L’AIGUA, UN DIÀLEG NECESSARI

L’aigua al territori de Lleida és un bé natural que genera contrastos. En el nord de la demarcació aquest element és abundant i defineix el seu paisatge, ja sigui a l’hivern amb la capa blanca de la neu o la resta de l’any fluint amb gràcia arreu. En canvi, a la plana aquest recurs és escàs i molt apreciat. En aquesta part baixa, des de fa segles, s’ha aprofitat i canalitzat l’aigua per garantir el proveïment i el reg agrícola. En els darrers 150 anys, però, amb l’arribada de noves tecnologies que han permès la construcció de grans preses i embassaments, els paisatges s’han modificat substancialment. Per una banda, la creació d’aquests embassaments ha comportat la inundació de terres fèrtils, però per l’altra, al sud, s’han generat àmplies superfícies productives gràcies al desenvolupament dels sistemes de reg i de l’activitat agrícola. Aquest cicle pretén ser, doncs, un recordatori a tota la població dels beneficis del regadiu, i també un reconeixement a la tasca, l’esforç i el sacrifici tant de les persones que van perdre els seus terrenys més preuats, com de les que, amb la seva visió i empenta, vam promoure uns sistemes de reg que avui defineixen la nostra identitat i orienten el nostre futur.