La col·lecció
La col·lecció del Museu de l'Automoció de Lleida consta d’un extraordinari conjunt d’automòbils originals i perfectament restaurats que recorden èpoques passades. És un museu municipal, dels únics en aquest àmbit, amb una gran diversitat i riquesa de peces que ens conviden a fer un viatge pel món de la indústria de l’automòbil a través de la història. Ens transporten a temps passats i ens permeten reflexionar sobre l’evolució de la tècnica i sobre els canvis socials que l’han envoltada.
El fons inicial del museu es va formar arran de l’acord entre l'Ajuntament de Lleida amb el col·leccionista Francesc Segura, formada per 14 automòbils, 5 motocicletes i altres peces relacionades amb l'automoció. A partir d’aquest fons inicial, l'Ajuntament va incrementar la col·lecció amb vehicles històrics de la seva propietat (motos de la Guàrdia Urbana, camions de bombers, cotxes oficials...) i altres col·leccionistes van fer donació dels seus vehicles.
Actualment, la col·lecció municipal la formen un total de 90 peces, entre automòbils, motocicletes, motors i altres peces. Destacar-ne un de sol es fa difícil, ja que tots tenen particularitats que els converteixen en únics. Es pot admirar un Rolls Royce Phantom 1 del 1925, que pertany a un grup exclusiu, ja que la carrosseria només es va incorporar a sis exemplars de la firma, i un motor seccionat Hispano-Suiza del 1917, que destaca pel seu concepte innovador i que es va presentar per primera vegada a la Fira de Mostres de París del 1922.
El Biscuter, un autocar Fiat 15 Ter Omnibus del 1915 que feia de cotxe de línia i correus de la línia Lleida-Ponts o un antic tractor Lanz –peça imprescindible per la importància que l’agricultura ha tingut i té a Lleida- són altres de les joies del museu. Peces curipses son els surtidors de benzina o els seients dels antics autobusos urbans de Lleida. També hi trobem una col·lecció de miniatures a escala 1:43 donada a la ciutat per Ramon Duró, formada per 1.800 peces.
L'exposició de la col·lecció municipal es mostra conjuntament amb una vintena de cotxes i una vintena de motocicletes cedits en dipòsit per particulars que la complementen. Són col·leccionistes i aficionats a l'automoció, que mostren així la confiança i il·lusió en el projecte. Aquests vehicles estan temporalment exposats i van canviant. També està en dipòsit la col·lecció de miniatures a escala 1:24 de Manel Armillas, amb unes 500 peces.
Agraïm la col·laboració del Club de Vehicles Històrics de Lleida i del Club Clàssics Motor Lleida.
L'exposició
L'exposició del museu està distribuïda per àmbits temàtics:
L’àmbit central es dedica als cotxes, iniciant el recorregut per dos vehicles emblemàtics i complementaris: el Rolls Royce i l’Austin Seven, dos cotxes del mateix país i època, però amb dues filosofies completament oposades. Seguidament, el nou espai anomenat Peces icòniques ofereix un recorregut per la història de l’automoció a partir de 4 vehicles: una carrossa berlina del segle XVIII, antecedent dels automòbils; un Dedion Bouton de 1907, el més antic del museu; el Ford T, primer cotxe construït en sèrie; i el Seat 600, mostra de la popularització dels cotxes al nostre país. I després trobem la resta de vehicles, on podem destacar un Hispano Suiza de 1928 o un Dyane 6 amb el primer xassís fet a l’estat.
L’àmbit de les motocicles recull una trentena d’aquests vehicles, on podem destacar les Terrot, Peugeot, Ossa, Montesa, Norton, René Gillet, Rieju o la popular Vespa.
L’àmbit dels serveis públics acull vehicles amb una funció determinada: els cotxes de bombers, les motos de policia, els autocars, els taxis o els cotxes fúnebres.
L’àmbit dels vehicles del camp ens endinsa en el sector primari bàsic en l’economia de Lleida, amb un tractor de 1923, una furgoneta Chevrolet o una DKW, que es venia a l’edifici que acull el museu.
L’àmbit dels motors exposa una col·lecció de peces mecàniques de gran qualitat, com un canvi de marxes Rolls Royce, un torn d’autocar o un motor seccionat Hispano Suiza de 1917.
L’àmbit de les miniatures acull dues col·leccions excepcionals: la Sr. Ramon Duró a escala 1:43, amb uns 1.800 exemplars, donada a l’Ajuntament de Lleida, i la del Sr. Manel Armilles, a escala 1:24, amb uns 500 exemplars i cedida en dipòsit. Hi podem apreciar l’evolució de l’automoció al llarg del temps, des dels primers artefactes autopropulsats fins a moderns cotxes de carreres. La col·lecció de miniatures ens mostra al llarg d’un recorregut ordenat per la historia de l’automòbil a partir de les marques i nacionalitats.
El taller: reproducció d’un antic taller mecànic, aprofitant part de l’edifici original, on s'hi pot veure un fossat, eines, cartells de publicitat i peces de recanvi.
L’edifici: el taller Velasco
El museu està instal·lada en un antic taller mecànic. L’any 1954, les necessitats del subministrament de combustible a la província de Lleida i també un sector agrícola i industrial en constant creixement van fer que l’empresari Eduardo Velasco García, es decidís a construir un edifici que fos capaç d'allotjar la creixent flota de camions CAMPSA, els quals feien arribar el combustible a les estacions de servei de tota la província. Posteriorment es traslladaran al polígon El Segre. Des d'aquell moment, l'edifici es va dedicar en exclusiva a la comercialització i reparació de turismes i furgonetes industrials i va convertir-se en la seu del concessionari oficial DKW, fabricant de les populars camionetes d'aquesta marca.
Fins al 1964 fou seu de la marca IMOSA, que fabricava sota llicència Auto Union, les anomenades DKW a la seva factoria de Vitoria. L’ any 1972 es va convertir en la seu de MEVOSA, empresa que distribuïa de manera conjunta les marques Mercedes Benz i Volkswagen, mentre continuava amb la fabricació de les DKW. Finalment va esdevenir concessionari oficial Mercedes Benz per a la província de Lleida. L'any 1970 l'Ajuntament de Lleida donà el nom d'Eduardo Velasco a un dels carrers que envolta l’immoble.
L’edifici constava de zona de tallers, àrea de vendes, àrea administrativa, recanvis, serveis i manteniment, juntament amb l’habitatge del propietari.
L'any 1992 l'edifici quedava sense activitat en traslladar-se Mercedes Benz a unes noves instal·lacions als afores de la ciutat. L'edifici va passar a formar part del patrimoni municipal el 1997: la part central va ser reconvertit en l’actual Museu Roda Roda, inaugurat l'any 2002, la part de vendes es va transformar en la Llar Santa Cecília i els habitatges es van convertir en pisos socials.
Els fons del museu es distribueixen per l’antic taller, l'àrea de recanvis i les oficines.