Twitter Facebook YouTube Instagram flickr RSS Inici Contacte Mapa web Català | Español    Traductor: 
Esteu aquí: Inici Notícies Lleida recorda Joan Triadú en el centenari del seu naixement

Lleida recorda Joan Triadú en el centenari del seu naixement

Lleida recorda Joan Triadú en el centenari del seu naixement

Lleida recorda Joan Triadú en el centenari del seu naixement

CULTURA

En el marc de les activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya en commemoració d’aquesta efemèride

La Fundació Vallpalou de Lleida ha acollit aquesta tarda la presentació d’una làmina editada per Sant Jordi per la família Sayrach amb un text de Joan Triadú i una il·lustració de l’artista Romà Panadès. Aquest acte forma part del conjunt d'activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya per commemorar el centenari del naixement del pedagog i escriptor Joan Triadú, nascut a Ribes de Fresser l'any 1921. De l’edició de la làmina n’ha tingut cura l'editorial lleidatana Pagès Editors.

En la presentació hi han participat la tinent d’alcalde  Montse Pifarré; Joan Josep Isern, comissari de l’Any Joan Triadú; Carles Duarte, director general del CIC; Eulàlia Pagès, directora de Pagès editors, i Eulàlia Sayrach, filla de Narcís Sayrach.

La tinent d'alcalde Montse Pifarré, en la seva intervenció, ha destacat que Triadú és l'exemple "d'una vida facilitant el camí a milers de lectors i posant la literatura al lloc que li correspon entre les arts més nobles".



Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, 30.07.1921 – Barcelona 30.09.2010)


Joan Triadú i Font fou mestre, pedagog, crític literari, escriptor, traductor, defensor de la llengua catalana i activista cultural.

La trajectòria vital de Joan Triadú va lligada estretament a l’evolució de la cultura catalana del segle XX. L’any 1942 es va llicenciar en Filosofia i Lletres i poc després una malaltia el va obligar a recloure’s a Cantonigròs (Osona) on el 1944 -i fins al 1968- va ser l’ànima del Concurs Parroquial de Poesia, una de les primeres manifestacions públiques de la literatura catalana perseguida pel franquisme.

El 1946 va ser un dels fundadors de la revista ‘Ariel’. Entre 1948 i 1950 va fer de lector a la universitat de Liverpool i el 1951 va protagonitzar una de les primeres controvèrsies del món cultural, tant de l’interior com de l’exili, amb la publicació de les dues antologies, la de poesia (1900-1950) i la de contistes (1850-1950).

Aquell mateix 1951 va començar a donar classes al CICF, entitat de la qual -convertida en Institució Cultural del CIC- va arribar a ser director tècnic fins al 1993. Va viure de prop la creació, l’any 1961, d’Òmnium Cultural i de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), convertida el 1969 en Delegació d’Ensenyament del Català (DEC).

Autor de milers d’articles sobre pedagogia i literatura catalana, va ser una presència habitual a la revista ‘Serra d’Or’ i a les pàgines de cultura del diari Avui des que va començar a publicar-se, l’abril de 1976, fins a la seva mort el 2010.

Creu de Sant Jordi (1982), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre altres distincions, la seva bibliografia aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar.