’esguard

I la claror de veure-hi clar.

Quin és el fons del mar?

Quin és el símbol de l’aiguat?

 

(Versos de Pas de dansa, Polígrafa, 1980;
Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

3/07/20

 

“Ja m’ho semblava a mi. Les històries que hi ha amagades als llibres

no poden dormir sempre, avorrides i oblidades...

de vegades passen molts anys fins que

algú els treu la pols, els fulleja i en fa cas, oi?”

 

(Fragment de l’obra Els dracs de la Xina,
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982)

 

 

6/07/20

 

“–I com t’ho fas –preguntà l’Alosa a la Cuca de Llum– per escampar

tanta de lluminària verdosenca de dins la panxeta?

–Menjo un tros de lluna cada nit!”

 

(Fragment del conte La Cuca de Llum xarrupa lluna,
Urc, revista literària, 15, Ajuntament de Lleida, 2000)

 

 

 

7/07/20

 

Llençols de rou teixien les aloses

quan tots dos, aus amb flanc encès de zel,

trenàvem jocs al llit –parpelles closes

i ocells de foc: els llavis xops de mel.

 

(Versos Diables d’escuma, Eliseu Climent Editor (Tres i Quatre), 1980 ;
Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

8/07/20

 

Qui pinta el cel de nit

i eixuga la pintura

amb núvols de paper

robats d’algun crepuscle?

 

(De Viatge enllunat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1979.  Pagès editors, 2020)

 

 

 

9/07/20

 

“És un vent que s’ho emporta tot i no neteja,

sinó que deixa un polsim indesxifrable: residus de vivències, d’il·lusions,

de tiranies, de somnis, de repressions...

Després d’aquest vent, ve un món,

torna un món, neix un món que cal redescobrir a cada passa.”

 

(Fragment de Pare de rates, Edicions de la Magrana, 1981)

 

 

 

10/07/20

 

He guixat les eternes escales del meu aspre bressol,

que floreixen sota la blava estelada,

i la lluna que cavalca al cim de l’espai;

i les pinzellades de colors esbojarrats

que perllonguen les llargues i divines hores...;

mentre passa lleuger el meu quadre de la vida.

 

(Versos d’Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

13/07/20

 

Però un filet de veu dispers

–color perdut com un sol ple–

al cos astral el sento immers

i veig virtut: la sang del Vers.

 

( Versos de Pas de dansa, Polígrafa, 1980;Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

14/07/20

 

“De color de pelfa negra perquè el pagès ha cremat la rastolla.

Lo terròs, de bon matí estrenat, és vellut misteriós

clapat de palla cendrosa i grisa, vellut que la mà del vent serè allise i pentine. “

 

(Fragment de Miracles i espectres, 1981;Miracles i espectres. Narrativa breu completa, 1998)

 

 

 

15/07/20

 

“Hi ha molts mons amagats als llibres... però no et creguis, eh?

Que encara que ningú els agafi per mirar-los,

els personatges que hi ha escrits parlen entre ells i fan viatges a través de les pàgines...”

 

(Fragment de l’obra Els dracs de la Xina, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982)

 

 

 

16/07/20

 

“No sabeu que a les nits en què més de quatre llunes senyoregen el cel

s’apareix a cada llar el Lladre de Pecats?”

 

(Fragment de No saps veure l’espai que t’envolta, Àcid, 1977; Miracles i espectres.
Narrativa breu completa, Edicions de la Magrana, 1998)

 

 

17/07/20

 

Estels regalimen

damunt dels fanals.

Les grans xemeneies

badallen de nit.

 

(De l’obraTrenta taronges, El llamp, 1985)

 

 

 

20/07/20

 

saps si surten    sons sorruts?

se senten sorolls sords     solcant sols serralades

silenciosos són     si el somriure sabem

senyors,seré sincer    seré seny,saba,sol

sentiré     solitud

 

(Versos d’ Immortal      mort que et mors, Edicions 62, 1983
Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

21/07/20


car m’enlairava cel enllà

cap a cotonoses calitges rosades,

bèl·lics magmes de semen i humitat vaginal,

mentre tot era pur glaç als vidres,

i ginebra escolada, d’un fred color cantellut,

com gilets d’argent ponent-se

enllà dellà

dels horitzons

de parquímetres.

 

( Versos d’Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

22/07/20

 

La nina de fang s’allunya, m’esguarda,

retorna al seu cel, em parla de danses.

Cauré al torrent dels cecs d’enyorances

i el mar es riurà de com mor la tarda.

 

(Versos de No saps veure l’espai que t’envolta, Àcid, 1977; Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

23/07/20

 

Al fons de la fosca, el cor de la nit.

Al cor de la nit, l’angoixa del cel

—l’angoixa de veure’m els ulls adormits,

la son de cotó i el somni un tel

que em tapa les nines amb cendra de sol.

El cel és un drap tenyit d’aiguamel:

silenci de neu i ocells xops de dol

recullen l’alè que llança un estel.

 

( Versos d’ Ulls de gat mesquer, La Galera, 1979;Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

24/07/20

 

Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,

foragitar del rostre moc i bava,

no reflectir en paper el propi neguit.

 

(Versos de Pas de dansa, Polígrafa, 1980; Esbrinem les flors de la terra, Pagès editors, 1998)

 

 

 

 

25/07/20

 

Un 25 de juliol de 1980, ara fa 40 anys, se’n va anar un jove escriptor ple de talent. Com si sabés de la seva vida curta es va apressar a crear intensament.

A través de petits “tasts literaris” hem pogut assaborir  l’obra diversa de Joan Barceló en aquest espai. Llegir-lo sencer serà el millor homenatge que li puguem fer.

 


El viatge sense fi

no comença si no saps

que no hi ha demà ni ahir

només foc, vent, terra i mar.

 

(Viatge enllunat (versió teatral), Edebé, 1981)