Carta Municipal per a l'educació

conscients que les veritables transformacions de l’ésser humà, les que més perduren en les generacions, les que millor afavoreixen l’avenç de la civilització, les que procuren majors quotes de benestar i més alts nivells en la llibertat individual i col·lectiva, són les que demanen de l’ensenyament dels coneixements i les tècniques, i de l’educació en els valors, 

Declarem

Que volem impulsar, tant com sigui possible als nostres recursos humans i materials, l’educació dels nostres ciutadans i ciutadanes, siguin quins siguin els seus condicionaments socials, culturals, econòmics o d’altra índole.

Que ens comprometem a atendre les necessitats formatives d’aquelles persones que més ho necessitin, d’acord amb les possibilitats de l’Administració Municipal i amb els esforços que lliurement la iniciativa privada vulgui sumar-hi.

Que entenem que l’educació és una necessitat i un dret universals i que no hi ha edat que en limiti la seva acció.

Que sabem que l’educació ha de ser plural, participativa, arrelada al medi, no dirigista i afavoridora dels valors democràtics.

Que, partint del patrimoni educatiu que té la ciutat de Lleida, i amb voluntat de sumar i coordinar les experiències presents i futures de l’ensenyament i l’educació, des de la responsabilitat que correspon a la Institució que representa tots els ciutadans i ciutadanes, l’Ajuntament de la ciutat,

Acordem

Aprovar la CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÓ DE LLEIDA com a document que recull les voluntats col·lectives per a la consecució dels objectius declarats i que manifesta la inequívoca voluntat de la ciutat a pertànyer a la xarxa de “Ciutats Educadores” del món, i amb elles, a fonamentar el dret i l’acció educatius en els valors de la democràcia, del respecte a la diversitat, de l’estima del patrimoni cultural i natural de l’entorn, del dret universal al coneixement de la llengües, de les ciències, de les arts i de les tecnologies.

Aprovar la CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÓ DE LLEIDA, com a expressió de la conjunció d’esforços, infraestructures i metodologies i com a explícit homenatge al treball que, en matèria educativa, han fet les generacions anteriors a la nostra, treball que volem continuar i créixer en eficàcia per al bé de tots els ciutadans i ciutadanes.

Introducció

En el concert de les nacions democràtiques del món, avancen els projectes unitaris per a les accions a favor dels grans valors universals de la humanitat: el de la pau, el del dret al treball, el de la justícia distributiva, el de la solidaritat social, el del dret a la sanitat, etc. Un d’aquests valors democràtics que aplega voluntats internacionals és el del dret a l’educació al llarg de tota la vida de les persones. No només els estats, sinó que tota la societat civil estem en contínua mobilització d’esforços humans i econòmics per assegurar majors cotes en la qualitat de l’educació i més altes fites en la seva universalització.

Lleida, a través del seu Ajuntament, s’ha adherit a l’ ”Associació Internacional de Ciutats Educadores” (AICE). Aquest gest és signe de la voluntat que té la nostra ciutadania de pertànyer a la comunitat internacional i de treballar-hi en aquelles matèries a les quals és més sensible. L’educació del nostre poble és la peça clau de l’acció col·lectiva per a uns més alts i extensos nivells de coneixement, de cultura, de benestar i, a la fi, de llibertat individual i col·lectiva.

L’ ”Associació Internacional de Ciutats Educadores”, creada a Barcelona l’any 1990, té com a objectius fonamentals la promoció d’activitats educatives - encara més enllà d’aquelles que regulen les Lleis nacionals com a bàsiques de la població- i la cooperació de la societat civil en aquestes tasques.

Es en aquest marc que es constata com a més evident cada dia el fet que el conjunt social de les ciutats, en la mesura que desenvolupa les seves tasques quotidianes de treball i de lleure, també educa. La transmissió de coneixements i el foment dels valors socials, fins ara concebuts en l’estricte marc acadèmic o escolar, es descobreixen complementats per la múltiple experiència que les persones adquirim en els entorns socials on es desplega la nostra vida: els carrers, les empreses, els espais per al lleure i la cultura, els equipaments socials, els indrets de les institucions i administracions públiques o de públic servei, etc. Es així que tant la iniciativa institucional de les viles, com la privada, protagonitzen en el seu quefer diari aspectes educatius de la seva actuació econòmica, política, social o de qualsevol altra índole, ja expressos o dimanats d’aquesta múltiple activitat. Agrupar el que de més significativament té d’educació tot aquest quefer, i donar-li un corpus amb possibilitats pedagògiques, és l’objectiu fonamental d’aquesta CARTA PER A L’EDUCACIÓ de la ciutat de Lleida, similarment a com ho fan altres ciutats despertes del món.

La CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÓ, conté aquells compromisos que l’Ajuntament de Lleida, en el marc de les seves competències i en el de les seves capacitats, accepta de prendre des del moment de la seva aprovació en matèria de formació de les persones, independentment de la seva edat, sexe, credos o qualssevulla altres circumstàncies de la personalitat.

La CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÓ defineix els objectius de l’acció educadora de l’Ajuntament, amb la conjunció dels esforços possibles de tots els agents educadors de la ciutat, perquè siguin la brúixola que ha de marcar el rumb col·lectiu de la formació humana i de la participació efectiva del poble de Lleida en la seva pròpia història cultural i social.

La CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÓ compromet l’Ajuntament i els agents educadors de la ciutat de Lleida a impulsar la confecció i ulterior perfecció del “Projecte Educatiu de la Ciutat”, com a instrument de coordinació i d’orientació de les accions educatives de la col·lectivitat ciutadana.

Declaració. “Lleida, ciutat educadora”.

Lleida ha tingut, ja de tradició, una vocació constant de pedagogia amb la seva gent i amb la gent que hi ha volgut viure o, simplement, aprendre-hi. La nostra és una de les molt primeres ciutats d’Europa (i del món) que posseí, per expressa voluntat, el privilegi d’una Universitat. L’Estudi General, nascut l’any 1300, establí Lleida com a centre neuràlgic de l’educació de la Corona Catalana, molt abans que Barcelona o altres ciutats importants del continent europeu prenguessin aquesta iniciativa.

Els moviments pedagògics més avançats que revolucionaren feliçment el panorama educatiu europeu a tombants del segle passat i principis de l’actual, tingueren a Lleida, no només un ressò considerable, sinó també ideòlegs i pedagogs que hi sumaren els seus propis treballs intel·lectuals i pràctics. L’aparició del “Liceu Escolar”, precursor de força experiències pedagògiques modernes, és emblemàtic d’aquest moviment de consciència educativa per a la universalitat de l’ensenyament i la concepció d’aquest com a conquesta popular. Igualment emblemàtica fou la tasca desplegada per l’Escola Normal, fermament compromesa en la formació de mestres amb caràcter innovador i voluntat d’universalització de l’ensenyament.

La recuperació de la Universitat de Lleida en el marc del seu Estudi General, en aquest darrer terç de segle, aferma aquella intenció sempre present a Lleida de ser puntera en els espais educatius per a la seva gent i, encara, per a persones de ben lluny de l’àmbit local, comarcal o nacional fins i tot.

Si la història explica la nostra vocació, les experiències del present la refermen. L’esforç que ha fet Lleida creant escoles amb vocació catalana quan la llei no les permetia; l’impuls que les Administracions han donat, ja en democràcia, a la dignitat dels edificis escolars públics i al seu escreix; la insistent acció de l’Ajuntament per ampliar l’educació en aquells aspectes que el currículum no pot cobrir amb activitats multidisplinàries, i la constància que ha mantingut en la millora de les condicions de les instal·lacions, són proves fefaents d’aquest interès en l’educació.

Paral·lelament, els i les professionals de l’ensenyament, s’han organitzat per mantenir ferma i operativa la capacitat d’innovació i renovació en els mètodes i les didàctiques de l’ensenyament.

A la iniciativa privada en matèria pedagògica –a Lleida prou significativa tant en els vessants confessionals com en els laics- que ha creat nous centres d’ensenyament o n’ha mantingut la presència tradicional dels que fa molt de temps que hi existeixen, cal sumar-hi la creació de les Escoles Bressol municipals per part de La Paeria un cop aquesta s’estableix per sufragi universal.

Una ciutat com és la nostra, no només educa a partir de les infraestructures creades a l’efecte; ni l’educació que s’hi desenvolupa es restringeix al marc dels curricula que sanciona el Legislador. Si en l’antigor els gremis professionals ensenyaven els aprenents, és obvi que en els temps contemporanis, l’activitat professional també té una base eminentment educativa. Els mitjans de comunicació, de qualsevol mena que siguin, incloses les publicacions sectorials o veïnals, aborden, al seu torn, un aspecte no gens menystenible d’educació pública. Així mateix, les Institucions i les Associacions diverses que incardinen la vida ciutadana són, inherentment, protagonistes de l’educació per a la participació i per al desplegament cultural en allò que afecta a la necessària cohesió i a la lliure coexistència dels interessos individuals i col·lectius.

La ciutat s’ha anat dotant de tota mena d’infraestructures que permeten la socialització de les relacions interpersonals. Aquest entramat d’espais i d’equipaments (públics i privats) són un marc en el qual necessàriament es produeixen processos educatius en la mesura que han de ser compartits i en atenció al fet que són el contenidor de les relacions dels homes i les dones de tots els segments socials i d’edat.

No són concebibles, avui, el carrer o la plaça pública, el parc o la sala d’actes com a mers espais de trànsit o indrets sense interès socialitzador. Hem après que el carrer ha de compartir-se des d’interessos múltiples i diversos; que la plaça o el parc estranyen formes de relació interpersonal i amb el medi imprescindibles; que les sales on se celebren actes de cultura social són receptacles de formes educatives diverses... Aquestes realitats societàries que aporta la ciutat moderna, ens impulsen a concebre l’espai públic també com a contenidor d’activitat pedagògica, similarment a com ho són els edificis escolars o els universitaris, o les biblioteques.

Lleida, que ha expressat, de sempre, la seva vocació per la cultura i per les formes educatives d’aquesta, concep avui, que el seu propi si –tota la seva activitat social- és igualment educadora de valors i de coneixements; que les generacions successives aprenen i se socialitzen en els espais de relació que comparteixen. Per això Lleida professa la voluntat d’aprofundir, encara, en aquests aspectes educadors de la seva realitat quotidiana, vista des de l’angle social, des de l’econòmic, del cultural, o de l’institucional.

Aquesta CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÓ de la Ciutat de Lleida, és l’instrument que ha de fer possible que tot allò que la ciutadania realitza en la relació amb els altres sigui tingut com a element d’educació.

Igualment la CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÓ ha de fer possible la comprensió que els espais que comparteixen els ciutadans i les ciutadanes de Lleida, són indrets on realitzem, conjuntament i diversa, l’activtat educativa del nostre cos social.

Aconseguir que les esmentades accions educadores cooperin per a la major conquesta de valors socials democràtics i per a una millor cohesió en la diversitat de la ciutadania, així com aconseguir que els espais compartits siguin veritables “escoles” de relació interpersonal, és definir el marc educatiu de tota la ciutat: el que hem vingut anomenant, en aquella expressió que entenem feliç, el “Projecte Educatiu de la Ciutat”, la consecució i posada en funcionament del qual, és el primordial objectiu d’aquesta declaració, com a continuïtat i avenç de les conquestes educatives que Lleida ha sabut dur a terme al llarg de la seva història.

Objectius de la Carta Municipal per a l’Educació

1. Afermar l’autoestima de la ciutadania de Lleida en el seu passat, en el seu present i en les seves possibilitats de futur.

Els homes i les dones, des de la infantesa fins a la seva vellesa, necessiten arrelar el seu ésser civil en l’entorn social on despleguen la seva activitat vital. La ciutat és el marc més immediat d’aquesta socialització humana. Per això Lleida ha de garantir les formes educadores necessàries perquè la seva ciutadania en comprengui els valors que informen el seu passat històric, els elements que conformen el seu present, sempre millorable, i els instruments que faran possible la materialització futura de la convivència i del creixement social i cultural de la ciutat. La identificació de cada ciutadà i ciutadana amb el conjunt social de la ciutat i amb la seva realitat material és la clau per a l’estima de l’entorn i per a l’autoestima de les persones, com a pertanyents a aquesta comunitat. Només de l’afecte a la ciutat en pot sorgir el noble interès a participar-hi i a transformar-la per a fer-la més humana i habitable.

2. Satisfer en la major mesura possible el dret universal a l’educació de les persones.

Aquest és un objectiu que compromet, en el que li és propi i possible, a la ciutat. Coadjuvar a aquesta satisfacció implica per a l’Ajuntament, com a òrgan polític que la governa i administra, l’acompliment dels seus compromisos en matèria educativa, tot vetllant per l’acompliment efectiu de l’escolarització obligatòria de la seva població i treballant, amb els instruments que li siguin propis, prop de les famílies que evidenciïn problemàtiques d’absentisme escolar o d’altra índole educativa. Igualment, la ciutat és compromesa a implementar, com a una de les seves prioritats, les places escolars per a infants de menys de tres anys i a dotar-les dels recursos adients a la qualitat educativa que reclama la seva ciutadania, tot percaçant l’objectiu d’aproximar el màxim possible l’escola infantil a la residència –i a l’entorn, per tant- del nen o nena. En el que li sigui propi, la ciutat i el seu ajuntament impulsaran aquelles accions que complementin els processos educadors formals i no formals en qualsevol tram d’edat de la seva població, inclosa, lògicament, la maduresa i la vellesa, edat, aquesta, igualment amb ple dret a la formació personal continuada.

3. Implicar en la tasca educativa el gruix social de la ciutat.

Correspon a la ciutat, que a través de la seva representació política aprova aquesta CARTA i com a garant que és del seu desplegament, d’organitzar la cooperació possible dels seus agents educadors per a l’elaboració del futur “Projecte Educatiu de la Ciutat” com a instrument globalitzador dels esforços formatius, i de la seva constant avaluació i reforma. Només la participació i el consens que se’n demani, produiran l’acceptació dels supòsits de la CARTA PER A L’EDUCACIÓ i l’avenç en la materialització dels seus supòsits.

4. Coordinar i complementar els esforços educatius que genera la ciutat.

La ciutat ha de vetllar, i els òrgans del seu govern han de gestionar-ne les accions establertes, perquè tot el bagatge educatiu que té la ciutat en la seva actuació quotidiana, i les potencialitats que pot desenvolupar a partir de la descoberta de la seva iniciativa i de la seva capacitat, siguin posats en funcionament d’una manera coordinada, complementant els aspectes diversos que s’hi impliquin i atenent la transversalitat dels aspectes educatius que són comuns a la formació integral de les persones. La municipalitat instrumentarà eines per a l’orientació dels i de les joves estudiants tot cooperant amb les entitats i organismes que conformen el teixit educatiu, cultural i social de la ciutat.

5. Aflorar possibilitats educatives no explotades.

El gruix de l’activitat social de la ciutat –observat amb voluntat de veure-hi experiències educadores- és capaç de descobrir un potencial pedagògic i didàctic inimaginable, múltiple i divers, que no ha de malmetre’s en la indiferència del que és quotidià o acostumat. Es possible explotar, en aquesta activitat, experiències enriquidores per a la socialització de la ciutadania i per a l’escreix dels seus coneixements individuals i col·lectius.

6. Determinar el protagonisme de la societat com a agent educador.

No són només educadors/es els professionals que dediquen la seva jornada laboral a l’ensenyament. Són educadors totes aquelles persones i tots aquells col·lectius que, amb el seu bagatge de sabers, actuen de forma que el seu treball pot ser font de coneixement per al seu entorn immediat o mediat. Aprofitar, en la mesura del possible, aquest potencial i canalitzar-lo a fi que pugui ser transferit, és optimitzar els recursos comunitaris en matèria educativa i retornar a la ciutat el protagonisme didàctic que li correspon.

7. Centrar l’individu com a subjecte del dret a la pròpia formació continuada.

La formació personal, l’augment de coneixements per als processos d’integració cultural i de socialització de la persona en les seves col·lectivitats, és un dret que l’individu adquireix amb el seu naixement i no periclita fins a la seva mort civil. Les administracions públiques –i en el que li sigui factible, el conjunt social- tenen el deure de preservar-lo, el dret a la formació permanent, i de fer-lo efectiu a través dels recursos que li siguin possibles. Aquest deure esdevé un dels fonamentals per a les administracions –també per a la municipal- en la mesura que significa la preservació de la cultura ciutadana i el guany de la igualtat de condicions i d’oportunitats dels seus individus.

8. Impulsar la formació cívica i política per a la participació ciutadana.

Un aspecte altament significatiu –però sovint massa oblidat- de l’educació de les persones és el de la seva formació per a la participació en els afers col·lectius. Aquesta educació no se centra, solament, en el coneixement de les normes i dels costums socials, sinó també en una formació per a la comprensió dels signes polítics de la seva organicitat. Només l’enteniment d’aquests signes –la presa de decisions, l’execució d’aquestes, l’administració del comú, etc., i les formes democràtiques que ho precedeixen- poden assegurar una participació lliure i activa de la persona en els afers de la seva comunitat, de la seva ciutat. La formació per a la participació activa, no ha de constrenyin-se a la simple transmissió de coneixements i missatges: participar, actuar, és ja una forma d’educació pròpia. Fomentar la participació tot obrint-li els camins necessaris i entenent-la com a un procés formatiu és, també –i potser la millor- una forma de manifestar la voluntat educativa per a la democràcia en la ciutat. Aquestes actituds formatives no poden dirigir-se des de caires partidistes ni concepcions ideològiques preestablertes. La llibertat de l’ésser és prèvia a la seva voluntat d’actuació i a la seva decisió final en cada acte.

9. Refermar en la ciutadania els valors essencials de convivència democràtica.

El pilar que sustenta la nostra vida col·lectiva és el de la pluralitat democràtica que s’expressa en la llibertat d’opinió i d’acció, en l’acceptació de les decisions majoritàries com a línia d’actuació conjunta, i en el respecte a les posicions d’altri, siguin aquestes majoritàries o no. L’exercici de la crítica i de la dissidència, és un exercici de llibertat pròpia, sempre que es formuli en els marges de respecte a la llibertat individual dels altres i a la col·lectiva. La ciutat té el compromís present i sempre renovat de fomentar l’educació d’aquests valors, que són expressió final de la conducta humana guanyada per l’única cultura possible: la de la pau i la de la solidaritat.

10. Atendre les necessitats educatives dels col·lectius de persones amb majors necessitats.

Les persones amb deficiències psíquiques, físiques i/o sensorials, així com el col·lectiu dels ancians i ancianes, conjuntament amb aquells sectors de la ciutat que, pel seu nivell social i econòmic, tenen fortes febleses culturals, són els primordials destinataris de l’acció educativa del municipi. Aquesta educació, en res segregada de l’acció educativa regular, ha d’atendre en primer lloc aquells nivells instrumentals que permeten a l’individu de valdre’s per ell mateix o de relacionar-se fàcilment amb el seu entorn social i urbà.

11. Entendre l’educació dels infants com a essencial en el procés de socialització.

L’experiència acumulada durant tots els anys d’ajuntaments democràtics a la ciutat de Lleida ens ensenya el camí que cal seguir –tot aprofundint-hi i perfeccionant-lo fins on sia possible- en l’atenció pública a la primera infància en matèria educativa. Es igualment contrastable l’experiència professional de la iniciativa privada en aquest camp. El cicle 0-3 anys no és contemplat per la Llei com a d’obligatòria escolarització; tanmateix, el municipi sap com és d’important donar l’oportunitat a les famílies amb criatures d’aquesta edat de posar-los a cura dels educadors i educadores, en el marc de les Escoles Bressol: els processos d’aprenentatge i de socialització, en aquesta etapa, són abastament considerats crucials en el creixement harmònic de la personalitat de l’infant. Es per això que la ciutat, a través dels seus òrgans de govern i de gestió es compromet de garantir el bon funcionament i l’expansió de la xarxa d’escoles bressol en el marc del sistema públic.

12. Actuar en la formació de pares i mares com a necessaris col·laboradors en els processos educatius dels fills.

Les mares i els pares d’alumnes són part essencial de la Comunitat Educativa i com a tal tenen un paper de primer ordre en la formació integral dels infants, adolescents i joves; tant des de la quotidianitat familiar, com des de la seva coresponsabilitat en el centre escolar corresponent. La ciutat ha de saber valorar aquesta funció dels pares i les mares i ,en conseqüència, ha de dotar-los dels instruments que facin possible la major comprensió dels processos evolutius dels seus fills en edat escolar i la seva plena participació en la Comunitat Educativa.

13. Projectar accions que afavoreixin la participació activa i el protagonisme dels ciutadans i ciutadanes en la vida col·lectiva, especialment dels infants.

El centre de totes les decisions polítiques que actuen sobre la ciutat són les persones i la satisfacció de les necessitat de les persones determinen la qualitat d’aquestes accions. Els ciutadans són diversos i són diverses les seves necessitats. Però totes les persones tenen igual dret a saber-se actors de la seva història social col·lectiva. Obrir els canals de participació en la presa de decisions, formar per a la responsabilitat en l’exercici de la llibertat, i retornar el protagonisme de la ciutadania en la vida col·lectiva, especialment d’infants i joves, sobre els espais urbans, és una obligació per als poders públics -especialment el local- que, en desenvolupar-se, produeix l’efecte formatiu que més importa a aquesta CARTA: l’atorgament dels instruments per a l’exercici de la condició plena de ciutadania. Una tal proposta ha de ser especialment sensible amb els col·lectius que la vida urbana desatén més per causa de la seva pròpia mecànica: els infants.

14. Instrumentar una oferta suficient per a la formació professional i la inserció laboral.

En moments de manca d’oferta de llocs de treball i d’una forta competitivitat en la producció de béns i serveis, que exigeix una especialització creixent dels treballadors i treballadores, la ciutat ha d’oferir aquells instruments que tingui a l’abast o que sigui capaç de generar per a satisfer el dret al treball de la seva gent i a una ocupació efectiva i eficient de les persones en edat laboral. L’Ajuntament de la ciutat ha de cooperar en la mesura de les seves possibilitats a completar l’oferta que dóna la ciutat per a l’acció formativa i professionalitzadora de les persones amb majors dificultats d’inserir-se en el món del treball per qualsevol motiu que sigui, i a facilitar els nexos necessaris entre la vida acadèmica i formativa i la realitat professional que es desplega en les empreses.

15. Impulsar la normalitat cultural i lingüística de la ciutat i facilitar la plena incorporació de totes les persones a la vida ciutadana.

Lleida té, com tota societat democràtica i plural, el deure de posar a l’abast de la seva població –especialment de la que hi és recent arribada, vinguda d’altres realitats culturals- aquells instruments que en facin possible l’acolliment i la seva ulterior incorporació, amb plena capacitat, a la vida col·lectiva de la ciutat, a la seva realitat lingüística i a la seva cultura urbana i nacional. La ciutat, igualment, instrumentarà aquelles eines que permetin l’estima, el valor i la producció efectiva, de les formes culturals que són patrimoni dels ciutadans i ciutadanes vinguts d’altres realitats socials, tot fent efectiva la concepció contemporània de la interculturalitat i dels valors del mestissatge cultural com a valors d’enriquiment mutu i de socialització col·lectiva. La municipalitat, per a la consecució d’aquest objectiu, impulsarà les accions necessàries i la imprescindible cooperació amb les entitats ciutadanes que possibiliten l’acció socialitzadora de l’educació col·lectiva.

16. Incentivar la salut entre la ciutadania i prevenir els riscs socials.

L’acció educativa de la ciutat ha d’incorporar, com a tranversalitat en el seu desplegament, la formació per a la salut personal i per a la salut pública, entesa aquesta com a forma de garantia de condicions de salubritat dels espais públics per al gaudi col·lectiu. Igualment, l’educació ha de vehicular la consciència de prevenció de riscos socials, exclusió, marginació, segregació, etc. L’acció de la municipalitat –en qualsevol dels seus àmbits, però especialment en l’urbanístic-, cal que incorpori tots aquells mecanismes que asseguren que la ciutat (els seus recursos humans i materials) afavoreix la igualtat d’oportunitats i actua contra les causes possibles de segregació social en el seu si.

Finalitat última de la CARTA: el “Projecte Educatiu de la Ciutat”

“El Projecte Educatiu”.

De la mateixa manera que la comunitat educativa de cada Centre d’Ensenyament es dota d’un marc que encercla el seu model formatiu i que pauta els procediments a seguir per assolir-lo, així la ciutat –que és una altra comunitat educativa, que disposa dels recursos propis i que viu les relacions interpersonals com a processos de civilització- ha de dotar-se del seu propi Projecte Educatiu tot definint què i com és, què pretén ser i com ho farà per assolir-ho; tot descrivint els recursos de què disposa, els mètodes i els procediments amb què els posa en joc; i tot expressant els valors que vol preservar o fomentar a partir d’allò que conté el seu Projecte.

Els cridats a l’elaboració del Projecte Educatiu.

Amb posterioritat a l’aprovació definitiva d’aquesta CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÖ, l’Ajuntament cridarà tots els agents educatius de la ciutat perquè, si els és grat, treballin en la redacció i confecció del Projecte Educatiu de la ciutat de Lleida.

No és concebible un P.E. sense la majoritària participació de les persones que, professionalment o no, vingudes de la iniciativa voluntària, professional privada, pública o altres, representen l’actiu del protagonisme educador a Lleida. Referir-se a les tasques educatives, en aquest context, entenem que és referir-se a tot allò que és ensenyament formal-reglat i a tot allò que forma part de l’educació no formal i/o no reglada. Els col·lectius que hi pertanyin, són igualment cridats a l’elaboració del Projecte Educatiu de la Ciutat.

A tal efecte, la Regidoria d’Educació presentarà al Consell Escolar Municipal la proposta d’un equip redactor plural i representatiu, d’acord amb els postulats que formula, ja d’antuvi, aquesta CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÓ, amb la comesa d’efectuar els estudis pertinents, les consultes als agents educatius de la ciutat i la redacció ulterior de la proposta de Projecte Educatiu. Igualment, li presentarà el text, un cop elaborat, perquè en modifiqui –si és el cas- allò que estimi oportú i n’aprovi definitivament la redacció.

El Projecte Educatiu de la ciutat de Lleida, nascut de la declaració d’objectius d’aquesta CARTA MUNICIPAL i de la riquesa d’agents i d’experiències que té Lleida en matèria educativa, ha de ser patrimoni, no pas de l’Ajuntament, que el propugna, sinó de tota la ciutat, que l’elabora i el duu a la pràctica, sota els auspicis del Consell Escolar Municipal, si aquesta és la seva voluntat.

Operativitat del Projecte Educatiu de la Ciutat.

El Projecte Educatiu ha de significar la coordinació i la compleció dels objectius educatius en les iniciatives que, en matèria de formació, elabora i executa la ciutat, provingudes d’aquells agents educatius que hi vulguin inscriure els seus compromisos, sense que això signifiqui en res el menyscapte de llur autonomia.

El Projecte Educatiu podrà iniciar la seva singladura tan bon punt el Consell Escolar Municipal, com a òrgan que és de representació de la Comunitat Educativa de la ciutat, hi hagi donat el seu vist-i-plau.

ANNEX 1. Els compromisos de l’administració municipal.

INTRODUCCIÓ

Competències educatives.

Allò que la Llei encomana als municipis en matèria d’ensenyament és ben poca cosa. A Catalunya, l’administració autonòmica té la major part de responsabilitats en els processos de l’educació formal-reglada, tant en l’etapa obligatòria com en la post-obligatòria.

A pesar d’aquesta afirmació, cal entendre com a processos d’educació tots aquells que –bàsicament d’una manera intencionada o conscient- modifiquen els sabers, els valors i les conductes de les persones. Es palès que l’ensenyament és educació, però que l’ensenyament no exhaureix la formació possible dels individus.

En els marges no previstos per la Llei que regula les etapes de l’ensenyament formal, hi ha un vastíssim camp d’acció per a la iniciativa, vingui, aquesta de les persones individuals, com de les administracions o raons societàries.

L’Ajuntament, que regeix la vida col·lectiva de la ciutat, no pot ser insensible a les necessitats permanents ni a les creixents i de nou encuny de la formació dels seus ciutadans i ciutadanes, especialment dels sectors més febles de la població urbana.

Aquest propòsit, significat expressament en els Objectius d’aquesta CARTA, abasta tots els camps de la vida i tots els trams d’edat. Quan l’ensenyament és no-obligatori, el municipi ha de posar –convençut que la primera infància o la maduresa són etapes importants per al coneixement humà- els mitjans possibles per cobrir-ne les necessitats. En aquelles edats en què l’ensenyament és una obligació social, el municipi ha de donar resposta a la cobertura de les infrastructures que la Llei li assigna i, encara, ha de saber donar suport a aquelles activitats que, al marge del currículum o de l’horari escolar, estima que poden reforçar en la població infantil i juvenil actituds, valors i normes que cimenten els principis d’una societat lliure i democràtica.

La tasca feta per l’Ajuntament de Lleida.

L’Ajuntament de Lleida, amb els anys de democràcia local, ha aconseguit la implantació d’una xarxa d’Escoles Bressol de titularitat municipal que ha permès l’escolarització d’un gran nombre d’infants menors de tres anys, any rera any, i d’oferir-los un programa d’educació i de socialització complementat amb el seguiment i assessorament psico-afectiu als seus pares.

Aquesta oferta s’ha vist complementada amb l’activitat lúdico-educativa dels estius, encara oberta a més famílies.

L’Ajuntament de Lleida, igualment, ha vingut desplegant tradicionalment una àmplia oferta d’activitats extra-escolars per als alumnes de primària; i ha fet incursions en la formació de pares i mares, o en la formació professional-ocupacional. Aquests intents, però, necessiten un impuls major per arribar a fer-ne un cos; necessiten la planificació d’un programa ampli d’educació.

Les diverses regidories de l’Ajuntament de Lleida (Educació, Serveis Personals, Cultura i Esports, Salut i Medi Ambient, Urbanisme, etc.) des de fa anys que incorporen en el seu quefer accions educatives o elaboren materials de suport a la pràctica docent. Del conjunt d’aquestes iniciatives –a les quals cal darrerament sumar els objectius i les execucions de la regidoria de Treball- se n’observa una intensa activitat adreçada a professorat i alumnat en els seus diversos nivells, i a un segment de la població que necessita una formació específica (ocupacional) o de qualificació del seu lleure (dones, pensionistes, joves).

El valor que per a Lleida va tenint la instauració de serveis educatius i culturals tan importants com són l’Escola de Belles Arts, amb les seves activitats expositives regulars; l’Escola i Conservatori de Música, amb el recurs de l’Auditori com a equipament per a l’educació musical; l’Aula Municipal de Teatre, amb la nova construcció del Teatre Municipal; i finalment, l’equipament de la Biblioteca de l’Estat, és remarcable en la mesura que aquests han significat una singularitat en l’atenció a la sensibilitat de la ciutadania.

Es igualment manifest i important el constant suport de la municipalitat al desplegament de la Universitat de Lleida a través de canals i formes diversos (convenis, transferències de capital, cessions de terrenys, etc.) en una clara evidència de la vocació de l’Ajuntament per elevar el prestigi i l’acció formativa dels estudis i la recerca universitaris.

Els compromisos de l’administració municipal

1.Consecució d’una correcta coordinació de l’oferta educativa i formativa de les diverses Regidories.

L’Ajuntament ha d’emprendre amb voluntat d’eficàcia, la idea de la cooperació interdepartamental per a la planificació de la seva oferta educativa o formativa i per a la seva execució sota les directrius de la universalitat dels receptors/res i de la transversalitat dels continguts.

Es des d’aquesta perspectiva que l’Ajuntament de Lleida es compromet –en la mateixa mesura que impulsa aquesta CARTA PER A L’EDUCACIÓ- a dissenyar un projecte únic, per bé que plural, diversificat i descentralitzat, d’oferta de formació i educació per a la seva ciutadania.

El programa, a curt o mig termini, haurà de ser una oferta completa, amb aquells aspectes de l’educació que s’estimin més importants o de més abast per a la ciutat (transversalitat dels continguts) contemplats des de totes les modalitats formatives o dels temes anualment incorporats.

2. Coordinació de l’acció municipal i altres iniciatives ciutadanes.

Igualment, el programa de formació impulsat des de l’Ajuntament haurà de tenir en compte els esforços i les iniciatives que la ciutat endega en matèria educativa. La coordinació, cooperació i complementarietat de les ofertes, que voluntàriament s’ofereixin a ser considerades en el marc del futur “Projecte Educatiu de la Ciutat”, són punts essencials per a una planificació plural i eficaç de l’acció educativa de Lleida.

3. Disseny d’una oferta educativa per a tothom i al llarg de la vida.

L’Ajuntament haurà d’abordar la concepció completa i la programació més idònia per a la creació d’una veritable “escola” per a la formació continuada de les persones adultes, tot resseguint la tasca feta en aquest camp i avaluant-ne els èxits i les noves possibilitats, si és el cas, amb la cooperació d’altres agents educatius de la ciutat.

4. Impuls d’accions educatives tendents a la consecució de la igualtat d’oportunitats.

L’Ajuntament es compromet a contemplar en la seva oferta educativa aquelles accions que, per llur naturalesa, garanteixin l’equilibri cultural de la població lleidatana i que tendeixin a possibilitar la igualtat d’oportunitats de tots els sectors socials, primant aquells que presentin més dèficits en matèria de formació de qualsevulga mena.

5. Garantia de la participació dels infants i dels adolescents en la vida de la ciutat.

Els programes educatius de l’Ajuntament –o els que ajudi a dur a terme provinents dels diversos agents educatius- incorporaran l’objectiu transversal de donar el protagonisme ciutadà que l’infant ha de recobrar en el marc de les relacions humanes i amb el medi urbà en què viu i creix. A tal efecte, explícitament es crearà un òrgan representatiu dels infants de la ciutat perquè a través d’ell puguin reflexionar i expressar les seves necessitats, il·lusions i criteris respecte del seu entorn i d’allò que els importa com a infants.

6. Foment dels intercanvis i experiències educatives entre els agents educadors i les ciutats compromeses amb l’educació.

L’Ajuntament cultivarà amb els seus recursos humans i materials aquells contactes entre els diversos agents educadors de la ciutat que tinguin experiències a comunicar-se i a intercanviar-se i, fins on li sigui possible, els regularitzarà per donar-los continuïtat en el temps.

Igualment, l’Ajuntament fomentarà els intercanvis d’experiències educatives i d’innovacions en el terreny de la pedagogia aplicada entre Lleida i les ciutats que cobrin rellevància en aquest àmbit, per a l’enriquiment mutu de les seves comunitats educatives.

7. Harmonia del desenvolupament urbanístic amb les necessitats de les persones.

Els projectes d’urbanització i agençament dels espais lliures i dels equipaments públics de la ciutat incorporaran, progressivament i en la mesura de les possibilitats de la municipalitat, criteris de qualitat de vida, elements afavoridors de la socialització de les persones i de sostenibilitat ambiental i eficàcia energètica. Els espais lliures: places, carrers, parcs i jardins, i els equipaments públics seran considerats com a recursos que té la ciutat, en els quals es produeixen efectes educatius i de socialització. La disponibilitat física i dels elements que s’hi integrin, afavoriran aquesta concepció, i tindran en consideració les necessitats especials de la infància i de les persones amb discapacitats.

8. Oferta d’equipaments culturals, lúdics i formatius descentralitzada i universal.

La ciutat física és un tot, i així ha de ser considerada. Però no un tot uniformat, sinó divers en la seva configuració i en la seva expressió social de relacions i interaccions. Els barris, amb els seus tarannàs i dinàmiques històriques, són una riquesa de pluralitat social. L’Ajuntament vetllarà, en la seva acció per dotar la ciutat d’equipaments i recursos, per la igualtat dels barris en l’oportunitat de gaudir-ne progressivament.

9. Programació de formació professional i per a l’ocupació.

L’Ajuntament maldarà per confegir una oferta pròpia de formació per a la inserció laboral d’aquelles persones amb majors dificultats d’integració en el món de la producció de béns i serveis, i cooperarà, en la mesura de les seves competències i possibilitats, amb els agents formatius que ho sol·licitin.

10. Atenció a les persones amb dificultats per a la integració social.

L’oferta formativa de l’Ajuntament, i/o els seus programes de suport a iniciatives educatives vingudes dels agents educatius de la ciutat, prioritzarà, en la mesura de les seves disponibilitats, l’atenció als col·lectius humans amb més dificultats d’integració social, per les causes que siguin. L’Ajuntament entendrà que aquestes persones necessiten especialment el suport de l’administració que els és més pròxima. Igualment, l’Ajuntament es compromet, en el que li sigui factible, de cooperar amb altres institucions que en declarin la voluntat i manifestin la manca de recursos per dur a terme la seva tasca.

11. Consecució de la transparència informativa de les comunicacions amb la ciutat.

L’Ajuntament implementarà un programa que progressivament tendeixi a la pedagogia activa respecte de les seves comunicacions directes amb els ciutadans. Especialment tindrà cura de saber fer comprensibles les seves grans decisions i els documents que en dimanin, en un esforç a la vegada d’aprofundiment democràtic i de sensibilitat amb la ciutadania.

12. Incentivar l’autoestima ciutadana i la identificació de les persones amb la realitat lingüística i cultural de la ciutat de Lleida.

L’Ajuntament instrumentarà els recursos necessaris, en el marc de les seves possibilitats, perquè les ciutadans i ciutadanes de Lleida coneguin, valorin i estimin el patrimoni que representa el passat històric moral i material i el present com a realitat social, viva, rica i complexa, de la ciutat.

Igualment, l’Ajuntament vetllarà per la normalització i l’extensió de la cultura i de la llengua catalanes entre tota la ciutadania. Aquesta acció s’emmarcarà en la comprensió i en el foment dels valors de la diversitat cultural de la ciutat i en l’oportunitat d’enriquiment que aquesta diversitat significa per a tota comunitat quan es posa obertament al seu servei.

ANNEX 2. Els receptors de l’acció educativa.

Introducció

D’acord amb els Principis i el Objectius d’aquesta CARTA, tot ciutadà/dana és objecte de l’acció educativa promoguda per la iniciativa municipal pública, atenent al dret que té de rebre formació al llarg de la seva vida. L’educació té –fora dels terminis que marca la llei com a obligatoris de l’ensenyament- sempre el caràcter de voluntària per part dels usuaris.

L’administració municipal, però, determina les prioritats que ella mateixa es marca pel que fa als sectors socials a què s’adreça la seva acció formativa.

Els receptors de l’acció educativa

1. Receptors/es prioritaris/es:

Són receptors prioritaris de l’acció educativa, segons aquesta CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÖ les persones que formen part d’aquells col·lectius que es troben al marge de l’ensenyament reglat i obligatori.

Seran objecte preferent de l’atenció educativa:

• Els infants de 0 a 3 anys.

 

• Els joves amb risc social que necessitin reforços educatius socialitzadors. 
• Les persones amb disminucions físiques, psíquiques i/o sensorials.

 

• Els joves de més de 16 anys que han deixat els sistema educatiu i no tenen encara qualificació professional suficient.

 

• La població immigrada, especialment aquella que prové de cultures amb llengües no romàniques i costums socials molt diferents als nostres.

 

• Les dones que, sense perfil professional, tenen interès a ingressar o re-ingressar al món laboral.

 

• Les dones que, per formació, tenen dèficits en aspectes que afecten el coneixement dels seus drets en el marc familiar.

 

• Els homes i les dones que, amb edat avançada, cerquen treball i necessiten una qualificació específica.

 

• Les persones pensionistes i/o jubilades que volen dedicar part del seu temps a la formació personal en qualsevol aspecte d’aquesta, com a proposta de formació continuada de persones adultes.

2. Educació per a cada tram d’edat:

Tota persona té dret a rebre formació en qualsevol moment de la seva vida. Atenent aquest dret, la CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÖ proposa atendre, d’acord amb les possibilitats col·lectives de la ciutat, les necessitats educatives en els següents trams d’edat i a través de l’acció que s’esmenta:

• La primera infància: Atenció materno-infantil, Escoles Bressol, Espais de Joc Familiar.

 

• La infància: Ludoteques, Centres de Joc Compartit, Mobiliari urbà per al Lleure en l’espai lliure.

 

• L’adolescència i la joventut: Escoles Esportives, Activitats no lectives i extra-acadèmiques, Colònies d’Estiu i Estades a la Natura, Formació per a l’Expressió sensible i artística. Formació educacional, Formació en lleure: casals i centres de joves.

 

• La maduresa: Formació Professional i Ocupacional, Formació Instrumental per a la Comunicació, Formació per a l’Economia laboral/empresarial, Formació Cultural diversa.

 

• La vellesa: Formació per a la Salut física, Formació Cultural, Educació per al Lleure i per a la participació en els afers ciutadans.

3. Educació per a cada estrat social de la ciutat:

La CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÖ prioritza l’acció educativa pública del municipi, per a la consecució de la igualtat d’oportunitats, a aquells segments socials de la ciutat que, per raons culturals, econòmiques, socials, etc. necessiten més clarament l’impuls públic:

• La població amb escassos recursos econòmics i culturals.

 

• La població immigrada.

 

• La població amb risc social.

ANNEX 3. Els agents de l’acció educativa.

Introducció

Cal entendre com a agents de l’acció educativa no només aquelles persones o col·lectius el treball dels quals és eminentment relacionat amb l’ensenyament o l’educació formal. Són igualment agents educatius aquells col·lectius i aquelles persones que, en el marc de la seva tasca laboral o social, exerceixen d’una o altra forma alguna mena d’acció educativa sobre els sectors als quals es projecta el seu treball o la seva dedicació social.

Cal entendre com a agents educatius, també, els pares i mares –especialment quan aquests estan organitzats en associacions amb interès d’intervenir en els processos formatius dels seus fills i dels centres escolars o culturals en què desenvolupen els seus aprenentatges.

Així mateix, les institucions i les administracions són agents educatius en la mesura que la seva activitat pública implica, activament o passivament, una acció educativa projectada al gruix de la població o a segments importants d’aquesta.

Els agents de l’acció educativa

Les Administracions Públiques

Les Administracions Públiques (estatal, autonòmica i local) tenen el deure de vetllar per l’escreix cultural i per a la millora de la formació individual i col·lectiva de la ciutadania, cadascuna des d’allò que li és inherent i tot tenint en compte que la seva acció política implicarà pautes de conducta en els administrats.

La Universitat

La Universitat, per pròpia definició i per tradició positiva, és un agent de primer ordre en matèria de formació. I no només per tot allò que implica d’educació immediata el desenvolupament dels seus programes i currícula, o de les seves recerques. Ho és també en la mesura que és capaç de projectar constantment elements de crítica social. La universitat, en efecte, actua sobre les ciutats com un revulsiu de la seva pròpia consciència. La comunitat universitària té el deure de posar en crisi els models estandarditzats de la cultura, de la ciència, i de la pròpia sociologia amb què la ciutat alimenta els seus actes, i de proposar de repensar-los.

Els educadors i educadores

Les persones que han elegit la professió de l’educació (mestres, professorat de secundària, universitaris, educadors i educadores socials, etc.) tenen, en l’àmbit de la seva vida social i en la seva actitud personal una especial dimensió que no pot malmetre’s. En efecte, els seus coneixements, la seva percepció sobre la maduresa cultural de la ciutat, la seva consciència crítica al respecte, poden ajudar no poc a l’elevació dels recursos formatius de la col·lectivitat. Es així tant des de les seves associacions professionals, com de la seva pròpia individualitat actuant.

Les entitats d’ensenyament d’iniciativa privada

Les entitats privades d’ensenyament participen de ple en l’esforç educatiu de la ciutat des de la pluralitat de les seves concepcions i des de la diversitat dels seus propis objectius i ofertes.

Entitats socials de caràcter educatiu i/o cultural. Les Fundacions i les ONGDs

Les Associacions pedagògiques, les culturals, les esportives, les socials, les de caràcter solidari i totes aquelles les finalitats de les quals atenyen una global o peculiar educació dels seus receptors, vertebren la ciutat des dels àmbits diversos de la cultura i de la promoció de l’activitat formativa. Sense la seva contribució, els esforços públics per a la formació ciutadana, es veurien seriosament retallats en els seus marges d’acció. Igualment, cal considerar com a agents de l’acció educativa de la ciutat aquelles fundacions i aquelles ONGDs que hi actuen en l’àmbit de les seves finalitats: els seus recursos humans i materials actuen d’una manera decidida en l’educació de la sensibilitat pels fets artístics, socials, ètics o altres.

Pares i mares d’alumnes

Les associacions de pares i mares d’alumnes exerceixen una responsabilitat primordial en el suport a les activitats educatives de la ciutat, tant en els centres on s’ubiquen, com en el marc general.

La participació dels pares i mares en la gestió dels processos educatius dels centres, la col·laboració amb els aspectes que contemplen els PECs i els PACs i la disposició per a la creació d’una “escola de pares i mares”, són elements claus que caldrà potenciar des de les instàncies directives pròpies, com de les administracions en el que els correspongui.

Col·legis professionals, Gremis, Patronals, Sindicats confederals o de sector

La responsabilitat educativa d’aquests col·lectius no és aliena a les seves funcions pròpies. També aquestes entitats són agents de l’acció educativa i, per tant, igualment són cridades a la cooperació en el futur Projecte Educatiu de la Ciutat. Hom fa especial expressió de la potencialitat d’organismes com el Consell Econòmic i Social en matèria de detecció de necessitats formatives en l’àmbit dels perfils i capacitats professionals, en la mesura que agrupa els interessos diversos de la població productiva.

Les empreses

Les entitats empresarials –de la producció o dels serveis- constitueixen, o poden constituir, un puntal importantíssim a través del seu suport al sistema educatiu en la mesura que el poden orientar en la funció professionalitzadora i el poden complementar a partir de la seva contribució a la formació dels i de les professionals. Igualment, les empreses, elles mateixes, ofereixen formació continuada als seus treballadors i treballadores, actuant, així, com a centres de formació. Les empreses són cridades per la ciutat a participar en l’educació d’aquesta en els marges de la seva especificitat i en el marc de les seves possibilitats, orientant la ciutadania que vol accedir a un lloc de treball i facilitant-ne la formació en la mesura dels seus recursos disponibles.

Els mitjans de comunicació

La premsa, la ràdio i la televisió, amb una clara vocació pública de formació de consciències ciutadanes a través de la informació, són agents imprescindibles de l’educació de la ciutadania. La seva pluralitat i neutralitat en el tractament de la informació, la seva extensió empresarial i la seva capacitat innegable de transformació de consciències, els fan aliats imprescindibles de l’educació de la sensibilitat social dels homes i dones de la ciutat. Des de qualsevol perspectiva, hom entén que els mitjans de comunicació són un recurs que té la ciutat al seu abast per al major coneixement i socialització dels seus propis fets. Però també és ben cert que, igualment, esdevenen agents actius d’educació en la mesura que desenvolupen la tasca per a la qual foren creats.

Les associacions de veïns i veïnes

Igualment, aquestes entitats són un recurs per a l’educació ciutadana en els diversos àmbits que contemplen les seves comeses estatutàries i són agents actius de la formació. Un qualsevol projecte global d’educació no pot passar per alt la seva contribució a l’objectiu de la formació dels homes i les dones. L’acció social de les associacions veïnals conforma la consciència política dels ciutadans i ciutadanes i els obre canals directes de participació en els afers de la comunitat a què pertanyen. Mereix especial atenció –com a exemple que és de formació per a la participació- la creació de l’ ”Escola de Participació Veïnal”, amb una evident i manifesta voluntat d’educació per a la comprensió i la gestió dels fets socials.

Les entitats de promoció de la salut i l’ecologia

El concepte de sostenibilitat, lligat al de la prevenció de les patologies i de promoció de la salut pública, és fonamental per a una educació integral de la ciutadania i representa un compromís de primer ordre per a l’acció formativa. La seva acció ve fonamentalment incardinada per aquests col·lectius amb què cal comptar en una cooperació rica i estreta en el marc d’una educació global per a la ciutat.

Els Partits Polítics

Les formacions polítiques, per la seva pròpia naturalesa d’organismes que vehiculen la participació dels ciutadans i ciutadanes en la gestió de la cosa pública i en la transformació objectiva i subjectiva de les condicions socials, són entitats actives en l’educació de la ciutadania. La seva acció i el seu testimoniatge cobren una especialíssima rellevància a la llum de la consideració que protagonitzen o que poden processos d’educació de masses. Per aquesta causa l’exigència social respecte de la seva responsabilitat educativa ha d’ésser cada cop més intensa.

Els creadors i creadores

Les persones que, amb la seva activitat artística, renoven conceptes ètics i valoracions de les percepcions sensorials sobre la realitat, són agents educadors. Actuen especialment sobre l’univers de la sensibilitat i sobre l’univers dels conceptes ideològics de la societat. La seva rellevància en matèria educativa, i la seva responsabilitat en tant que intel·lectuals, és, doncs, capital.

Les comunitats religioses

Pel bagatge dels valors morals i de la pedagogia per a l’educació en aquests valors, les comunitats i les entitats religioses es manifesten en la ciutat com a agents de l’acció educativa, complementant àrees importants de la formació en el lleure, i aportant als ciutadans i ciutadanes creients aspectes de la formació religiosa que refermen les seves actituds morals i ètiques. La seva importància –i la seva creixent diversitat- és una realitat històrica de la ciutat que aquesta no pot desaprofitar en la construcció del seu propi Projecte Educatiu, a construir des de la diversitat i des de la pluralitat dels valors que la ciutat conté en ella mateixa.

La CARTA MUNICIPAL PER A L’EDUCACIÓ
fou aprovada pel Ple de la Corporació de Lleida
en sessió tinguda el dia 27 de març de 1998
essent Alcalde l’Excm.Sr. Antoni Siurana i Zaragoza,
i Regidor d’Educació S.Sa. Sr. Francesc Pané i Sans