Amici miei, dibuixos

L’amistat com a alteritat, com a reconeixement, com a tribut, com a convivència. Dibuixar per recordar allò que s’ha perdut, per donar testimoni del passat en companyia de les persones estimades, de les que ja no hi són; d’allò somiat, d’allò oblidat, d’allò desitjat, d’allò idealitzat. Una biografia gràfica. Un dejavú d’imatges poderoses, íntimes, compartides. Ni congelades, ni tristes: vives i apassionades. També les fílies i les fòbies; els animals i les plantes, l’univers en una mirada.