Twitter Facebook YouTube Instagram flickr RSS Inici Contacte Mapa web Català | Español    Traductor: 
Esteu aquí: Inici Notícies ‘Tosca’ de Giacomo Puccini al Teatre de la Llotja

‘Tosca’ de Giacomo Puccini al Teatre de la Llotja

‘Tosca’ de Giacomo Puccini al Teatre de la Llotja

‘Tosca’ de Giacomo Puccini al Teatre de la Llotja

 

REGIDORIA DE CIUTAT I CULTURA

En el marc de la programació de LaTemporada Lleida, el Circuit d’Òpera a Catalunya, els Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès oferiran divendres, 19 de març, a les 19.00 h, aquesta òpera en tres actes sobretitulada en català

Text de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica basat en l’obra teatral La Tosca, de Victorien Sardou. Estrenada al Teatro Costanzi (Roma), el 14 de gener de 1900
El Teatre de la Llotja acull divendres, 19 de març, a les 19.00 hores, ‘Tosca’ de Giacomo Puccini. En el marc de la programació de LaTemporada Lleida, el Circuit d’Òpera a Catalunya, els Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès ofereixen aquesta òpera en tres actes sobretitulada en català.
El text és de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica basat en l’obra teatral La Tosca, de Victorien Sardou. Va ser estrenada al Teatro Costanzi (Roma), el 14 de gener de 1900.
Tosca és una òpera d’estètica realista considerada per Puccini com una obra sense proporcions excessives, que no exigia superabundància de música ni esdevenia un espectacle decoratiu.
El compositor es va esforçar per bastir un llenguatge original, atrevit i expressionista amb moments poètics, dissonants i altres impressionants com el Te Deum, d’ascendència meyerbeeriana i extret d’un antic llibre d’oracions. Puccini també es va documentar en l’ambientació d’escenaris reals i propers com l’església de Sant’Andrea della Valle (toc de campanes de l’època, inclòs), el palau Farnese i el Castell de Sant’Angelo, en temps de la cacera de republicans a l’època del Papa Pius VII el 1800.
En destaquen les àries convertides en hits del repertori pel seu cop d’efecte que eixampla el temps psicològic i focalitza l’atenció. Es construeixen per melodies no gaire desenvolupades, directes i que flueixen des d’una entrada tènue cap una intensitat creixent i el registre agut. Ho prova el lament-pregària “Visi d’arte” de Tosca: una dona, passional, gelosa, decidida i valenta que arriba al Do sobreagut a “Io quella lama” però que ens commou més per la força i el dramatisme, especialment quan no canta. El mateix límit té agut té Cavaradossi a la famosa arietta “Vittoria!” després de ser torturat. El rol requereix un tenor líric de centre i agut cabalosos, domini de la línia (“Recondita armonia” i “E lucevan le stelle”) que en retrati la calidesa, honestedat, sensualitat i el compromís amb els seus ideals polítics. Enfrontats a ells, l’autoritari, sàdic i maquiavèl·lic Scarpia necessita d’un baríton dramàtic de veu ampla, centre flexible i gran sentit del fraseig i de la dicció per exhibir el caleidoscòpic ventall de matisos i intencions. És un tirà mogut per l’ambició de poder i el desig sexual per Tosca, com a ominoses forces desencadenants de tots els esdeveniments dels protagonistes com expressa a “Gia mi dicon venal”.
Són tres rols singulars, ben definits, immersos en una acció trepidant, dramatisme creixent i tensió continuada amb tres factors preeminents. Primer: una dramatúrgia basada en l’exploració psicològica i en la música. Aquesta es basteix sobre nombrosos leitmotivs i jocs de polaritats extremes en dinàmiques, estils musicals i en la redistribució del cant entre les veus i l’orquestra. En segon lloc: l’estil conversacional i declamat  (parlato i xiuxiueig, inclosos) contrastat pel lirisme expansiu en una vocalitat d’alenades bròfegues i delicades.
I, per últim, el paisatge sonor creat per la reducció de la música a un teló de fons i per la intervenció de recursos acusmàtics. Les controscenes reforcen la percepció de realisme i melodramatitzen el temps i l’escena cercant la fascinació a partir de l’emoció i la sorpresa.
Les entrades estan a la venda (Preu: 36 € / Reduït: 32 € / Grups +10: 30 €) al web de LaTemporada Lleida, a les taquilles del Teatre de la Llotja, Teatre Municipal de l’Escorxador, Auditori Municipal Enric Granados i a l’oficina de Turisme de Lleida.
33a temporada d’Òpera a Catalunya
L’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i el Departament de Cultura de la Generalitat presenten la 33a temporada d’Òpera a Catalunya. El Circuit d’Òpera a Catalunya està integrat per les ciutat de Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Manresa, Granollers, Reus, Girona, Vic, Tarragona, Lleida, Viladecans, Tortosa i Barcelona. El compromís d’aquestes ciutats i institucions fan possible que el país compti amb un model únic que permet la difusió i gaudir de l’òpera al territori, sempre comptant amb el suport de Fundació Banc Sabadell i l’Ajuntament de Sabadell.
La Fundació Òpera a Catalunya neix per donar continuïtat a la tasca històrica realitzada per l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i del Cicle Òpera a Catalunya, reforçant aquells aspectes nous i amb vocació de creixement.

REGIDORIA DE CIUTAT I CULTURA
En el marc de la programació de LaTemporada Lleida, el Circuit d’Òpera a Catalunya, els Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès oferiran divendres, 19 de març, a les 19.00 h, aquesta òpera en tres actes sobretitulada en català
Text de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica basat en l’obra teatral La Tosca, de Victorien Sardou. Estrenada al Teatro Costanzi (Roma), el 14 de gener de 1900
El Teatre de la Llotja acull divendres, 19 de març, a les 19.00 hores, ‘Tosca’ de Giacomo Puccini. En el marc de la programació de LaTemporada Lleida, el Circuit d’Òpera a Catalunya, els Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès ofereixen aquesta òpera en tres actes sobretitulada en català.
El text és de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica basat en l’obra teatral La Tosca, de Victorien Sardou. Va ser estrenada al Teatro Costanzi (Roma), el 14 de gener de 1900.
Tosca és una òpera d’estètica realista considerada per Puccini com una obra sense proporcions excessives, que no exigia superabundància de música ni esdevenia un espectacle decoratiu.
El compositor es va esforçar per bastir un llenguatge original, atrevit i expressionista amb moments poètics, dissonants i altres impressionants com el Te Deum, d’ascendència meyerbeeriana i extret d’un antic llibre d’oracions. Puccini també es va documentar en l’ambientació d’escenaris reals i propers com l’església de Sant’Andrea della Valle (toc de campanes de l’època, inclòs), el palau Farnese i el Castell de Sant’Angelo, en temps de la cacera de republicans a l’època del Papa Pius VII el 1800.
En destaquen les àries convertides en hits del repertori pel seu cop d’efecte que eixampla el temps psicològic i focalitza l’atenció. Es construeixen per melodies no gaire desenvolupades, directes i que flueixen des d’una entrada tènue cap una intensitat creixent i el registre agut. Ho prova el lament-pregària “Visi d’arte” de Tosca: una dona, passional, gelosa, decidida i valenta que arriba al Do sobreagut a “Io quella lama” però que ens commou més per la força i el dramatisme, especialment quan no canta. El mateix límit té agut té Cavaradossi a la famosa arietta “Vittoria!” després de ser torturat. El rol requereix un tenor líric de centre i agut cabalosos, domini de la línia (“Recondita armonia” i “E lucevan le stelle”) que en retrati la calidesa, honestedat, sensualitat i el compromís amb els seus ideals polítics. Enfrontats a ells, l’autoritari, sàdic i maquiavèl·lic Scarpia necessita d’un baríton dramàtic de veu ampla, centre flexible i gran sentit del fraseig i de la dicció per exhibir el caleidoscòpic ventall de matisos i intencions. És un tirà mogut per l’ambició de poder i el desig sexual per Tosca, com a ominoses forces desencadenants de tots els esdeveniments dels protagonistes com expressa a “Gia mi dicon venal”.
Són tres rols singulars, ben definits, immersos en una acció trepidant, dramatisme creixent i tensió continuada amb tres factors preeminents. Primer: una dramatúrgia basada en l’exploració psicològica i en la música. Aquesta es basteix sobre nombrosos leitmotivs i jocs de polaritats extremes en dinàmiques, estils musicals i en la redistribució del cant entre les veus i l’orquestra. En segon lloc: l’estil conversacional i declamat  (parlato i xiuxiueig, inclosos) contrastat pel lirisme expansiu en una vocalitat d’alenades bròfegues i delicades.
I, per últim, el paisatge sonor creat per la reducció de la música a un teló de fons i per la intervenció de recursos acusmàtics. Les controscenes reforcen la percepció de realisme i melodramatitzen el temps i l’escena cercant la fascinació a partir de l’emoció i la sorpresa.
Les entrades estan a la venda (Preu: 36 € / Reduït: 32 € / Grups +10: 30 €) al web de LaTemporada Lleida, a les taquilles del Teatre de la Llotja, Teatre Municipal de l’Escorxador, Auditori Municipal Enric Granados i a l’oficina de Turisme de Lleida.
33a temporada d’Òpera a Catalunya
L’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i el Departament de Cultura de la Generalitat presenten la 33a temporada d’Òpera a Catalunya. El Circuit d’Òpera a Catalunya està integrat per les ciutat de Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Manresa, Granollers, Reus, Girona, Vic, Tarragona, Lleida, Viladecans, Tortosa i Barcelona. El compromís d’aquestes ciutats i institucions fan possible que el país compti amb un model únic que permet la difusió i gaudir de l’òpera al territori, sempre comptant amb el suport de Fundació Banc Sabadell i l’Ajuntament de Sabadell.
La Fundació Òpera a Catalunya neix per donar continuïtat a la tasca històrica realitzada per l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i del Cicle Òpera a Catalunya, reforçant aquells aspectes nous i amb vocació de creixement.