La peça del trimestre
La peça del trimestre és un programa expositiu on durant uns mesos es presenten vehicles destacats cedits per particulars, noves incorporacions als fons del museu o petites exposicions temàtiques sobre l'automoció.
Exposició actual
Aquells bojos al volant. Crònica d'una cursa de fa cent anys
Del 15 de juny a l'1 d'octubre de 2023
Exposició temporal dedicada al reportatge fotogràfic de la 3a Volta a Catalunya de l’any 1919, organitzada pel Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus.
Les fotografies que es poden veure a l’exposició van ser realitzades per Anton Pellicer. El fons, dipositat l’any 2017, consta de 253 plaques de vidre estereoscòpiques (4 x10 cm), en blanc i negre. La temàtica és diversa, però hi destaquen fotografies que mostren la vida quotidiana i, també, els vehicles de l’època. En aquesta mostra s’han seleccionat 36 fotografies de la Tercera Volta a Catalunya, organitzada pel RACC els dies 7, 8 i 9 de juny de 1919.
Es desconeix amb quina càmera es van captar les fotografies, però se sap del cert que es tractava d’una càmera estereoscòpica amb un objectiu fix (totes tenen el mateix format). El sistema utilitzat captava dues imatges, separades per pocs centímetres, que –en observar-les amb el visor adient– creaven un efecte òptic de profunditat. Es tractava dels inicis de les tres dimensions.
A l’exposició, entre altres coses, es pot observar com eren les infraestructures viàries. En la majoria dels trams per on havien de passar els vehicles, va ser necessari portar-hi a terme obres de millora, ja fos a les pistes –de terra i pedres– o amb la construcció de ponts. A les fotografies també s’hi poden veure els vehicles utilitzats pels corredors, que eren les millors màquines del moment i que suposaren un autèntic espectacle per als veïns. A Catalunya, els cotxes no estaven a l’abast de tothom, en realitat només en tenien les famílies riques i la resta de la població s’ho mirava amb curiositat.
Exposicions anteriors:
Delage, un vehicle de 1905
Torna al museu el vehicle de la marca fundada l’any 1905 per Louis Delâge, amb fàbrica als afores de París. Inicialment utilitzava motors DeDion Bouton i xassís de Helbé i ells produïen la carrosseria. Al cap d’uns anys va començar a produir íntegrament els seus models. Després de la Primera Guerra Mundial es va especialitzar en vehicles de gamma alta i va assolir un gran prestigi i popularitat. Tanmateix, la crisi de 1929 va afectar la companyia fins a la venda de la marca l’any 1935, quan els models de Delage passen a ser produïts per Delahaye. Va viure una segona edat d’or fins a la desaparició de les dues marques l’any 1954.
El vehicle exposat és el Type A, de l’any 1905. Conserva el número de placa 148. Té un motor monocilíndric, amb vàlvula d’admissió per depressió. La gasolina baixa per gravetat, sense bomba, així com l’engreix per gravetat i barboteig. Els frens estan al darrera i a la transmissió. L’encesa elèctrica és per bateria, no amb generador de corrent. Els llum son de carbur. Tot el motor està a la part davantera, al darrera té un petit maleter. El vehicle funciona, a una velocitat màxima de 50 km/h.
Cedit per Humbert Ros. Amb la col·laboració del Club de Vehicles Històrics de Lleida.
Volvo S90 Executive: un cotxe oficial a Lleida
Disposar d’un carruatge o un cotxe per moure’s, per les necessitats dels càrrec que s’ostenta, ha sigut una prerrogativa habitual en autoritats. Permet arribar als compromisos d’agenda fàcilment, alhora que és un element de comunicació i mostra el rang del personatge. En moltes ocasions el mateix vehicle es converteix en protagonista. Per exemple, el museu conserva una carrossa berlina del segle XVIII que s’atribueix al bisbe de Lleida.
El Volvo S90 Executive va ser adquirit per l’Ajuntament de Lleida l’any 1997 com a vehicle oficial de l’Alcaldia. Ja hi havia altres cotxes que feien el servei, però aquest model incorporava algunes millores, com ara acabats de fusta i cuir, airbag i un telèfon per a cotxes. El vehicle està blindat. Després de 10 anys de servei, va ser desafectat i es va incorporar a la col·lecció municipal de vehicles històrics.
Avui en dia els cotxes oficials es veuen com un privilegi innecessari i se n’ha reduït molt la flota, ja que comporten personal propi i una despesa molt elevada. Actualment, l’Ajuntament de Lleida en te dos a disposició de l’equip de govern i compta amb una flota d’uns cent vehicles per a les brigades, serveis municipals i Guàrdia Urbana, així com bicicletes elèctriques a disposició del personal.
Vehicles funeraris
Tradicionalment, els difunts s’enterraven vora les esglésies, als fossars. Però per tal de millorar les condicions higièniques i de salut, a finals del segle XVIII es creen els cementiris municipals, als afores dels nuclis urbans. A Lleida, el nou cementiri va ser construït a partir de l’any 1809, encara en ús. En trobar-se al marge esquerra del riu, va donar nom a l’expressió popular “passar el pont d’esquena”, referint-se que algú havia mort.
Per al trasllat dels difunts des del punt de la vetlla i l’església fins al cementiri apareixen els vehicles funeraris. Fins aleshores es portaven els fèretres a peu, però per llunyania i higiene es prohibeix aquesta pràctica, cosa que canvia els rituals funeraris.
Inicialment, eren carrosses tirades per cavalls, adaptades a la funció, amb diferents tipologies i luxes. Amb l’arribada dels automòbils, apareixen els primers cotxes adaptats, amb un xassís allargat tipus vagó per portar els taüts, a partir de models comercials.
L'exposició mostra 2 vehicles de la col·lecció del museu poc vistos: una carrossa funerària del segle XIX, de model d’aranya, que tenia cortines de vellut i fanals, procedent de Maials, i un Seat 1500 Funerari de 1971 donat al museu per l’empresa local La Leridana.
75 anys de Vespa
Homenatge als 75 anys de la marca italiana de motocicletes, amb una selecció dels seus models més icònics.
L’exposició compta amb 16 models diferents, que mostra l’evolució, dins un línia molt característica, de la marca. Hi destaca, per la seva singularitat, un Vespa 400, model de cotxe utilitari, produït durant poc temps i poc conegut. També inclou una versió de motocicleta amb sidecar, i altres models tots amb la seva particularitat. La mostra inclou dos vehicles que formen part de la Col·lecció municipal de vehicles històrics exposada al Museu Roda Roda. La resta de vehicles són peces de particulars cedides per a l’ocasió, tots ells membres del Vespa Club Lleida.
Amb la col·laboració del Vespa Club Lleida.
Noves incorporacions al museu: les motos de la Guàrdia Urbana
Presentació de les motocicletes Sanglas 400, Guzzi V50 Policia i BMW R80 RT que s'han incorporat als fons del museu. Són motocicletes que formen part de la Secció de motoristes de la Guàrdia Urbana de Lleida i que s'ha donat de baixa després de 25 anys de servei. Exemplifiquen diferents èpoques i millores de prestacions al llarg dels anys, des de la fundació de la secció l'any 1955. Les motes exposades daten de 1970 a 1990.
Lancia Delta Integrale EVO 1
Al Saló de Ginebra de 1989 es presentava el Lancia Delta Integrale 16v amb 200 CV, versió que es va homologar en el Grup N i que fou el cotxe a batre fora de l'asfalt. De fet, era un cotxe de ral·li amb matrícula, un cotxe dur, salvatge i car, però que proporcionava unes sensacions úniques.
El 1991 arribava el Lancia Delta Integrale Evoluzione, que és el vehicle que podem veure al museu, cedit pel seu propietari Alfredo Jauset. La mecànica aconseguia els 210 CV i s'augmentaven els passos de roda en 50 i 60 mm en cada eix. Estèticament espectacular, a l'interior equipava elements de luxe com l'aire condicionat, la direcció assistida i els alçavidres elèctrics.
Microbús Romeo 2, de 1964
Microbús Alfa Romeo de l'any 1964 fabricat a Espanya per FADISA (Fabricación de Automóviles Diesel S.A.) sota llicencia d'Alfa Romeo Italia, cedit al museu pel seu propietari Miquel Gamón.
Les primeres unitats es van fabricar l’any 1959 de forma idèntica al model italià, amb 2 versions de motors, un dièsel de dos cilindres dos temps, de 1.158 cc. i un de gasolina de 4 cilindres, 1.300 cc. però al poc temps, es van realitzar una sèrie de canvis que farien que el model fos cada vegada "més espanyol". El primer canvi va ser un motor dièsel mes potent i de menor consum, un Perkins tipus 4.99 de quatre cilindres i 1.621 cc. que assolia una velocitat Punta de 100 km/h.
Posteriorment, es va posar una caixa de canvis fabricada a Sevilla, que permetria portar el motor al màxim regim de 4.000 rpm. sense problemes. Alhora, també es va millorar l'embragatge i la direcció .Tenia tracció davantera i es van fer carrosseries de furgó, xassís cabina, ambulàncies i també microbusos, com l'exposat al museu.
El 1967, Fadisa va ser absorbida per Motor lberica, que va continuar la producció de les mateixes furgonetes, però ja com a marca Ebro, els models F-100 i F-108 durant alguns anys.
Opel Kapitän
Vehicle de la marca alemanya Opel, model KAPITÄN. El model Kapitän va ser fabricat des de l’any 1938 fins a 1970. Durant aquest període va tenir fins a vuit versions diferents. La peça que s’exposa al museu correspon a la tercera generació del Kapitän, és de l’any 1953 i ha estat cedida pel seu propietari Carlos Cabrera.
Aquest model de Kapitän va ser l’últim presentat per la marca abans de l’esclat de la segona guerra mundial. També va ser el primer vehicle alemany de sis cilindres que es va fabricar després de la guerra. Des de març de 1951 fins a juliol de 1953 Opel construí 48.562 vehicles d’aquesta sèrie.
Ferrari 328 GTS
Singular vehicle esportiu dels anys 80: un Ferrari 328 GTS. És el successor del Ferrari 308 GTS. Va ser produït des de 1985 fins a 1990 i se'n van fabricar 6.068 unitats. Porta un motor V8 de 3.185 cc. que dona 270 CV a 7.000 rpm.
En aquest model, el dissenyador Pininfarina va prestar una atenció especial als detalls estètics que tenien influència en el coeficient de penetració i en la càrrega aerodinàmica del vehicle, amb impressionants resultats. Es va millorar l'ergonomia de l'habitacle i la forma dels seients per adaptar-los a l'estil esportiu del cotxe.
Rolls Royce 20/25, de 1934
Vehicle Rolls Royce 20/25 de l'any 1934 cedit pel seu propietari Paco Minguell Pàmies.
Aquest vehicle de de sis cilindres en línia amb vàlvules a la culata i una cilindrada de 3.669 c.c. compta amb avanç centrífug d'encesa i una caixa de canvis de quatre relacions més marxa enrere. Els frens, de vareta amb tambors en les 4 rodes, són assistits mitjançant un "servo" mecànic patent Hispano Suïssa, muntat a la caixa de canvis. El xassís, compta amb un pedal de greixatge que permet lubricar amb una sola pedalada diversos punts crítics d'aquest.
Cada 20/25 és pràcticament únic ja que Rolls Royce subministrava el xassís i era el client o el distribuïdor qui encarregava la carrosseria a la seva mida. Això va permetre una varietat enorme de configuracions des de models limusina fins lleugers esportius i cabriolets.
Packard Single Six, de 1921
Vehicle de la marca americana Packard model Single Six de l'any 1921 cedit pel seu propietari Paco Minguell Pàmies.
Els Packard van ser els cotxes americans que més van agradar en la seva època a Europa. Un exemple d'això va ser Bugatti, que va utilitzar una carrosseria Packard per al seu primer Royale.
Packard pot presumir d'haver tingut una gran quantitat de clients de la reialesa; Àstrid reina de Bèlgica, Alejandro rei de Iugoslàvia, Faruk rei d'Egipte, Alfonso rei d'Espanya, Al Faisal rei d'Aràbia Saudita entre d'altres, van usar Packard com a cotxes oficials, així com també Juan Perón.
Un Fiat 520, de 1927
Vehicle cedit per Gonzalo Latorre. El Fiat 520 va ser un cotxe de classe alta produït a partir del 1927. Fou el primer vehicle de la Fiat amb el volant a l'esquerra i també el primer de la marca amb un motor de sis cilindres en línia.
El motor, amb una cilindrada de 2.466 cc donava una potència màxima de 46 CV. El bloc tenia el seu cap desmuntable amb el cigonyal recolzat en set bancades. Portava les vàlvules laterals i un carburador vertical.
La transmissió es feia a través d'una caixa de canvis de quatre velocitats. La tracció era posterior i tenia quatre frens de tambor. Es va incorporar per primera vegada en la producció en sèrie el distribuïdor d'encesa.
La fabricació del Fiat 520 va acabar el 1931 amb més de 20.000 unitats produïdes.
Citroën BX GTI 16V
Aquest vehicle es va fabricar entre 1987 i 1992 i va ser el Citroën de sèrie més ràpid dels produïts durant el segle XX.
Portava un motor de 4 cilindres en línia, de 1.905 cm³ i 16 vàlvules. Donava una potència de 164,7 CV que li permetia passar de 0 a 100km/h en 7,8 segons i assolia una velocitat màxima de 218,8 km/h a 6.800 rpm.
Destacava pels seus frens de disc en els 2 eixos, parts plàstiques en la seva carrosseria (capó, porta i alguns reforços), i la suspensió hidropneumàtica, amb possibilitat de 3 posicions d'alçada.
Peugeot 205 Turbo 16
Original vehicle Peugeot de l'any 1984 i del qual només hi ha actualment 114 unitats al món.
Peugeot, marca d'automòbils francesa creada per Armand Peugeot l'any 1890, actualment com a grup PSA Peugeot-Citroën, és el segon constructor automobilístic a escala europea.
El vehicle exposat al Museu és un Peugeot 205 Turbo 16 vàlvules, un cotxe creat i dissenyat per Jean Todt per participar en el campionat del Món de rallis i del qual es van construir prèviament 200 unitats en versió de carrer per a la seva homologació en el grup B. Aquest vehicle es va vendre a un preu de 9 milions de pessetes de l'època, tot i que sembla ser que el preu de venda era bastant inferior al del cost real de la fabricació artesanal d'aquest vehicle.
El Peugeot 205 Turbo 16 tenia un motor de 1.775 cc. i culata de 16 vàlvules. Donava una potència de 200 CV a 6.750 rpm i el parell màxim de 26 mkg a 4.000 rpm.
Model P4-75 de la marca Rover
Vehicle model P4-75 de la marca Rover, fabricat l’any 1955.
La fabrica d’automòbils Rover Company LTD. va ser fundada en l’any 1904 per John Kemp Starley a Coventry, Anglaterra. El primer cotxe Rover va ser el 8CV, amb un motor de 1,3 litres i 1 cilindre.
Entre els diversos automòbils produïts abans de la I Guerra Mundial destaca el famós 12 Cv de 2,3 litres, i posteriorment, va construir el 8CV de 2 cilindres refrigerat per aire, i el Nine, amb motor OHV de 4 cilindres refrigerat per aigua. Durant la 2ª Guerra Mundial la fàbrica de Coventry va ser traslladada a Birmingham i a final dels anys 40 es va crear el Land Rover.
Els P4 van ser unes sèries de cotxes de mida mitjana que va produir Rover entre 1949 i 1964 amb un total de 130.312 unitats fabricades. El primer model va ser el 75, que és el que podem veure exposat al Museu i del que es van fabricar un total de 40.475 unitats.
La carrosseria era d’acer, però les portes, la tapa del maleter i el capó, van ser fabricats en aliatge d'alumini i magnesi. Els motors, de 4 i 6 cilindres, tenien les vàlvules d'admissió al damunt i les vàlvules d'escapament als laterals. El canvi era manual de quatre velocitats.
Dogde 3.700 GT
Vehicle de fabricació espanyola de l’any 1975 Dogde 3.700 GT automàtic.
El 1971, Chrysler Espanya S.A., després d’uns anys de fabricació del model Dodge Dart va crear el Dodge 3700, que no tenia correspondència amb els models nord-americans existents, amb fars rodons dobles i una òptica posterior completament diferent, donant-li un aire molt més esportiu per davant i una mica més europeu en les seves òptiques posteriors.
El motor era de 6 cilindres en línia, de 3,7 litres i 165 cv. Va haver-hi dues versions, la “3.700”, que portava el canvi al volant i un únic seient al davant i la “3.700 GT”, més esportiva, amb seients independents i consola. S’afegeix una versió automàtica a partir de 1973, que és el model exposat al museu.
Lanchester 10 HP
El model que podem veure exposat és el 10 HP, va ser fabricat l’any 1934 i ha estat cedit al museu pel seu propietari Paco Minguell Pàmies.
Aquest vehicle, amb motor de quatre cilindres i una cilindrada de 1.203 centímetres cúbics, donava 32 cv a 3.400 rpm. La seva velocitat màxima s’aproximava als 100km/h.
Els vehicles Lanchester tenien una gran reputació per la seva fiabilitat i innovació i es van convertir en dignes rivals dels Rolls-Royce. Als voltants de l’any 1920, Lanchester era la primera companyia anglesa en exportació de cotxes i tenia clients de prestigi com el propi Henry Ford o els Maharajas de l’Índia que van quedar captivats pel luxe dels seus vehicles i van encarregar cotxes d’estat, alguns d’ells banyats en or i plata.
Camioneta comercial Chevrolet
Louis Chevrolet va fundar l’any 1911 la companyia que portava el seu nom. La casa Chevrolet, a banda dels turismes i autobusos, ha fabricat més de 70 milions de camionetes i és una de les poques marques americanes d'aquella època, que han sobreviscut després d’un segle, juntament amb Ford i General Motors .
La peça del trimestre que es va poder veure exposada al museu entre finals d’abril de 2014 i mitjans de setembre, va ser una camioneta comercial de l’any 1924, curosament restaurada i en perfecte estat de funcionament, cedida per Paco Minguell Pàmies.
40 anys de la Penya Motorista de Lleida. 1973-2013
Exposició d’algunes motos i altres objectes de membres de la penya motorista de Lleida, fundada el 1973 amb les que participaven en proves de trial, enduro i també en les rutes de muntanya.
Durant la mostra es va presentar al museu el llibre “Passió motociclista, 40 anys d'amistat, entusiasme i motor" editat per la Penya Motorista de Lleida on relata la seva història.
Austin Seven Sport, de 1932
Austin Seven Sport del 1932. Austin és una marca britànica d’automòbils fundada el 1905 per Herbert Austin que utilitzava la lògica de la "mecànica única": un sol xassís, un sol motor i components idèntics per a una varietat de models que anaven des dels automòbils particulars als vehicles comercials i els tractors.
La peça que es va poder visitar al museu era un Seven Sport del 1932, una varietat esportiva del “baby Austin” que és com era conegut l’Austin Seven, un dels vehicles econòmics més populars del mercat britànic durant el segle XX.
Delage
Delage és una marca d’automòbils fundada el 1905 per Louis Delage, coneguda per la sofisticació tècnica dels seus automòbils de luxe i pels seus bons resultats a les competicions. La peça exposada és el primer prototip que la firma Delage va treure a la llum el mateix any 1905, el model Type-A.
Panhard & Levassor
Ja en el 1891, Panhard & Levassor va esdevenir la primera marca d’automòbils en fabricar vehicles en sèrie. Es va convertir en el fabricant i exportador més conegut del món, gràcies al revolucionari Système Panhard, que consistia bàsicament en col·locar el motor davant del xassís i mitjançant un sistema de cadena transmetre la tracció a l'arbre de les rodes posteriors.
L’any 1954, Panhard & Levassor, va crear el primer automòbil fabricat íntegrament en alumini i el 1960 es va produir el llançament de la gamma PL 17, que és justament el vehicle avui exposat al museu.
Ferraris, 4 dècades
És vox populi que la casa Ferrari és una de les més venerades des del principi dels seus dies fins a l’actualitat. Per això i amb motiu de la celebració del 10è Aniversari del Museu Roda Roda l'any 2012, es va presentar aquest monogràfic de quatre vehicles de la casa Ferrari, cada un d’ells d’una dècada diferent des dels 60 fins a finals del s. XX, reflectint així una clara evolució dels vehicles tant en l’àmbit estètic, com en el camp mecànic i més purament tècnic.
Els Microcotxes dels anys 50
Presentació d'un espai monogràfic dedicat als microcotxes, amb vuit exemplars de l’època.
Durant la dècada dels anys 50, més d’una trentena de marques automobilístiques es dedicaven a la fabricació de microcotxes a l’estat espanyol. Aquest tipus de vehicle va suposar, per a la nostra societat, un pas intermedi entre la motocicleta i l’automòbil actual. De fet, fins a la comercialització massiva del Seat 600 a principi dels 60, els microcotxes eren els vehicles populars a l’abast de les classes populars que no podien adquirir un automòbil més gran.
Georges Irat, la voiture de l’elite
Els primers Georges Irat es van construir l’any 1920, convertint-se per la seva qualitat i prestacions en els automòbils de l’elit de França i també d’altres llocs d’Europa, fins a l’arribada de la II Guerra Mundial, quan es van deixar de fabricar. D’origen francès, és un dels dos-cents vehicles que es van fabricar d’aquest model i l’únic en tot l’Estat espanyol.
El Museu exposa un vehicle de la marca Georges Irat, un model descapotable de l’any 1938, cedit al museu per Paco Minguell Pamies.
Aquest vehicle, que anteriorment va ser propietat de Fernando Sirera, conegut empresari de la ciutat, propietari de botigues de fotografia i reporter de televisió, apareix en alguns fragments de la pel·lícula documental Surcos que Sirera va realitzar per les comarques de Lleida.