ANY BARCELÓ 2020
Commemoració de l’Any Barceló (2020)
40è aniversari de l’absència de l’escriptor Joan Barceló Cullerés
(1955-1980)
Enguany s’escauen els 40 anys d’absència de l’escriptor Joan Barceló i Cullerés.
L’Ajuntament de Lleida s’ha sumat a la commemoració endegant la iniciativa “TASTEM” JOAN BARCELÓ (Menàrguens 1955- Barcelona 1980), que ha estat activa a les xarxes de la Paeria del 18 de juny fins al 25 de juliol del 2020.
En aquest espai d’ara es recull el conjunt del contingut literari de l’autor que ha estat compartit fins al moment a les xarxes per tal que estigui a disposició per als interessats en l’obra d’aquest autor lleidatà.
18/06/20
“TASTEM” JOAN BARCELÓ (1955- 1980)
Joan Barceló i Cullerés neix a Menàrguens el 1955.
Escriptor, artista plàstic, activista cultural, fou un creador infatigable que desplegà amb intensitat el seu talent i deixà una obra extensa i potent, publicada i inèdita,malgrat la seva vida breu.
Conreà poesia, novel·la, conte, assaig,teatre, guions radiofònics i renovà la literatura juvenil i infantil. Reconegut, entre d’altres, amb els Premis Vicent Andrés Estellés i el Folch i Torres.
Ens deixàfa 40 anys, el 1980, només tenia 24 anys.
Queda la seva obra i volem compartir-la diàriament amb un petit “tast literari” fins al 25 de juliol, reivindicant-lo i fent-lo present.
19/06/20
L’escriptor Joan Barceló ens deixà fa quatre dècades, només tenia 24 anys.
Fem-lo present reivindicant la seva obra amb un petit “tast literari” fins al 25 de juliol.
“Han passat una pila d’anys, d’ençà que vaig viatjar per culpa dels astres,
però puc llegir amb els ulls ben oberts tot el meu viatge només mirant amunt.
Al cel tinc dibuixades fil per randa les meves històries, i ara us les diré. “
22/06/20
¿Veus la lluna sense trenes
malvestida amb quatre draps
que es passeja enfarinada
entre els solcs de les carenes?
23/06/20
Que res no et tapi el cel
si fas fora les teules
i un glop de vent
t’ensorri els murs de fang.
24/06/20
La lluna vídua alegre
els bruixots l’han robada al crepuscle
Se’ls ha fos tot l’argent als palmells!
25/06/20
“Vet aquí que hi havia un home que era molt feliç i tothom
es preguntava el secret que el feia alçar-se de bon matí amb una rialla
que ja no se li esborrava en tot el dia. El secret eren les pomes”.
26/06/20
Compte amb l’Assassí que us volta els sembrats!
Es menja els infants i penja les fades,
escanya els ocells i ofega els guillats.
El Crim un cop més té cames alades.
29/06/20
–hem cantatmassa als morts–
diuen els fills de la vida, però voldria
jo saber si cantanthimnes canviem el món
o si somniant flors la vida es torna tendra
no podem boquejar
30/06/20
“L’hivern jugava a fer fred. S’havia acompanyat d’una boira calmosa i primeta que se’t ficava a les clivelles de la pell i et punxava els pensaments.”
1/07/20
“Vols parar? Només fas que votar i això és un símbol d’alegria,
encara que no riguis la teva conducta és molt subversiva!”
2/07/20
Món de colors: torna’m l’esguard
I la claror de veure-hi clar.
Quin és el fons del mar?
Quin és el símbol de l’aiguat?
3/07/20
“Ja m’ho semblava a mi. Les històries que hi ha amagades als llibres
no poden dormir sempre, avorrides i oblidades...
de vegades passen molts anys fins que
algú els treu la pols, els fulleja i en fa cas, oi?”
6/07/20
“–I com t’ho fas –preguntà l’Alosa a la Cuca de Llum– per escampar
tanta de lluminària verdosenca de dins la panxeta?
–Menjo un tros de lluna cada nit!”
7/07/20
Llençols de rou teixien les aloses
quan tots dos, aus amb flanc encès de zel,
trenàvem jocs al llit –parpelles closes
i ocells de foc: els llavis xops de mel.
8/07/20
Qui pinta el cel de nit
i eixuga la pintura
amb núvols de paper
robats d’algun crepuscle?
9/07/20
“És un vent que s’ho emporta tot i no neteja,
sinó que deixa un polsim indesxifrable: residus de vivències, d’il·lusions,
de tiranies, de somnis, de repressions...
Després d’aquest vent, ve un món,
torna un món, neix un món que cal redescobrir a cada passa.”
10/07/20
He guixat les eternes escales del meu aspre bressol,
que floreixen sota la blava estelada,
i la lluna que cavalca al cim de l’espai;
i les pinzellades de colors esbojarrats
que perllonguen les llargues i divines hores...;
mentre passa lleuger el meu quadre de la vida.
13/07/20
Però un filet de veu dispers
–color perdut com un sol ple–
al cos astral el sento immers
i veig virtut: la sang del Vers.
14/07/20
“De color de pelfa negra perquè el pagès ha cremat la rastolla.
Lo terròs, de bon matí estrenat, és vellut misteriós
clapat de palla cendrosa i grisa, vellut que la mà del vent serè allise i pentine. “
15/07/20
“Hi ha molts mons amagats als llibres... però no et creguis, eh?
Que encara que ningú els agafi per mirar-los,
els personatges que hi ha escrits parlen entre ells i fan viatges a través de les pàgines...”
16/07/20
“No sabeu que a les nits en què més de quatre llunes senyoregen el cel
s’apareix a cada llar el Lladre de Pecats?”
17/07/20
Estels regalimen
damunt dels fanals.
Les grans xemeneies
badallen de nit.
20/07/20
saps si surten sons sorruts?
se senten sorolls sords solcant sols serralades
silenciosos són si el somriure sabem
senyors,seré sincer seré seny,saba,sol
sentiré solitud
21/07/20
car m’enlairava cel enllà
cap a cotonoses calitges rosades,
bèl·lics magmes de semen i humitat vaginal,
mentre tot era pur glaç als vidres,
i ginebra escolada, d’un fred color cantellut,
com gilets d’argent ponent-se
enllà dellà
dels horitzons
de parquímetres.
22/07/20
La nina de fang s’allunya, m’esguarda,
retorna al seu cel, em parla de danses.
Cauré al torrent dels cecs d’enyorances
i el mar es riurà de com mor la tarda.
23/07/20
Al fons de la fosca, el cor de la nit.
Al cor de la nit, l’angoixa del cel
—l’angoixa de veure’m els ulls adormits,
la son de cotó i el somni un tel
que em tapa les nines amb cendra de sol.
El cel és un drap tenyit d’aiguamel:
silenci de neu i ocells xops de dol
recullen l’alè que llança un estel.
24/07/20
Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,
foragitar del rostre moc i bava,
no reflectir en paper el propi neguit.
25/07/20
Un 25 de juliol de 1980, ara fa 40 anys, se’n va anar un jove escriptor ple de talent. Com si sabés de la seva vida curta es va apressar a crear intensament.
A través de petits “tasts literaris” hem pogut assaborir l’obra diversa de Joan Barceló en aquest espai. Llegir-lo sencer serà el millor homenatge que li puguem fer.
El viatge sense fi
no comença si no saps
que no hi ha demà ni ahir
només foc, vent, terra i mar.