El príncep

El príncep, de Maquiavel, és la manera particular que tenim d’entendre el teatre més enllà de l’entreteniment pur i buscant el debat per tal de situar l’espectador en un terreny en el qual s’hagi de fer preguntes contínuament, i les respostes, si les troba, poden ser molt diverses i sovint contradictòries. El nostre “príncep” descriu el món real, el nostre, que fa molt de soroll -de vegades per no dir res-. Retrata una bona part de l’absurditat de l’ésser humà, i és especialment crític amb el poder ideològic, social, emocional i sexual. Gràcies a una de les grans dames del teatre a escala nacional, l’aclamada Màrcia Cisteró, es presentarà d’una manera molt breu però incisiva un dels primers tractats de filosofia política moderna que actua com una instrucció immoral per a les persones que ambicionen administrar, manipular i conservar el poder. Màrcia Cisteró posarà la veu i l’ànima a un Nicolau Maquiavel irreverent, mordaç i sarcàstic que trobarà en el cos i el moviment del reconegut ballarí i coreògraf Marc Jubete el complement necessari per entendre les emocions associades al poder (l’abús, la impunitat, la corrupció i l’engany, entre d’altres). Una reflexió oberta, fugaç en extensió però intensa en intenció. Fitxa artística Autor: Nicolás Maquiavelo Versió, traducció i direcció: Francesc Cerro-Ferran Intèrpret: Màrcia Cisteró Coreografia i dansa: Marc Jubete