Rutes de l'aigua

Les rutes de l'aigua ofereixen una panoràmica sobre el territori en què els recursos hídrics, les tecnologies i en general la utilització de l'aigua n'és el principal protagonista. Són itineraris a peu o amb transport que ens proposen una determinada lectura de l'entorn a parir de l'aigua. El fil conductor orienta la interpretació dels elements assenyalats en el paisatge, urbà o natural, a través del reconeixement d'un patrimoni únic.

El Museu de l'Aigua ofereix itineraris pels cursos d'aigua relacionats amb els seus espais:

  • Dipòsit del Pla de l'Aigua:
    • Ruta de les fonts monumentals: recorregut urbà per les fonts que repartien l'aigua del dipòsit: la de la plaça del Dipòsit, la dels Tritons, la de l'Ensenyança, la del Roser i la de l'Hospital, a les que es poden afegir les fonts de les Piques, de la Costa del Jan i del Governador, que hi estan relacionades.
    • Ruta del canal de Pinyana: resseguint l'inici del canal a la Noguera Ribagorçana amb l'assut i la casa de l'aigua de Pinyana, els molins d'Alfarràs, Almenar i Vilanova de Segrià i la Mata de Pinyana a Alguaire.

  • Campament de la Canadenca:
    • Ruta del canal de Seròs: des de la resclosa de Lleida a la Mitjana fins al campament de la Bordeta i l'embassament d'Utxesa, resseguint el canal i visitant la central hidroelèctrica de Seròs.

  • Molí de Sant Anastasi:
    • Ruta de la sèquia de Fontanet: itinerari per la sèquia de Fontanet en el seu tram urbà, des del molí fins al partidor de la Bordeta i un tram a l'aire lliure.
    • Ruta de Copa d'Or: recorregut per aquesta partida de l'horta on s'hi poden veure diversos elements relacionats amb l'aigua: la sèquia de Fontanet i la de Torres, el canal de Seròs, el torrent de la Femosa i el pont del Boc de Biterna, el xoperal del Tòfol i el Camí del riu. 

Les rutes es programen al llarg de l'any. Consulteu l'apartat d' Agenda per saber-ne més.


Territori aigua

Més enllà dels itineraris propis del museu, us proposem 7 itineraris per fer pel vostre compte, per tal que pugueu resseguir els camins de l’aigua al voltant de Lleida i descobrir el territori des del punt de vista de l’aigua.

Els recorreguts estan pensats per fer en cotxe, tot i que també es podrien fer en bicicleta o a peu. Seguiu els enllaços per informar-vos de cada punt d’interès.

Centrals hidroelèctriques, patrimoni històric i entorns espectaculars us esperen!

 

Per la banqueta del canal de Seròs

El canal de Seròs neix a Lleida al parc de la Mitjana i ressegueix el riu Segre pel seu marge esquerre, travessant els municipis d’AlbatàrrecSudanell, conegut pel seu pessebre vivent en èpoques nadalenques, i Torres de Segre , fins que arriba a l’embassament d’Utxesa , avui un espai natural excepcional, on podem gaudir de l’observació d’ocells, itineraris en bicicleta i a peu, que ens permeten arribar fins al poble i al  riu, en un entorn que combina els espais aquàtics, el regadiu i els secans. A Torres podem visitar també l’ermita de Carrassumada i el Museu de l’Evolució.

Dirigint-nos cap a Aitona, trobarem la central hidroelèctrica de Seròs,  visitable a través d’ Endesa Educa . Visitada la central i el final del canal, podem arribar-nos a Aitona on hi trobem la Cova del Pare Palau i el projecte Fruiturisme, i Seròs podem visitar el poble i el Monestir d’Avinganya.

 

Els llacs del tren

Des de Lleida, ens dirigim a Balaguer , on podem visitar el Museu Comarcal de la Noguera per conèixer la història i els trets definidors del territori. Des d’allí, per la carretera de Gerb, arribarem a l’embassament de Sant Llorenç de Montgai, obra de la Canadiense de 1930, actualment indret pintoresc amb moltes possibilitats d’activitats de natura i d’arqueologia.

Ben aviat arribem a Camarasa on trobem la gran presa que durant molts anys fou la més alta d’Europa. Podem arribar-nos a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa, indret espectacular entre penya-segats i la paret de la presa, modelat pel pas de l’aigua. Darrera la paret de la presa, l’embassament de 17 km serpenteja entre les serres del Prepirineu fins a la cua, a l’espectacular estret de Terradets. Allí trobem una presa més reduïda, també de la Canadiense, creuada per l’antiga carretera, oberta per la companyia elèctrica per transportar la maquinària de les centrals hidroelèctriques.

Entrar a la conca de Tremp, amb la vista de postal del llac de Terradets, és un dels grans plaers de la ruta, sota l’impressionant castell de Mur a l’esquerra. Arribem a Tremp , ciutat activa i centre d’una activitat frenètica quan es feien les obres a principis del segle XX. Conserva un patrimoni molt destacat. No us perdeu l’Epicentre per descobrir tota l’oferta de la ciutat i de la  comarca.

Ens dirigim a Salàs de Pallars, on ens podem remuntar a principis del segle XX amb les Botigues Museu , i gaudir dels esports nàutics a l’embassament de Sant Antoni. Ben aviat la seva central serà visitable, amb l’exposició del centenari de les hidroelèctriques al Pallars.

Acabarem la ruta a la Pobla de Segur , que podem visitar i apropar-nos al Museu dels Raiers al Pont de Claverol.

Tot aquest itinerari es pot fer en cotxe o resseguint el Tren dels Llacs

 

La vall de la llum

Des de la Pobla de Segur ens dirigim a la Vall Fosca , marcada per les obres hidroelèctriques que hi dugué a terme Energía Electrica de Cataluña. Al llarg de la carretera, feta per l’empresa en 30 dies, veurem rastres de les obres: canonades forçades, rescloses i les centrals de la Plana i de Molinos, envoltats dels encantadors pobles de la Vall Fosca. Al capdamunt de la vall arribarem a la central de Capdella, inaugurada l’any 1913, que recull l’aigua dels llacs de la capçalera de la vall, units subterràniament fins a l’estany Gento. D’allí, un canal porta l’aigua fins a la cambra d’aigües, on una canonada forçada la baixa fins a les turbines. La central i part del campament formen avui el Museu Hidroelèctric de Capdella , imprescindible per conèixer l’aventura de la construcció de la central i la història i transformacions de la vall.

Resseguint la carretera arribem al llac de Sallente, fet als anys 80 per a la central reversible Sallente – Gento, que reaprofita l’aigua. L’antic telefèric de les obres és un accés còmode, a l’estiu, a tota la zona lacustre i a la vessant sud del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

 

El riu d’ENHER

L’any 1944 es funda ENHER per fer un aprofitament hidroelèctric integral del riu Noguera Ribagorçana, fins aquell moment no explotat.

Des de Lleida, agafem la carretera de Vielha. Passat Alfarràs podem arribar a l’estret on s’erigeix la presa de Santa Anna, en un indret de gran bellesa. Aigües avall de la presa veurem l’antic assut del canal de Pinyana, datat del segle XIV. Tornant a la carretera principal, una mica més amunt, pel trencant d’Estopanyà arribarem a la presa de Canelles , on podem visitar el Centre d’Interpretació, la central hidroelèctrica, l’impressionant presa i la cova negra de Tragó.

Riu amunt trobarem Pont de Montanyana , on hi ha una central subterrània, i per on podem arribar a l’estret de Mont-rebei .

Uns kilòmetres més amunt tenim la presa d’Escales, vora el poble de Sopeira . A la cua de l’embassament trobem el Pont de Suert , centre de la companyia durant les obres, avui nucli de serveis de la comarca. Hi destaca l’església feta per Eduardo Torroja, d’ENHER, i el nucli antic. Sortint del Pont, tenim dues opcions: resseguir el riu principal o entrar a la Vall de Boí.

Seguint la Noguera Ribagorçana passarem Vilaller i trobarem les centrals de Vilaller, Bono, Senet i Llauset Montamara (reversible, en una vall lateral). A la capçalera del riu, la boca sud del túnel de Vielha i un paisatge excepcional.

Seguint la Vall de Boí , hi trobem les centrals de Pont, Boí i Caldes. A la vall no podem deixar de visitar el conjunt romànic i el Centre d’Interpretació , el balneari de Caldes i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici .

 

La vall atlàntica

La Vall d’Aran va ser objectiu d’aprofitaments hidroelèctrics ja al 1924 amb la central de Cledes, avui en desús, a Bossost. Però no serà fins a partir dels anys 40 que se’n fa l’aprofitament integral. Des de la capçalera de la Garona, trobem les centrals d’Arties Aiguamoix, Vielha, Benós, Bossost i Pont de Rei.

A la vall, no podem oblidar els pobles de muntanya, la capital Vielha , el nucli turístic de Baqueira el Museu dera Val d’Aran i el patrimoni romànic de la vall, i l’entorn natural, com Artiga de Lin, la vall d’Arties o Montgarri. Ben aprop, trobem les valls franceses de Luchon Cominges

 

El gran riu

El riu Ebre ja va ser objectiu de La Canadiense des dels seus orígens, tot i que no va tirar endavant els seus projectes a Faió. Uns anys més tard construeix el petit salt de Flix , vora la química, que aprofita el gran meandre. Avui hi trobem la Reserva Natural de Sebes .

Anys més tard, ENHER es fa amb la concessió i construeix dos grans embassaments: Riba-roja Mequinensa . S’inunden pobles i se’n fan de nous: desapareix la Mequinensa de Jesús Montcada , però es crea un nou poble vora l’aiguabarreig de tres grans rius: Ebre, Segre i Cinca, avui espai natural . Prop de la Granja d’Escarp , podeu pujar al cim de Montmaneu, amb vistes espectaculars durant la floració dels fruiters.

 

El país regat / el país sec

Lleida és el centre d’una extensa àrea regada, amb una horta històrica que es remunta a l’edat mitjana, ampliada els darrers segles amb els regadius moderns. Passejar per les banquetes dels canals, gaudir dels canvis de colors del paisatge i gaudir dels productes de la terra són alguns dels plaers que ens reserva el territori.

Descobrir la seva història és fonamental per comprendre’l i ho podem fer a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell a Mollerussa, sobre la construcció del canal, al Museu d’Arquitectura d’Almacelles, sobre la colonització del territori, i als múltiples centres patrimonials dedicats al patrimoni agrícola.

Alhora, gran part de l’entorn de la ciutat de Lleida es considera territori de secà: la comarca de les Garrigues i part del Segrià es consideren zones emblemàtiques de secà. Tanmateix, la manca d’aigua abundant ha motivat una gestió eficaç de l’aigua, amb un patrimoni riquíssim vinculat a la construcció de la pedra seca.

Un exemple de la vàlua i promoció del patrimoni dels secans és Torrebesses , amb un conjunt de construccions vinculades amb la gestió de l'aigua: aljubs, basses, cadolles, pous, sèquies, sínies...